La paraula donada

L'any 1986 Lluís Llach va presentar una demanda civil contra Felipe González i el PSOE per “incompliment de contracte”. Com tothom deu recordar la decisió del cantant arrelava en el fet que l'expresident i el seu grup polític havien incomplert la promesa electoral de defensar que Espanya no ingressés a l'OTAN. Aquella demanda, que no va prosperar per la senzilla raó que no hi havia “facultats legals per jutjar el cas”, obria un espai polític civilitzant, ja que posava l'èmfasi en el contracte que un futur governant contrau amb els votants d'un país. Molt reveladorament el jutge va precisar en la sentència: “El control de la promesa electoral o del compromís polític, mitjançant exigència de responsabilitat pel seu incompliment, és un interès social que els ciutadans tenen necessitat de satisfer”.

En el llibre titulat emfàticament ¿Aún podemos entendernos?, un diàleg entre Miquel Roca i F. González, l'expresident del govern apostrofa Zapatero per haver declarat que “aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament català”. Com dos d'aquests psicoperruquers que cobren una morterada per rapar la clientela al zero, González i Roca retreuen a Zapatero que “amb aquelles paraules generés frustracions” i que “no apel·lés als interessos generals del país”. Són els signes dels temps: segons Roca i González allò greu de Zapatero no és l'incompliment de la paraula, sinó l'error borsari del seu càlcul polític. Un dels coresponsables que Catalunya no tingui concert fiscal com el País Basc (Roca) i un dels artífexs d'aquesta forçada decapitació econòmica de Catalunya (González) dialoguen en format llibre. Fantàstic. Però cal córrer les cortines per veure sobre les bases de quina entesa, de quins principis i de quina moral dialoguen.