Opinió

Alemanya: problema i solució

Els alemanys saben que la seva responsabilitat és gran per tornar a posar en marxa Europa, però també per poder administrar la seva potència econòmica, política i cultural al continent

La senyora Angela Merkel va aconseguir el dia 29 de setembre que el Bundestag aprovés la votació crucial per ampliar els fons de rescat per renovar l'ajut a Grècia i també per fer tot el possible perquè cap país no hagués de sortir de la zona euro, perquè la mateixa existència de la Unió Europea en podria resultar irreversiblement perjudicada. La cancellera Merkel lluita per no ser ella la qui poso fi a una de les conquestes més reals i palpables del camí cap a la unitat europea, que no és altra que una moneda única per a aquells països que han decidit formar part de l'eurozona.

La idea que la inestabilitat de les finances dels estats que han hagut de ser rescatats in extremis és la causa principal de la crisi europea, és compartida per polítics com el president Obama i també per la gran majoria de comentaristes d'arreu del món que veuen en la perifèria d'Europa el gran perill del moment. Penso que aquesta idea és certa, però només en part. El gran problema seria si Alemanya es desentengués del seu paper central en la recuperació del continent i anés pel seu compte.

Ernest Renan va definir la nació després de la desfeta francesa en la guerra contra Prússia amb la coneguda sentència que una nació és el plebiscit de cada dia. Deia que no hi ha res de millor al món que un alemany moral, però que res no era pitjor que un alemany desmoralitzat. La votació del dia 29 fou decisiva perquè els alemanys, que castiguen cada vegada que s'obren unes urnes la coalició de Merkel, donessin suport al govern en un tema que és vital per a Alemanya però també ho és per a tots els europeus. Alemanya no es pot escapar d'aquesta responsabilitat. Per la seva pròpia estabilitat i per l'estabilitat de tots.

Tots sabem, els alemanys els primers, que el renovat compromís d'ajut a Grècia no arregla la situació perquè ningú no ha aclarit com els països ofegats pels seus dèficits poden sortir-se'n, del cicle viciós de les dràstiques mesures d'austeritat i el declivi econòmic imparable. S'ha posat un pedaç que no resol el problema però que ajuda a seguir endavant, encara que hi hagi la certesa que tard o d'hora s'acabarà demanant més fons a la UE i al Banc Central Europeu perquè les societats sotmeses a sacrificis tan extraordinaris no sabran ni podran aixecar el vol, i a estar en condicions d'equilibrar el dèficit que els ha enfonsat.

És molt positiu, però, que Merkel segueixi lluitant per salvar l'euro i per no desmoralitzar encara més els alemanys, que estan tips de pagar pels errors comptables i polítics dels governs que han estirat més el braç que la mànega durant tant de temps. La premsa alemanya insisteix que no hi hauria d'haver més diners per a aquells països que, fiant-se de bancs insolvents, s'han situat al pendent de la fallida. Als Estats Units, almenys, els diners públics per apuntalar les institucions financeres amb problemes han quedat en propietat de l'Estat, mentre que a Europa s'ha ajudat els bancs sense cap contraprestació. També s'ha produït una certa confusió per part dels governs, que no han explicat amb transparència els passos que feien per afrontar la crisi financera.

El conservador Die Welt ho deia aquesta setmana amb claredat: “Europa està, sens dubte, en perill. No perquè als ciutadans europeus no els agradi la Unió Europea sinó perquè no l'entenen. Perquè ni tan sols la poden reconèixer. Perquè ningú no els explica el sentit de les decisions, quines són les etapes a seguir, pas a pas, i fins a on s'ha d'arribar. L'explicació més recurrent és que la Unió ha d'existir i que no hi ha alternativa.”

Alemanya és el problema i també la solució. No és que hagi creat la inestabilitat financera existent, tot i que els seus bancs han fet negocis amb Grècia i amb altres països que estan en crisi. El gran poeta Goethe, molt abans que existís l'Alemanya unificada, va escriure que els “alemanys fan totes les coses difícils, tant per ells mateixos com per tots els altres”. Els alemanys saben que la seva responsabilitat és gran per tornar a posar en marxa Europa, però també per poder administrar la seva potència econòmica, política i cultural al continent. Ho deia Jorge Semprún, un excomunista que va passar més d'un any al camp d'extermini de Buchenwald i que va escriure pàgines precioses sobre la generositat d'Alemanya després de la guerra: és el país europeu que té experiència de dos totalitarismes, i per això és qui ha de lluitar pel futur d'Europa.

Pensava que Merkel trencava subtilment la cultura política que s'ha practicat a l'Alemanya democràtica, des d'Adenauer fins a Schröeder, i que Helmut Schmidt ho definia en una sentència breu i categòrica: “Mai sense Europa, res sense França.” Si la història d'Alemanya ha estat tràgica en molts aspectes, també ha fet tot el que calia perquè contribuís des de l'avantguarda d'una expansió democràtica i universalista de la idea d'Europa.

Hi ha molta literatura política sobre el Pla Marshall, que abocà a Europa centenars de milions de dòlars per esborrar les runes d'un continent destruït per dues guerres que causaren uns vuitanta milions de morts, segons les versions més conservadores. Alemanys, britànics, francesos, italians i d'altres se'n beneficiaren molt. Però els grans beneficiaris foren els Estats Units que, amb aquell pla d'ajut, desenvoluparen encara més la seva economia nacional. Traslladant l'experiència al paper d'Alemanya en els últims vint anys, es comprova que també els ciutadans, les empreses i els governs de Bonn i Berlín han tret molts beneficis d'una generositat que ha revertit a favor dels seus interessos. Només cal visitar alguns indrets de l'illa de Mallorca per veure com les propietats són d'alemanys que hi viuen ocasionalment. No cal dir que el mateix passa amb l'exportació de la indústria i dels béns d'equip alemanys que tenen el destí en d'altres socis de la Unió Europea.

La senyora Merkel ha seguit la tradició inaugurada per Adenauer. Que duri i que ho pugui fer. Per bé de tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.