són faves comptades
Un altre gerro xinès
Zapatero ens costarà més com a prejubilat que com a president
És molt maco, tothom l'admira perquè és molt valuós i valorat tot i que té un punt entre kitsch, retro i exòtic. Queda molt bé en un palau presidencial però en un pis, és a dir, en una seu de partit, sol fer més nosa que servei. Precisament qui va encunyar aquest terme ha estat i és un insigne gerro xinès. Se'l va inventar Felipe González per referir-se als expresidents, segons ell, incòmodes figures per als partits, que no saben on se'ls ha de col·locar –com aquestes peces de delicada porcellana que tothom diu que voldria però a l'hora de la veritat tothom li fa vores–. Gerros que no molestin, no qüestionin l'actual direcció, no diguin res si no se'ls consulta i, sobretot, que no projectin ombres del passat sobre el futur sovint incert de la formació. Les paradoxes d'aquest sistema fan que el nou gerro xinès que hem adquirit des de diumenge passat no només pot ser una nosa per al seu partit sinó que també ens sortirà força car a la resta.I això que estem malacostumats a pagar barat pels productes xinesos! La llei ens proporciona un president prejubilat als 51 anys que cobrarà molt més que quan estava en actiu. És el cas de José Luis Rodríguez Zapatero. Un cop acabi el traspàs de poders, deixi oficialment el càrrec en mans de Rajoy i encari el congrés que ha de renovar la direcció del seu partit, estarà més ben pagat que quan anava per aquests mons de Déu en missió oficial. 75.000 euros anuals vitalicis, reconeixement protocol·lari, cotxe oficial, seguretat i dos assistents. A ZP no se li coneixen altres activitats com les que tenien els seus antecessors. Si ho recorden, González cuidador de bonsais i joier, o Aznar un experimentat jugador de pàdel i esforçat orador en tribunes universitàries dels Estats Units, Itàlia o Mèxic, a part, això sí, d'aparèixer com a membres assessors de fundacions i empreses amb sucosos sobresous.
Ara que hi penso, però, sí que Zapatero ha manifestat sovint que té una afició –i fins i tot
hi va jugar i es veu que no ho feia malament– i no és el futbol sinó el bàsquet. A veure si encara el veurem d'apostuflant comentarista fent la competència a en Jordi Robirosa i en Nacho
Solozabal.
