Cal un cop de timó polític
Ningú podrà acusar Artur Mas de ser un polític populista. Compartides o no, les dràstiques mesures econòmiques que imposa en el seu primer any de mandat el revelen com un governant responsable, que no cedeix als cants de sirena del populisme i que manté una línia de coherència ben notòria. Algú va dir que Mas tenia el rigor propi del protestantisme. És una bona observació. Weber a part, Mas encarna valors emblemàtics de l'ètica protestant: treball, disciplina, austeritat, principi d'estalvi... Mas podria haver presidit la Generalitat en una època de bonança com la de la legislatura anterior. Però, en canvi, ha hagut d'afrontar un dels períodes més crítics de l'era democràtica per a la màxima institució catalana. Enmig d'aquest context i en una època en què la banalització de la realitat és superior a la realitat, Mas ensorra la caricatura que li van construir els guionistes de Polònia, una deformació frívola i xulesca que no s'adiu amb la contenció i equilibri que mostra el president. Superada l'erupció partidista, fa la impressió que són molts els ciutadans que, malgrat criticar les retallades del govern, reconeixen que Mas és un president sòlid, una figura incomparable amb el perfil tan gris de José Montilla.
Però un cop exposats aquests actius sobre la figura del president, la pregunta primordial és: ¿fins quan Mas podrà capejar el temporal sense oferir una lectura explícitament ideològica, política, de la realitat? Catalunya, i ja sabem que el govern ho sap, no és i no hauria de ser una comunitat de veïns d'una finca que lloga els serveis d'una gestoria perquè li faci les tasques administratives. Si tenim en compte que de moment el conseller que ha marcat un perfil ideològic més alt és Felip Puig amb el seu messiànic concepte d'ordre, ja està tot dit. Però la resta del govern, aplaudit per la manera digna amb què afronta les urgències imperatives, encara deu una lectura política. Cap a on van les retallades? Dóna per a gaire més l'espectre del pacte fiscal? Resignar-se a una Generalitat que administra el sou dels funcionaris i poca cosa més, significa aplanar l'opa hostil d'un Estat que, des de sempre, ha volgut esborrar-te. El full de ruta no pot ser només creditici i administratiu. Cal més que mai, de manera urgent, definició política. Cal saber no només on som sinó cap a on volem i podem anar.
