Valors i conductes
No ha fallat el capitalisme sinó els capitalistes, que han aprofitat la revolució tecnològica per actuar sense regles ni límits
El capitalisme purament financer és immoral. No crec en altre capitalisme que el de l'esforç i el treball. Hem de moralitzar el capitalisme. Fundar-lo de nou. Són paraules del president Sarkozy en esclatar la crisi de 2008 a Wall Street. A punt d'entrar en campanya electoral i en ocasió de la seva primera visita a La Moncloa de Rajoy, el president de França ha fet ben poca cosa per moralitzar el capitalisme. Se'l veia preocupat pel que havien dit i deien les agències de qualificació de riscos que tan aviat feien baixar a França un esglaó de la solvència del deute sobirà com el tornaven a apujar dos dies després. El capitalisme no s'ha moralitzat perquè és impossible. Si tan sols actués amb sentit comú ja n'hi hauria prou.
Ningú s'escapa de la crisi que viatja pel món sense tenir present sistemes polítics, líders nacionals o governs de dretes o d'esquerres. És una crisi de confiança, de manca d'autoestima, de recel envers l'altre, de por que el que vingui serà inexorablement pitjor que el que tenim ara. El capitalisme, fins a cert punt, és neutre i només funciona quan les societats i les persones l'utilitzen com un instrument per crear i repartir riquesa amb uns codis no escrits però que tothom coneix.
No ha fallat el capitalisme sinó els capitalistes, que han aprofitat la revolució tecnològica per actuar sense regles ni límits, han menystingut les fronteres nacionals, les ètiques i, sobretot, han ignorat les persones. Es deia que la revolució soviètica va fracassar perquè no s'ocupava de les coses que interessaven la gent. No feia bons rellotges, ni bones sabates, ni vestits amb gust, ni facilitava l'existència assequible de verdures i carns als mercats. Es preocupava, això sí, de construir grans conglomerats industrials, i de produir moltes tones d'acer i cement per tal de figurar com una gran potència. El comunisme va caure per la seva pròpia ineptitud a l'hora de respondre a les necessitats més immediates de les societats que controlava.
Ho deia Henry Ford fa molts anys en assegurar que el que és bo per a la General Motors és bo per a Amèrica. Quan Nikita Khrusxov visità els Estats Units als anys seixanta se li va ocórrer dir que en molts pocs anys la Unió Soviètica atraparia els Estats Units. Es va equivocar. No sé si el capitalisme es pot moralitzar. El que sí que penso és que si el capitalisme no serveix a la prosperitat i el benestar de la majoria de persones d'un país, acabarà fracassant. És el que esdevingué als anys trenta i el que pot passar ara, quan hi ha tanta gent que rep les clatellades de les mesures d'ajust que converteixen en més pobres i més desemparats ciutadans que estaven en les franges de les classes mitjanes.
El capitalisme ha estat el regne de la paraula donada, del contracte implícit amb l'altre, de l'intercanvi d'interessos sense que calgui la intervenció d'agents aliens. En una economia lliure el que es firma en documents és d'una importància ínfima si es compara amb la massa de contractes verbals entre un banquer i el seu client, el productor i el comprador, l'amo i l'empleat, el venedor i el consumidor.
És encara prematur fer una anàlisi sobre els orígens d'aquesta crisi que dura massa i quan encara no sabem exactament el que ens està passant. Ni tampoc coneixem el camí o el forat per sortir-ne. El procés està fent-nos baixar avall i avall tement que arribarà el moment que ens trobarem davant les portes de l'infern, on s'haurà perdut tota esperança.
Només hi haurà un bri d'optimisme quan es vegi que ha canviat el llenguatge i que en comptes de retallar, suprimir i fer gent fora de la feina es passa a parlar de treball, esforç, productivitat, ocupació i inversió. Sembla que estem encara lluny d'aquest moment però estic segur que arribarà i serà per bé, perquè quan ens trobarem al canvi de rasant es faran moltes esmenes i correccions en les conductes de les persones amb més responsabilitat que ens han portat fins aquí.
Els governs, empresaris i particulars que ens hem endeutat fins al coll haurem de canviar de registre i pensar que el capitalisme és per crear riquesa i fer créixer patrimonis, però és també i sobretot una manera que molta més gent puguin gaudir dels beneficis d'aquesta riquesa. És cert que en els últims cinquanta anys ha augmentat de manera exponencial la creació de béns i també el nombre de persones que han sortit de l'univers de la misèria i la gana per entrar en un món més humà.
Però el que ens trobem des de fa uns anys és que el capitalisme ha perdut aquell punt d'equitat que han tingut molts prohoms de la història occidental. Potser ens hem acostumat a la idea romàntica del capitalisme com si fos una cosa molt natural donant la raó al bon salvatge de Rousseau, que ens diu que és la societat la que perverteix l'individu. Es podria dir que la persona econòmica d'avui es considera per naturalesa un capitalista a qui només les idees poden corrompre.
És exactament el que ha passat. Les idees que han fet mal són les que han portat a grups selectes de persones, instal·lades als llocs claus de les finances i la política, a pensar que els altres no són importants per participar en els beneficis del sistema. Dit altrament, potser hi ha la idea maliciosa que convé crear un exèrcit mundial de mileuristes que treballin amb eficàcia per tal de mantenir el sistema com si fóssim en els primers temps de la revolució industrial. Aquest canvi de registre s'hauria de combatre amb una dosi molt gran de responsabilitat que va des de les instàncies més altes fins al treballador més modest.
En tot cas, penso que en comptes de moralitzar el capitalisme s'hauria de moralitzar el comportament de les persones que el gestionen. Els valors són molt importants. Però les conductes encara ho són més.
