Accelerats

Imma Monsó diu que la novel·la La dona veloç, gua­nya­dora del premi Ramon Llull, és “una metàfora del temps que vivim, en què la ins­tan­taneïtat i la imme­di­a­tesa ho domi­nen tot”. En un sim­posi sobre peri­o­disme cele­brat a Roma, el car­de­nal Gian­franco Ravasi, minis­tre de Cul­tura del Vaticà, va dir que un dels trets –i vicis– de la infor­mació actual és l'acce­le­ració, “l'actu­a­lisme rabiós”, és a dir, la tendència a voler tenir una notícia cada cinc minuts, l'hor­ror vacui davant els silen­cis, la neces­si­tat d'estar gene­rant punts d'interès durant les vint-i-qua­tre hores al dia. Tots podem com­pro­var con­ti­nu­a­ment aquesta acce­le­ració. Els dia­ris han de tenir cada dia una gran notícia de pri­mer pàgina i si no la tenen l'han de fabri­car; els tele­notícies han de pre­sen­tar els titu­lars a gran velo­ci­tat i amb una música de fons que impulsi a tirar enda­vant; els locu­tors han de lle­gir de pressa com si anes­sin a apa­gar foc; els con­ter­tu­li­ans s'han d'atro­pe­llar mútua­ment fins a fer-se inin­tel·ligi­bles; els espots publi­ci­ta­ris s'han de suc­ceir sense treva; els talls de veu de les ràdios no poden durar més de vint segons i els crèdits dels pro­gra­mes s'han de pro­jec­tar a velo­ci­tat supersònica. Tot­hom ha de donar la notícia un minut abans que el veí, sense temps per con­tras­tar-la; les infor­ma­ci­ons s'han de tri­tu­rar i ofe­rir en tex­tos breus perquè el lec­tor les pugui lle­gir o escol­tar o veure de pressa i cor­rents.

I si la infor­mació és així d'acce­le­rada és perquè tot el nos­tre món viu a un ritme galo­pant. Les car­re­res auto­mo­bilísti­ques –córrer per no anar enlloc– s'han con­ver­tit en un espec­ta­cle de mas­ses; els trens d'alta velo­ci­tat han envaït els mapes; els avi­ons ens por­ten als antípodes en un obrir i tan­car d'ulls; els cor­reus electrònics exi­gei­xen res­posta imme­di­ata; els telèfons mòbils ens con­tro­len minut a minut; les pri­mes de risc es dis­pa­ren en qüestió de segons; les mul­ti­tuds cami­nen acce­le­ra­des de botiga en botiga...

Vivim acce­le­rats i des­bo­cats; això no hi ha qui ho aturi. I, com diu Imma Monsó, “això és la font de tots els mals que patim, dels ètics als econòmics”. Bal­ta­sar Gracián ja va dir, fa segles, que “la prisa es la pasión de los necios”.