El ganivet i la taula

No és una casualitat que l'augment de l'independentisme coincideixi amb el procés de recentralització de l'estat i el fracàs del sistema autonòmic, l'intent final de la societat
catalana per assolir una entesa sincera amb Espanya.

Des d'una perspectiva històrica, podem sentir-nos orgullosos de la resistència catalana i de la supervivència de la nostra llengua i la nostra cultura, sobretot si tenim en compte que el punt de partida, fa 300 anys, va ser un Fossar de les Moreres amb milers de cossos sepultats i una limitació d'un ganivet per família, lligat a la taula. Catalunya es va redreçar econòmicament i cultural. Amb molts alts i baixos, si fem un salt endavant en el temps, va arribar a la Transició. Des de la distància, és fàcil criticar la renúncia catalana al concert econòmic, però Déu n'hi do els avenços aconseguits durant els primers anys. Vam aconseguir el vistiplau al sistema d'immersió a les escoles, ens van permetre crear TV3, fins i tot ens van deixar crear un cos propi de policia.

En algun moment difícil de precisar, però, aquests avenços van començar a diluir-se. Espanya va adonar-se que Catalunya és un gos que fa por quan borda, però que mai no mossega. Aleshores les concessions van esdevenir enganyifes. Inversions anunciades que mai no es materialitzen, sistemes de finançament que mai no donen els resultats esperats, traspassos de competències buides. Potser el millor exemple de tot plegat siguin els ferrocarrils. Hem passat d'obtenir el replegament efectiu de la Guàrdia Civil a aconseguir uns Rodalies sense trens, sense estacions, sense vies, sense personal, i amb l'obligació legal de mantenir Renfe com a operadora.

El següent pas és la recentralització. Els funcionaris europeus que són aquests dies a Madrid auditant les mesures d'estalvi rebran encantats la idea d'eliminar la duplicitat que representa tenir 17 administracions autonòmiques de salut, cultura o educació, per exemple.

Ens enfrontem a un procés d'involució que ens pot fer perdre el que hem anat recuperant amb penes i treballs en aquests tres segles. L'únic avantatge que tenim és que Espanya està tan convençuda de la nostra gasiveria que no es creu que siguem capaços d'esdevenir independents. Tot depèn de nosaltres. Si no ens hi posem, acabarem obligats a lligar un altre cop el ganivet a la taula.