Opinió

Ara torno

Ens ho juguem tot

Si la crisi més bèstia que es recorda i que ja fa cinc anys que dura (i els que que­den encara), si els índexs d'atur més sal­vat­ges del món, si el dèficit ins­ti­tu­ci­o­nal que ofega els ciu­ta­dans i la fallida bancària que els indigna, si totes aques­tes situ­a­ci­ons jun­tes no han ser­vit perquè les dife­rents for­ma­ci­ons polítiques s'hagin plan­te­jat de manera seri­osa col·labo­rar res­pon­sa­ble­ment en la gover­nació, poques espe­ran­ces podem tenir que ho facin ara. Si tots aquests no són motius per posar els interes­sos col·lec­tius per sobre dels par­ti­dis­tes, la veri­tat és que no sé fins i tot per què tenim par­tits polítics i es fan elec­ci­ons i es fa, en defi­ni­tiva, aquest poli­ti­queig de vol galli­naci que no només és incapaç de fer remun­tar la situ­ació, sinó que masega encara més la con­fiança de la gent en la política i, per tant, en els polítics. Em penso que no sóc pas sol quan con­si­dero que si totes les for­ma­ci­ons polítiques apor­tes­sin les millors idees, les pro­pos­tes més cons­truc­ti­ves, la millor pre­dis­po­sició per a l'entesa amb els altres, la situ­ació i el moment no serien tan dolents com són. No sé si ja ens n'hauríem sor­tit, perquè hi ha altres dependències que ho con­di­ci­o­nen, però segur que no estaríem com estem. Però la rea­li­tat és la que és, i també sóc cons­ci­ent que pen­sar d'aquesta manera deu ser massa ide­a­lista.

Tot el que he dit fins aquí val tant per a Espa­nya com per a Cata­lu­nya. Poli­ti­queig en temps que reque­rei­xen alta política. Ara bé, a Cata­lu­nya tenim un pro­jecte col·lec­tiu que podria tren­car aquest cer­cle viciós. I estem en el moment clau. De si fem alta política o no ens movem del poli­ti­queig en depèn el nos­tre futur. Fins i tot al marge dels resul­tats elec­to­rals del 25-N, el procés cap a la inde­pendència reque­ri­ria ajun­tar for­ces de totes les for­ma­ci­ons que hi estan a favor. Però després dels resul­tats això és ine­lu­di­ble. La inde­pendència ara depèn més de trans­me­tre aquesta volun­tat d'afron­tar la situ­ació ple­gats (i ple­gats vol dir impli­cats fins al moll de l'os) que de posar data al referèndum. Les con­di­ci­ons que posen els Duran d'una banda i els par­ti­dis­tes orgànics de l'altra, però, ens con­du­ei­xen més al cer­cle viciós del poli­ti­queig que a la força impa­ra­ble de l'alta política. No hauríem de per­dre l'opor­tu­ni­tat. Ens hi juguem massa. Tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.