Preu de mercat

No gaire lluny de vostè, benvolgut lector, hi ha treballadors que cobren una misèria sense contracte ni Seguretat Social. Individus dedicats a feines esporàdiques a 5 euros l'hora, que se senten afortunats perquè tenen algun ingrés. I perquè no es digui que se'ls sotmet a unes condicions inflexibles, mantenen la suprema llibertat d'optar per una nòmina formal i la cotització pertinent, encara que aleshores, això sí, n'hauran d'assumir el cost, i el preu d'una hora de suor i afanys quedarà reduït a 2 o 3 euros. Preu de mercat.

Però no disparin la imaginació cap als camins més habituals: no es pensin que treballen ocults darrere les peroles d'una cuina, o en un magatzem fosc d'un polígon industrial abandonat, o en un terrós allunyat o en un soterrani humit i tenebrós; o no únicament. També ho fan a plena llum del dia, entre nosaltres, davant dels nassos, orelles i ulls generals. I encara més i no sé si s'ho creuran, però de gent subordinada a aquestes relacions laborals, també en trobaran acomplint tasques encomanades per algunes administracions públiques, com ara aquest home que m'ho explica. I ja em disculparan si no en faig les presentacions. Per cert, si coincideixen amb el seu amo no esperin, necessàriament, trobar un empresari educat en la tradició dels Vidal-Quadras o en la d'alguna altra nissaga esclavista. També és factible que hi descobreixin un ésser acorralat, un explotador a la força, que els expliqui que si incorpora als pressupostos els drets socials i laborals abastats durant el segle passat no s'emportarà cap contracte, ni privat, ni públic, i haurà de tancar l'empresa.

Potser, plusvàlues a part, al voltant d'aquest jove que treballarà quinze dies a 5 euros l'hora sense Seguretat Social, ni cotitzacions, hi ha altres víctimes d'uns temps magres en què als treballadors se'ls contracta sense drets i molts dels que encarreguen les feines ho fan a preu d'escanyapobres. Però no es precipitin atribuint les raons als mercats, a la fatalitat o a les disposicions astrals: aquí hi ha culpables claríssims. Responsabilitats polítiques indiscutibles per les seves accions o les seves omissions. Per permetre una economia submergida que asseguren que s'acosta al 20% del PIB, per conduir-nos pel camí de roses de les retallades, de la devaluació interna, de la reducció salarial. Per tolerar les hores extres no reconegudes, els impostos que no es recapten, la competència deslleial que situa l'honestedat contra les cordes. Per conrear amb tanta determinació aquestes polítiques que empobreixen l'estat del benestar i impedeixen salaris dignes i, per tant, el consegüent augment del consum que donaria aire a l'economia. I el que és, o hauria de ser més indignant, si no se'ns estigués esbravant la facultat d'indignar-nos: administracions que contracten les obres i serveis amb l'únic criteri del cost, sense preocupar-se per cap principi ètic, ni vetllar per la dignitat, els valors fonamentals o per mantenir la sensatesa mínima que ens permeti deixar de rondinar.