Opinió

opinió

Preparats per a què?

No sé quins efectes ni quins beneficis per a la col·lectivitat poden tenir els serveis comunitaris que proposen des del Departament d'Ensenyament per als vailets d'ESO. No ho sé perquè, per exemple, l'esforç que es destina a l'estímul de la lectura, sobre el qual hi ha poques dissidències, em temo que no acaba generant grans voracitats lectores i, de tant en tant, hi ha intel·lectuals murris que asseguren que la prohibició donaria més bons resultats. Ja sabem que si la naturalesa humana sempre és complexa, a determinades edats és un laberint inextricable; però, per no parar bojos i mentre no desxifrem del tot les lleis del nostre comportament, a les escoles i els instituts deu ser natural que es procuri treballar i transmetre allò que col·lectivament es considera profitós. Des d'aquesta perspectiva, forçar un voluntariat (certament una contradicció) que aproximi la vitalitat i el neguit dels joves de 14 i 15 anys a totes les bones causes, deu ser més convenient que perseguir l'excel·lència o l'emprenedoria, per esmentar dos dels grans mites de l'actualitat, dels termes que ara quan es parla de política educativa s'acostumen a dir amb la boca més plena. I abans de disparar-me permeti'm que m'expliqui. L'excel·lència i l'emprenedoria són necessàries i poden revertir en benefici de la societat en la qual floreixen, però també poden posar-se al servei de la direcció del Partit Popular, o de Goldman Sachs, o del disseny de les participacions preferents, o de la indústria armamentista, o d'una d'aquestes empreses de l'Íbex que tributen a les Illes Caiman i segueixen augmentant beneficis i enviant treballadors a l'atur. No únicament no hi ha cap garantia que les habilitats adquirides s'exerceixin en benefici del comú, sinó que tampoc n'hi ha que no s'exerceixin en contra. Per exemple, i per esmentar algun cas extrem, sé d'economistes brillantíssims que han fet, fan i probablement faran més mal que pedra seca. I de polítics i de futbolistes... què els haig de dir; la qual cosa és particularment irritant si es té present que bona part de la seva formació i del seu trànsit cap a la selecta elit que condueix el món s'ha fet a càrrec de tots plegats. Després del que hem vist en la gestió de les polítiques públiques dels darrers anys i de la devastació programada des de les administracions, tenim l'esperança en el sistema educatiu públic travessada per tantes ferides, marcades per tantes cicatrius, que ara difícilment ens engrescarem amb una proclamació d'intencions com aquesta, però amb tot no estaria malament que es reforcés el sentit col·lectiu de l'educació, la seva funció transformadora, la inserció a la societat, la preocupació pels més desvalguts. Hi ha corrents i lògiques que són individuals, d'altres que són familiars o col·lectives i no és gens inapropiat que des dels instruments col·lectius es posi l'èmfasi en els interessos col·lectius. La frase és d'un amic meu: tenim la generació de joves més ben preparada de la història, però, preparada per fer què?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia