La moda

Com en el malson d'un vintage perpetu, durant aquests últims dies hem sentit tòpiques actualitzacions del passat. Hem sentit que per soldar (més!) Catalunya a Espanya seria una bona idea dur el Senat a Barcelona. També hem sentit com Zapatero proposava endegar un “nou procés d'afecte amb Catalunya”, un procés que segons ell ha de ser “intensííísimo” (no vull que aquests practicants del tango “La maté porque era mía” em toquin més! No necessito cap afecte bavós, només ser tractat d'igual a igual). Mentre Rajoy receptava “pedagogía” per “convèncer” els catalans (ai, calcem-nos!), el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en una nova demostració que l'infern està empedrat de bones intencions, ens feia retroejacular tot plantejant que seria bo que Catalunya recuperés el terme nació que figurava al preàmbul de l'Estatut ribotejat l'any 2010 (sí, Ximo: com a Spin-off de Retorn al futur, no està malament). Les formes antiquades tornen a colonitzar la realitat. I és impossible escapar d'aquest revival terrorífic: un revival que permet concloure que Iceta ha fet una gran campanya electoral només perquè s'ha marcat un bailoteo, o que permet que a Ciutadans se li obviïn totes les màcules autoritàries i pugui passar –tal com ha dit Pedro Sánchez– com un partit “de la nova dreta civilitzada”.

Puntual a la seva cita, Mario Vargas Llosa, en una conferència als EUA, ha tornat a declarar que el nacionalisme català és “una ficció maligna, creada enterament a partir de mentides i falsedats”. He recordat un fragment del llibre La verdad de las mentiras, on aquest gran escriptor explica que en la civilització inca, quan moria l'emperador, amb ell també morien les seves esposes, les concubines i els seus intel·lectuals, anomenats amautas, homes savis. Ja que pel que diu Vargas Llosa sempre tendim a veure com una ficció substitueix una altra ficció, de tant en tant seria consolador veure que quan un governant i un estil polític desgastats moren (metafòricament), també mor (literalment) el caràcter vitalici de les seves guàrdies pretorianes intel·lectuals, aquestes modes blindades contra el pas del temps, contra les idees i contra els capricis de la democràcia.