Relació Catalunya-Espanya
El síndic alerta de la persecució penal d'actes polítics a l'Estat
Ribó lliura un informe al Parlament que avisa d'un greu retrocés democràtic
Sentències del TC i lleis de Rajoy “vulneren un dret bàsic” com és la llibertat d'expressió
La sentència 42/2014, amb la qual el Tribunal Constitucional va suspendre la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya el 2013, va suposar “un canvi de gran transcendència” en la jurisprudència constitucional, ja que, a partir de llavors, es van atribuir efectes jurídics a resolucions parlamentàries de caràcter polític. El 2017 ja es coneixen els resultats d'aquella sentència; la inhabilitació de l'expresident Artur Mas i les exconsellers Irene Rigau i Joana Ortega i també d'un càrrec electe, l'ara ja exdiputat del Congrés Francesc Homs. També cal esmentar les iniciatives penals contra l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i el regidor de Vic Joan Coma.
Així ho recull un nou informe de denúncia signat pel síndic de greuges, Rafael Ribó, el màxim representant de l'òrgan, que ahir va presentar a la cambra catalana. En l'informe hi afegeix les querelles contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres sobiranistes de la mesa del Parlament en un procediment que, segons el mateix informe, no tenen en compte el dret d'inviolabilitat que assisteix els càrrecs electes quan exerceixen el seu vot i expressen opinions. Tot plegat fa que actualment, a Espanya, “es detectin regressions democràtiques greus” que afecten drets bàsics. Una situació que, a més a més, ja ha estat alertada, recorda el síndic, per organismes europeus com ara el Greco, la Comissió de Venècia i les Nacions Unides.
A la sentència 42/2014 també s'hi afegeixen altres mesures legislatives impulsades pel govern espanyol, com ara la coneguda llei mordassa, la reforma del codi penal i fins i tot la reforma de la llei orgànica del TC que va atorgar poder de sanció al propi tribunal. Ribó va alertar que aquestes actuacions afecten “un pilar bàsic” en el conjunt de drets de la societat, el que fa referència a la llibertat d'expressió.
El document recull que el “deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l'Estat” i recull el cas de l'exsenador Santi Vidal i les declaracions de la consellera Meritxell Borràs animant els funcionaris a donar suport als acusats pel 9-N.
LA FRASE
També demana modificar la reforma del TC
El síndic de greuges també s'ha afegit a les recomanacions de la Comissió de Venècia, en què s'assenyala la recomanació que es torni a modificar la llei orgànica del TC, però, aquest cop, perquè se li retiri la potestat sancionadora que li va atorgar en la darrera reforma. L'òrgan europeu ja va posar de manifest que aquesta llei és “un dels màxims exponents de la desdibuixada separació de poders a Espanya”. En l'informe, Ribó també defensa que les mesures penals contra càrrecs electes per conflictes polítics es limitin a “situacions de violència, tumults i veritable risc per a la integritat de l'Estat”. Ribó fa un pas més enllà i també demana al govern i a les institucions de l'Estat que adoptin mesures per investigar les converses “amb contingut conspirador” entre l'exministre de l'Interior i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, i va criticar que el fiscal rebutgés la demanda de la sindicatura de jutjar aquestes actuacions per via penal.
