Són importants les testificals de ciutadans de diferents poblacions, origen i edats explicant com van viure l’1-O. Hem vist que no hi ha un relat uniforme com quan testificaven els policies, que repetien les mateixes expressions. Destacaria la naturalitat, la franquesa del relat i la manera molt espontània en què responien els testimonis civils tant a les preguntes de la defensa com a les de l’acusació popular, el fiscal o l’advocacia de l’Estat. No hem vist les llacunes de memòria ni la memòria selectiva que hi havia entre els policies quan responien a la defensa. Hauran de ser valorats en conjunt, tant les testificals de la defensa com les de l’acusació i les proves documentals.