Andorra
cas bpa
Reclamen que Andorra investigui la Guàrdia Civil
Un exdirectiu de la Banca Privada d'Andorra aporta la denúncia contra el cap policial del cas Clotilde a Lloret
El comandant és investigat per revelació de secrets del banc del Principat
Si fa dues setmanes els màxims accionistes de l'extinta Banca Privada d'Andorra (BPA), els germans Cierco, van denunciar a la batllessa d'Andorra que instrueix el cas de blanqueig de capitals d'aquest banc que investigui comandaments de la policia espanyola per les amenaces rebudes perquè informessin dels diners dels Pujol, ara un exdirectiu de BPA li ha sol·licitat que hi afegeixi la Guàrdia Civil.
L'exsubdirector de l'àrea internacional de BPA, Luis Pablo Laplana, un dels 24 directius que continua imputat en la causa del banc, va demanar divendres passat a la batllessa Canòlic Mingorance que inclogui en la instrucció la denúncia que ell va presentar a la justícia espanyola contra un comandament de la Guàrdia Civil que el març del 2015 va explicar en una televisió l'operació del cos contra el blanqueig de capitals de BPA. Això passava just deu dies després que el departament del tresor dels Estats Units va emetre una nota d'alerta, a través del Financial Crimes Enforcement Network (FinCen), sobre l'entrada de capitals procedents del banc. Laplana va presentar la querella contra aquest comandament per revelació de secrets el maig de 2015, una querella que el jutjat d'instrucció 23 de Madrid va acceptar.
Un agent encobert
Aquest comandament de la Guàrdia Civil apareixia a la televisió amb la silueta fosca i sense identificar. Laplana explica, en la querella, que l'agent era la mateixa persona que va contactar per Whatsapp amb el seu superior a BPA, el març del 2015, identificant-se com el comandant Alfonso Ruiz, i que li deia que duia la investigació de la màfia russa d'Andrei Petrov, que havia fet inversions a Lloret de Mar, i que volia parlar amb ell. Mai es van veure. Des del jutjat es va encarregar a la Policía Nacional que aclarís si l'agent de la televisió era el mateix que havia contactat amb el directiu de BPA. La policia judicial va descobrir que sí i que era l'àlies del comandant Basilio Luis Sánchez Portillo, de 36 anys, a través d'un atestat arran d'un accident de trànsit.
Sánchez Portillo va declarar com a imputat davant del jutge, el març passat. Va aclarir que Alfonso Ruiz no és un àlies sinó el nom d'un “agent encobert amb identitat legal per poder actuar”. També va afegir que les declaracions a la televisió van ser aprovades pel seu superior, el tinent coronel cap d'ORIS, i que va informar-ne el fiscal del cas, José Grinda, que no va fer-li cap objecció. Va admetre que ell dirigia policialment les investigacions del cas Clotilde i que van consensuar què podia explicar a la televisió “per no perjudicar la investigació”. Una de les peces del cas Clotilde ja va ser jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va condemnar l'exalcalde Xavier Crespo a nou ans d'inhabilitació pública, en afavorir Petrov. Aquest estiu, el jutge Eloy Velasco de l'Audiencia Nacional ha tancat la segona peça, per blanqueig de capitals, que durà a judici Petrov i l'exdirectiu de BPA Santiago Roselló, entre d'altres.
Laplana va estar imputat pel cas Clotilde fins al gener passat, i se li va intervenir judicialment el telèfon. Segons la seva defensa, les intervencions telefòniques aprovades pel jutge eren pel cas de la màfia russa. Els policies espanyols van veure que parlava amb un assessor del dirigent veneçolà Diego Salazar, i “manipulant les converses”, van informar les autoritats americanes, que van derivar en la nota del FinCen, i en la intervenció de BPA per les autoritats andorranes, a més de la causa penal oberta.
És previst que ara la majoria de defenses reclamin a la batllessa del cas BPA que arxivi el procediment arran del que consideren una infracció legal.
LA DATA
LA XIFRA
L'executiu andorrà coneixia la filtració sobre Pujol
El cas de Banca Privada d'Andorra va sumant capítols. Contrastant amb la versió
del govern andorrà, que ha reiterat un cop i un altre que no va rebre pressions de la Guàrdia Civil per obtenir informació sobre els comptes de l'expresident català Jordi Pujol i de la seva família, l'advocat dels Cierco, Jaume Bartumeu, assegura que el govern de les valls tenia coneixement d'aquestes pressions sobre els propietaris del banc.
Així ho publicava ahir en portada el Diari d'Andorra, que recollia declaracions de Bartumeu en què afirmava que poques setmanes més tard de l'esclat de l'escàndol amb el comunicat del tresor nord-americà, Bartumeu havia demanat una reunió amb el govern andorrà.
Segons l'advocat, la trobada es va celebrar amb l'assistència de Toni Martí, cap de l'executiu andorrà, i Jordi Cinca, ministre de Finances, als quals va fer avinent que la “policia patriòtica espanyola” havia coaccionat els accionistes majoritaris de BPA perquè lliuressin les dades financeres dels Pujol que el banc havia de preservar en virtut del secret bancari. Bartumeu els va deixar clar que els Cierco s'havien vist obligats a cedir aquestes dades al cos policial.
Bartumeu veu poc probable que Martí i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va visitar Andorra el gener de l'any passat, no parlessin del cas Pujol quan van coincidir. Per Bartumeu, és “inadmissible i preocupant” que els responsables del govern andorrà no prenguessin mesures i que l'únic que els interessés, va lamentar, fos si Rajoy estava al cas o no de l'actuació policial.
