Política

Eleccions 21-D

La campanya més anòmala i excepcional

Els partits tanquen la cursa cap al 21-D evidenciant que el contingut polític hi ha tingut poc espai

Els presos i els exiliats a Brussel·les, els efectes del 155 i els estirabots del govern del PP i de quadres del PSOE han marcat el pas

Se sabia que eren unes eleccions a la Generalitat anòmales, després que les convoqués el govern espanyol i que els candidats dels dos grans partits independentistes s’haguessin de mirar la campanya des de la presó (Junqueras) o de Brussel·les estant (Puigdemont). Però en aquesta cursa cap al 21-D, unes eleccions entre setmana i a les envistes de Nadal, els índexs d’anomalia i d’excepcionalitat han superat amb escreix tots els guions més desbocats. El discurs i el debat veritablement polítics hi han tingut molt poc espai, i sovint s’han embardissat en desqualificacions agres, sobretot pel que fa als partits a favor de l’aplicació del 155.

El desplegament d’aquest article de la Constitució ha estat en primer pla. Aprofitant que tenia congelat l’executiu català, el govern espanyol ha protagonitzat tot d’accions oportunes que no han fet res més que encendre els ànims. La més clara i truculent, l’operació per retirar les obres d’art del Museu de Lleida i retornar-les a Sixena. Però La Moncloa també ha tancat les delegacions a l’exterior i el Diplocat o ha desmantellat l’Agència Tributària Catalana.

Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han hagut de fer campanya sense els seus caps de cartell. Els dos antics socis de govern han rivalitzat per qui lidera l’independentisme i qui guanya aquestes eleccions (per ara, les enquestes són favorables als republicans) i entre tots dos la tibantor ha anat creixent. Per capgirar les enquestes, la llista de Puigdemont ha insistit que l’objectiu del 21-D és que el president torni a la Generalitat. Des la presó, en una entrevista radiofònica, Junqueras subratllava que estava encarcerat perquè no s’amagava mai. Per aquesta entrevista va ser objecte d’un expedient sancionador (com també ho va ser, per un missatge enregistrat des de la presó, el número dos de JxCat, Jordi Sànchez). Ambient de represàlia i un exemple més de com de difícil ho han tingut els antics membres del govern independentista: el vicepresident i el conseller d’Interior (Joaquim Forn) hi passaran, com a mínim, el Nadal, com també Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Tot això amb la remor de fons de la violència policial de l’1-O i amb el govern del PP gallejant d’haver “escapçat” l’independentisme. Unes declaracions de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, en aquest sentit, van fer enfadar el bloc contrari al 155, precisament perquè palesaven els dubtes sobre la separació de poders a l’Estat (sense oblidar els insults constants del candidat popular, Xavier García Albiol). El PSC també ha protagonitzat alguns estirabots, sobretot a través de l’exministre Borrell, que ha arribat a dir que cal “desinfectar” la societat catalana. Tant el president espanyol, Mariano Rajoy (quatre dies seguits a Catalunya, ahir va enregistrar un vídeo caminant pel passeig marítim barceloní), com el líder del PSOE, Pedro Sánchez, han tingut força presència a Catalunya. No es pot dir el mateix de Pablo Iglesias (el líder estatal de Podem) ni de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no han fet gaire companyia al candidat dels comuns, Xavier Domènech, amb moltes dificultats per fer arribar el seu missatge. La CUP, per la seva banda, que és qui aposta per la via unilateral cap a la independència, ha mostrat uns candidats de perfil públic diferent al d’Anna Gabriel, amb Carles Riera i Vidal Aragonès (número u i tres) com a figures destacades.

En el bloc favorable al 155, la candidata de Cs, Inés Arrimadas, ha acabat moderant el seu discurs, amb vista a poder disputar la victòria a l’independentisme. Tot plegat en una campanya que ha avançat en un clima d’assetjament a la llibertat d’expressió, a través dels recursos del bloc del 155 a la Junta Electoral Central, i de pressió asfixiant sobre TV3.

LES XIFRES

44
obres
del Museu de Lleida van sortir cap a Sixena l’11 de desembre en una maniobra que va trasbalsar la campanya.
18
integrants
de les llistes sobiranistes per al 21-D tenen un procés judicial obert per haver promogut el referèndum.

L’impacte dels jutges

L’amenaça judicial ha planat sobre aquesta campanya i sobre les declaracions públiques que feien alguns dels consellers posats en llibertat (entre els més actius en campanya, Turull i Rull per Junts per Catalunya; i Romeva i Mundó, per ERC). L’impacte dels jutges no ha acabat aquí. A mitja campanya es van conèixer les intencions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, d’ampliar la querella per l’1-O cap a càrrecs del PDeCAT, ERC i la CUP, amb els noms de Marta Rovira i Anna Gabriel sobre la taula. Ara mateix hi ha divuit integrants de les llistes de JxCat i ERC (afegint-hi Nuet, dels comuns) investigats per haver promogut o propiciat el referèndum. Just a l’inici de la campanya hi va haver l’alliberament d’alguns dels presos i la decisió del jutge del Suprem de retirar l’ordre d’extradició cap a Bèlgica sobre Puigdemont i els consellers a Brussel·les. Això va fer que el jutge belga tanqués el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.