Un jutge de Tarragona també cerca factures del referèndum

S’amplia la recerca de factures del referèndum de l’1 d’octubre suposadament pagades per la Generalitat. Mentre la policia judicial de la VII Zona de la Guàrdia Civil té la pressió del magistrat del Tribunal Suprem i d’un jutge de Barcelona per trobar proves reals de la malversació imputada al govern de Puigdemont –sobretot després que ho ha negat el ministre d’Economia–, ara se li afegeix un jutge de Tarragona.

En concret, el titular del jutjat d’instrucció 4 de Tarragona ha pregunta al seu col·lega del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l’1-O, si en les seves actuacions consta “la procedència” i “qui ha abonat el cost” dels 6.861 exemplars de les actes de llista numerades de votants amb la inscripció Referèndum d’autodeterminació de Catalunya 2017, que la Guàrdia Civil va comissar en una nau de Bigues i Riells el 20 de setembre passat. Segons l’escrit del lletrat de l’administració de justícia del jutjat de Tarragona, hi ha “indicis” que aquests “serien els mateixos” que es van imprimir a la societat Indugraf Offset, i dels quals investiguen l’origen i el finançament. Hi detalla que la descripció feta pels agents d’aquest material “té característiques externes idèntiques” a la llista numerada de votants que el setmanari El Vallenc va encarregar a Indugraf, i que va ser el primer material comissat per la Guàrdia Civil. A més, li demana el testimoni de les persones que puguin aclarir aquests fets. Pau Furriol, propietari de la nau de Bigues i Riells, detingut i investigat en la causa de Barcelona, ja va declarar al jutge Juan Antonio Ramírez que no va cobrar res de la Generalitat, com la majoria de responsables d’impremtes que van fer cartells per a la votació.

De tot el material comissat a la nau de Bigues i Riells, la Guàrdia Civil ha estimat el seu valor en 92.209 euros, seguint els preus més econòmics dels darrers acords de la Generalitat per adjudicar material electoral, segons precisa el cos armat en el seu darrer informe econòmic, entregat l’11d’abril passat al jutge de Barcelona.

La Guàrdia Civil també fa una estimació i tampoc té factures reals dels 60.369 euros de material electoral per l’1-O comissat en una nau d’Igualada. Aquest cas encara no és investigat per cap jutjat, ja que primer la investigació per aturar el referèndum el duia el TSJC, que després va passar al Suprem, i una part la manté un jutjat de Barcelona. Ara els agents esperen a quin jutge, d’Igualada o al Suprem, han d’entregar la informació. Asseguren que l’encàrrec de dos milions de sobres i paperetes va ser fet a l’empresa francesa Ghesquieres Zi le Hellu, amb seu a Lezennes.

Per ara, dels 1,9 milions d’euros que la Guàrdia Civil assegura que la Generalitat va malversar per muntar l’1-O, només d’una minsa part té factures. Es tracta de la publicitat que la Generalitat va contractar als mitjans de comunicació sobre el cens electoral a l’estranger, com l’anunci de les vies (sumen 277.000 euros). El cas és que aquesta campanya es va pagar a l’abril, cinc mesos abans que el Tribunal Constitucional dictés la suspensió cautelar del referèndum, i per tant era un pagament legal.

D’altra banda, Olga Tubau, advocada del jutge Santiago Vidal, investigat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, ha demanat per segona vegada l’arxivament del seu cas i, en el recurs de reforma, ha criticat amb duresa les afirmacions “no provades” de l’advocada de l’Estat Beatriz Vizcaíno, personada en la causa tot i que encara no s’ha demostrat que s’hagi malversat fons del govern espanyol. Tubau assegura que l’advocada de l’Estat realitza una “hipòtesi no demostrada” quan afirma que “dades fiscals dels ciutadans de Catalunya van ser usades per organitzar el referèndum il·legal”. La penalista li etziba que “ni indica el foli de la causa o el document que acredita aquesta possessió del cens fiscal perquè no existeix”, i aclareix que el cens electoral es fa a través d’un altre mecanisme (s’ha demanat informació a l’Idescat) i encara s’investiga. A més, si existís aquest cens, Tubau recorda que en el delicte de revelació de secrets és necessari un apoderament i difusió, que “ni l’acusació ni el jutge ha acreditat amb elements objectius”, que ho hagi fet el jutge Vidal.

L’advocada també exposa que Vidal no tenia disposició per pagar fons públics, i torna a corregir l’advocada de l’Estat que les manifestacions d’un acusat “no són prova directa” i que el jutge les ha de contrastar.