L’Estat intervé els tests als centres privats i en fixa el preu
El BOE posa fi a abusos amb les PCR de la Covid-19 i situa els laboratoris sota les comunitats
En confisca 2.000 a Siemens Gamesa
Transports vigila el mòbil en moviments de més de 500 metres
L’estat d’alarma es viu des del 15 de març, hi ha hagut “una autèntica guerra per aconseguir tests” al món (la ministra María Jesús Montero ho definia així el 26 de març), però a l’Estat espanyol es continuava oferint comercialment l’opció de fer-se el test de la Covid-19 als clients de centres privats al marge de la xarxa de la sanitat pública –per un preu que oscil·lava entre els 150 i els 300 euros– i algunes empreses tenien un estoc de tests per als treballadors. Fins al dia d’ahir, el trenta-unè sota el decret d’alarma. Mitjançant una ordre del Ministeri de Sanitat inclosa en una edició matinal del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), l’Estat va intervenir els tests PCR dels centres privats –posant els laboratoris al servei de les comunitats– i a partir d’ara en fixarà el preu i en controlarà l’ús per saber els casos positius, un fet que ara no era automàtic per la privadesa.
El BOE es va plasmar aviat en acció amb una confiscació de 2.000 tests a Siemens Gamesa que la firma eòlica tenia per als empleats. Però firmes com ara Megalab o centres privats del grup HM Hospitals (amb set hospitals a Madrid) han ofert tests al client disposat a pagar de 150 a 300 euros per la certesa de tenir el virus o no gràcies a la fiable PCR (basada en la reacció en cadena de la polimerasa), fins i tot si era un cas totalment asimptomàtic. En algun cas el servei incloïa fer la PCR amb visita a domicili. “No podem permetre que en un període d’escassedat s’utilitzin les PCR en grups poblacionals en què no seran prou eficients per generar resultats adequats”, avisa el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, el doctor Fernando Simón, ja recuperat després de passar un coronavirus “bastant lleu”.
Tot i el cas de Siemens Gamesa, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, no va acceptar que es parli de “requisar material a cap empresa”. “El que s’estableix és que les empreses han de notificar a les comunitats quins dispositius de diagnòstic, ja siguin PCR o tests ràpids, tenen a la seva disposició i què pretenen fer-ne, i han de seguir les seves indicacions”, va relatar. Ara, segons Illa, els tests es faran “amb equitat i cohesió”.
Rastreig dels mòbils
El debat sobre els límits a la privacitat que imposa la gestió de la pandèmia va revifar ahir amb la revelació de la secretària de Transports i mà dreta de José Luis Ábalos, María José Rallo, que el ministeri està utilitzant les dades de posicionament d’uns 13 milions de telèfons mòbils per estudiar la mobilitat dels ciutadans, especialment els desplaçaments de més de 500 metres. Es tracta d’una vigilància en vigor amb l’estat d’alarma però que continuarà vigent en la desescalada del confinament. Segons Rallo, s’utilitzen dades “anonimitzades” [sic]. Gràcies a les dades, que publica al web, Transports sap que el 10 d’abril, en plena Setmana Santa, 31,5 milions de persones no es van moure més de 500 metres, més del doble dels 14,6 milions que no ho feien abans de la reclusió.
3.558 milions en impostos ajornats fins al 20 de maig
Els impostos que autònoms i pimes havien d’abonar el 20 d’abril podran ser abonats fins al 20 de maig. Mentre que el col·lectiu reclama una moratòria de tots els tributs fins al 20 de juliol, el Consell de Ministres va desoir ahir aquest prec i es va limitar a oferir una finestra de trenta dies de respir addicional perquè autònoms i pimes tinguin fins al 20 de maig per formalitzar la presentació de la declaració trimestral de l’IVA i el pagament fraccionat de societats i IRPF. L’import total que no han d’avançar el 20 d’abril sinó el 20 de maig puja a 3.558 milions, que és el que l’Estat s’espera a cobrar per no castigar més la ferida de la liquiditat.
La moratòria impositiva afecta tant els autònoms com les pimes amb una facturació inferior a 600.000 euros, que són el 95% del total. Les grans empreses no fan una declaració trimestral com la que s’abonaria el 20 d’abril, sinó que la fan mensual.
El Consell de Ministres, però, no aprova un prec del sector: permetre renunciar temporalment al sistema de mòduls i passar a tributar per la declaració d’estimació directa de l’IRPF.
