Sánchez manté ERC d’aliada tot i beneir l’alternativa de Cs
Calvo avisa que un govern progressista busca afins i excusa el no de Rufián a l’alarma per la lluita amb JxCat
Junqueras adverteix: o ell o Arrimadas
En joc hi ha la mesa de diàleg i el pressupost
Pedro Sánchez va plorar de riure –en una imatge insòlita– el dia del debat d’investidura per culpa d’Inés Arrimadas quan la líder de Ciutadans li va retreure que el PSOE hagués perdut tres escons el 10 de novembre. “Si avui tenen 10 diputats i fa uns mesos en tenien 57!”, exclamava Sánchez sense contenir el riure més espontani que se li ha vist a l’hemicicle. Cinc mesos després del menyspreu a la irrellevància de Cs, el president espanyol descobreix que pot gravitar sobre Cs –i el PNB– si ERC desapareix de l’equació. La vicepresidenta Carmen Calvo, però, nega que la quarta pròrroga de l’estat d’alarma suposi cap “canvi d’aliances” i manté Gabriel Rufián com a aliat.
L’eufòria que al Madrid oficial i de l’establishment ha provocat la reinvenció d’Inés Arrimadas com a “opositora lleial però exigent” només cinc mesos després de la investidura va ser refredada ahir per Calvo a TVE. “No hi ha canvi d’aliances, som un govern progressista i acompanyem ERC, i ERC ens acompanya”, va precisar Calvo, que s’ha reincorporat a la vida política després de superar la Covid-19 i de “passar por”.
A qui no ha agradat que Sánchez salti al bot salvavides de la dreta centralista de Cs i del PNB és a Oriol Junqueras, que des de la seva cel·la de Lledoners exigia resoldre el dilema. “El govern espanyol ha d’escollir si es llança als braços de Cs o si manté la majoria de la investidura”, desafiava en declaracions a RNE. Calvo, però, lamenta que ERC votés en contra en una votació clau. “Vaig parlar amb Aragonès el dia abans i en moltes ocasions i ens va provocar perplexitat. Però és el que diu Jaume Asens: a ERC estan molt abocats en la competició electoral amb JxCat i potser van veure l’arbre i no el bosc. I el bosc és important perquè les xifres de la pandèmia a Catalunya són importants”, va dir Calvo. La vicepresidenta espanyola està convençuda que el portaveu d’ERC al Congrés es volia abstenir, en contra del que va decidir l’executiva del partit: “Va ser un dia difícil per a Rufián.”
Malgrat que l’actual Congrés és de polarització màxima i no té una figura que decanti les votacions com en el seu dia feia Josep Antoni Duran i Lleida en funció del peix al cove del moment, Arrimadas –a punt de donar a llum i d’una baixa per maternitat que l’allunyarà un temps de l’hemicicle– diu que no vol el rol de frontissa entre la coalició de PSOE i Podem i una oposició del PP i Vox en ple xoc per ser el partit alfa de la dreta. “Després d’aquesta votació, el govern continuarà tenint 155 escons, ni un més ni un menys”, va dir la líder de Cs abans de donar el sí decisiu a una quarta pròrroga que, sense el vot del PP, corria el risc de derogar l’alarma demà a la mitjanit. Ara que l’estat d’alarma regirà fins al 25 de maig, però, Cs s’ofereix per a la cinquena pròrroga amb un paper encara més revalorat, perquè Pablo Casado ja ha dit que el PP passa de l’abstenció al vot en contra.
Reprendre la mesa aviat
Per Sánchez, el fet de descobrir ara que l’avís de Rufián –“sense diàleg no hi ha legislatura”– no és del tot cert perquè té una alternativa no prevista amb Cs i el PNB, arriba en un moment clau de la legislatura i quan ERC aspira a reprendre la mesa de diàleg entre governs a partir del juny. El coronavirus, a més, obliga a repensar el pressupost del 2021 i el vot d’ERC serà tan valuós com en la investidura. Qui no vol que Sánchez es deixi temptar per Cs és el president del PNB, Andoni Ortuzar: “El govern ha d’atendre una mica més els partits que el vam dur a La Moncloa. No crec que sigui bo canviar de cavall enmig del riu.”
Patxi López, a la comissió de la Covid-19 tot i ERC i JxCat
Lehendakari entre el 2009 i el 2012, el president més breu que ha tingut mai el Congrés –els sis mesos que van del gener al juliol de la legislatura fallida del 2016–, és des d’ahir el flamant president de la comissió de la Reconstrucció post-Covid-19, que reemplaça el desig de Pedro Sánchez d’uns Pactes de La Moncloa. Promocionat pel PSOE i Podem i sense el vot a favor ni d’ERC ni de JxCat, que es van abstenir (no hi havia vot en contra), el basc Patxi López era escollit ahir a la segona i per majoria simple –165 vots a favor davant els 91 d’Ana Pastor (PP) i 37 en blanc– al capdavant d’una comissió que durarà dos mesos i que ha de forjar el consens de la recuperació econòmica i social després de l’epidèmia.
El sistema de vot a mà alçada dictat per Meritxell Batet va ser polèmic i va enervar Vox. La comissió estarà integrada per 46 diputats: 13 del PSOE, 9 del PP, 5 de Vox, 4 de Podem, un d’ERC –Gabriel Rufián–, 4 del grup Plural –entre ells, Laura Borràs, de JxCat–, un de Cs –Edmundo Bal, en previsió de la baixa imminent d’Inés Arrimadas per maternitat–, un del PNB, un d’EH Bildu i 7 del grup mixt –entre ells, Mireia Vehí, de la CUP. La pròxima reunió per fixar el calendari i les compareixences serà la setmana que ve. “No és una comissió de control”, avisa López.
