Política

Set mesos esperant l’indult

Divendres farà set mesos que els presos polítics catalans esperen aquesta mesura i setze des de la primera sol·licitud

El Consell de Ministres només espera l’informe del Suprem, que no serà vinculant, però no hi posa dates

El govern de Pedro Sánchez n’ha concedit 98, nou aquesta Setmana Santa

Setmana Santa és període de processons, de vacances i, també, d’indults. Aquesta Setmana Santa passada ha estat la segona, però, que hem viscut immersos en la pandèmia de la Covid-19: no hi ha hagut processons i les vacances ho han estat d’aquella manera, però s’ha mantingut una tradició inamovible, la dels indults. Concretament, el govern de Pedro Sánchez va indultar per Setmana Santa nou penats, tres dels quals en virtut de les peticions que poden fer les confraries religioses. D’aquesta manera, el govern de Sánchez ja ha indultat, des del mes de juny de l’any 2018, i tot i que les “mesures de gràcia”, com s’anomenen, van estar aturades uns mesos per l’estat d’alarma, 98 presos.

La generositat en els indults habitual de Setmana Santa no va arribar, però, als dotze condemnats en el judici pel procés –nou dels quals són a la presó–, que continuen esperant. De fet, divendres, diada de Sant Jordi, farà set mesos que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar, al Congrés dels Diputats, l’inici dels tràmits. I aquests tràmits es van iniciar perquè, justament, el mateix dia de Sant Jordi farà setze mesos que l’advocat Francesc Jufresa va presentar la primera petició d’indult per als dotze condemnats. Després, la UGT va formalitzar la petició per a Dolors Bassa , i els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert en van registrar una altra per a la també expresidenta de la cambra Carme Forcadell.

Si bé és cert que Campo sempre va posar com a horitzó el juny d’aquest any 2021 perquè els indults puguin ser debatuts en el Consell de Ministres, el fet que el tribunal sentenciador, el Tribunal Suprem de Manuel Marchena, hagi d’emetre un informe –no vinculant– i l’actitud de l’advocacia de l’Estat, que va trigar dos mesos a rentar-se’n les mans després de demanar un informe al Tribunal de Comptes que ja era públic, fan pensar que el procés es dilatarà. I dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el ministre ja va obrir la porta a parlar d’un “període d’entre deu i catorze mesos” per pronunciar-se, és a dir, entre juliol i novembre. El 1998 el ministre socialista José Barrionuevo i l’exsecretari d’estat per a la Seguretat Rafael Vera, condemnats per terrorisme, van entrar a la presó el 10 de setembre i van ser indultats el 23 de desembre.

Ara fa set mesos, Campo havia afirmat al Congrés que l’executiu tramitaria amb “normalitat democràtica” tot tipus d’expedients i arxius, i “també els indults”. Al desembre, Campo va defensar que no tindrà “cap apriorisme” a l’hora d’aprovar-los, fins i tot si tenen en contra l’informe de la fiscalia, com ja és el cas, i del tribunal sentenciador.

La llei que regula l’indult, del 1870, permet diferents vies i, fins i tot, en aplicació de l’article 29, un indult per part del Consell de Ministres sense cap informe. És cert, però, que des que Sánchez és al govern, els 98 indults concedits fins ara han tingut l’informe favorable de la fiscalia i del tribunal sentenciador i mai s’ha aplicat aquest article 29. El darrer informe presentat pel Ministeri de Justícia sobre els indults, amb dades de l’any 2018 i part del 2019, explica que dels 56 que s’han concedit, un 98% tenien un informe favorable del tribunal sentenciador o del ministeri fiscal, però només en un 69% dels casos els tenien tots dos. En la compareixença del desembre per parlar també de la reforma de la llei de sedició –una altra via, juntament amb l’amnistia, per aconseguir l’alliberament dels presos polítics–, Campo va assegurar: “Caldrà veure, cas per cas, el que diuen el tribunal sentenciador, els perjudicats, institucions penitenciàries i el fiscal, i fer-ne una valoració. Cap apriorisme. Quan arribi el moment, s’estudiaran un per un, com es fa amb tots.” De fet, el mateix Sánchez ha dit que un indult, parcial, seria un bon camí “cap a la reconciliació”, i Podem ha defensat l’indult sense matisos.

El Tribunal Suprem va rebre l’octubre de l’any passat tota la documentació i va demanar els informes preceptius a les parts. La fiscalia es va pronunciar per Nadal i, sense sorpreses, es va mostrar en contra dels indults. La fiscalia del Suprem no hi aprecia les raons de “justícia, equitat o utilitat pública” que marca la llei del 1870 que el regula. En els informes, assegurava que “són molts els factors que desaconsellen un indult”, fins i tot en el cas que fos parcial, és a dir, que es decretés tot just la rebaixa de la pena de presó o una substitució per la inhabilitació. “Resulta impossible obviar la gravetat dels fets atribuïts i la proporcionalitat de les penes que se’ls han imposat”, concloïen els informes. De fet, fins i tot advertien que atorgar-los l’indult suposaria “un trencament inadmissible en termes de legalitat democràtica del principi d’igualtat davant la llei, ja que es privilegiaria injustificadament i arbitràriament el governant deslleial i corrupte”. Vox, el partit que va fer d’acusació particular contra els presos, també va registrar al Suprem, al gener, una al·legació contra l’indult.

La llei també preveu que se’n demani el parer als presos. De fet, segons l’informe de Justícia dels anys 2018 i 2019, set dels penats van reclamar no ser indultats. El motiu té a veure amb la naturalesa de l’indult: és una mesura per la qual la persona continua sent culpable però no ha de complir la pena. A més, tècnicament, tampoc se l’allibera de la responsabilitat civil (les multes) ni de les costes processals. Els presos polítics catalans sempre s’han negat a demanar un indult perquè això suposaria que haurien d’assumir uns delictes que mai han reconegut, però, a través dels seus advocats, han anat deixant clar que no s’hi negarien. De fet, l’exconsellera de Treball Dolors Bassa va ser la més clara el dia que la UGT va formalitzar la petició del seu indult: “La solució ha de ser general: amnistia i negociació del conflicte polític. Mentrestant, us agraeixo el suport per poder ser a casa i no passar més temps entre murs i barrots.” El que sí que han demanat tots els presos polítics al govern espanyol ha estat que no els maregi amb promeses, “i que passi a l’acció”, ja que els rumors respecte als indults “neguitegen les famílies”.

Tercer tercer grau?

Si els indults, però, es retarden fins passat juny, cal tenir en compte que a mitjan juliol les juntes de tractament dels tres penals on hi ha presos polítics hauran de tornar a proposar una classificació, ja que la llei fixa que s’ha de fer cada sis mesos. D’acord amb els precedents, les juntes tornaran a proposar el pas al tercer grau, i el Departament de Justícia el validarà perquè considera que compleixen tots els requisits exigits. Per tant, la semillibertat arribaria abans que l’indult i, segurament també, el recurs de la fiscalia i el retorn a les presons.

Els indults, però, no són pas un fet habitual, si més no des de l’any 2016. L’any passat se’n van concedir 30; l’anterior, 40; el 2018, només 17, i 26 i 27 els anys 2017 i 2018. Lluny queden les xifres dels anys 2000, amb 1.744 indults, i 1998, amb 1.582, segons recull en un informe la Fundació Civio. De fet, des de l’any 2016, no representen més de l’1% de les sol·licituds. Concretament, i segons les darreres dades fetes públiques per Justícia, l’any 2018 es van presentar 4.382 sol·licituds i se’n va aprovar el 0,39% i l’any 2019 en van ser 4.162, amb un 0,94% d’aprovacions.

En el període del darrer govern socialista, els ministres Dolores Delgado –ara fiscal general de l’Estat–, Campo i Margarita Robles, ja que Defensa és l’ens que proposa els indults dels militars, han signat, amb la rúbrica del rei, 98 indults entre el juny de l’any 2018 i el març passat. Cap dels indults s’ha fet aprofitant la prerrogativa de l’article 29 i tots menys un han estat parcials, en la majoria dels casos, eliminant la part de la pena que feia obligatòria l’entrada a la presó. Des de l’any 1996, i segons recull la Fundació Civio, l’Estat ha atorgat 10.652 indults, dels quals més de 220 han estat en casos de corrupció i més de 140, d’homicidi. Entre els casos més mediàtics, hi ha els de Barrionuevo i Vera, i els de condemnats pel 23-F, com el general Alfonso Armada i quatre mossos per tortures.

LES XIFRES

0,94
per cent
d’indults es van aprovar l’any 2019 –l’últim del qual Justícia ha presentat dades– respecte al total de sol·licituds.
69
per cent
d’indults s’han aprovat amb informe favorable del tribunal sentenciador i de la fiscalia.
7
dels indultats
entre el 2018 i el 2019 van demanar no rebre aquesta mesura de gràcia perquè suposa admetre el delicte.

Dos exalcaldes del PSOE, beneficiats amb Sánchez

Entre els 98 indults que ha aprovat el govern de Pedro Sánchez, hi ha els de dos exalcaldes del PSOE. El primer, indultat el febrer de l’any 2019, va ser l’alcalde d’Alburquerque (Badajoz), Ángel Vadillo , condemnat a dos anys i mig de presó per un delicte d’obstrucció a la justícia i un d’amenaces per haver amenaçat, l’any 2010, una veïna que el va denunciar per haver permès una construcció il·legal. L’indult li va commutar sis mesos a canvi de treballs a la comunitat. L’altre exalcalde socialista indultat, el febrer del 2020, va ser César Ruiz Ramos , batlle de Villar del Humo (Cuenca), que va ser condemnat per haver falsificat un document públic per facilitar una reforma urbanística a la seva mare. Va ser condemnat a tres anys l’any 2014 i l’indult li commutava la pena pendent de complir a canvi de treballs a la comunitat. A finals d’any, el govern també va indultar un dels primers empresaris condemnats pel nou delicte d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle per haver triturat milers de neveres sense llicència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’opositor Yair Lapid rep l’encàrrec de formar govern a Israel

Jerusalem

L’ANC avala donar dos anys de marge a la taula de diàleg però insisteix que serà un “fracàs”

Barcelona

Òmnium reitera que “l’única solució possible és l’amnistia”, no els indults

Barcelona

Aragonès confia que JxCat no “jugarà amb el temps” en la negociació ni amb una possible repetició electoral

Mataró

L’Audiència ordena tornar les fiances de 10.000 euros als dos empresonats pels aldarulls pro-Hasel a Lleida

Lleida

Casado demana un debat de política general i crida a “convertir l’onada” de Madrid “en marea” a La Moncloa

madrid

La Mesa del Congrés torna a rebutjar una comissió d’investigació sobre el rei emèrit

Madrid

Torra no pagarà les multes que li imposa la JEC: “Caldrà que em robin aquests diners si els volen cobrar”

barcelona

Absolts dos líders ultres acusats d’encoratjar la violència el 12-0 

Barcelona