L’anunciada visita d’ahir de Pedro Sánchez a Barcelona va anar acompanyada de la subsegüent convocatòria de concentracions per part de col·lectius i partits independentistes. Un costum que ja gairebé s’ha institucionalitzat i que va portar com a conseqüència el desplegament del no menys tradicional dispositiu policial de torn, que en aquest cas va blindar tota ruta d’accés sospitosa de conduir al Liceu. Això no va impedir, però, que centenars de manifestants s’apleguessin als voltants del gran teatre per expressar un sonor descontentament tant al president espanyol com als assistents a l’acte, que van ser sistemàticament escridassats i xiulats. Així mateix, i en vigílies de Sant Joan, també es van utilitzar pots de fum que van generar una espessa fumera a la zona.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), els CDR, Poble Lliure, La Forja, Arran i la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya van ser alguns dels convocants de la protesta. Òmnium també hi va afegir el seu granet de sorra penjant una pancarta amb el lema Amnistia i autodeterminació en un balcó situat just davant del Liceu. Els diputats de la CUP al Parlament Carles Riera i Dolors Sabater, així com Francesc Dalmases i Glòria Freixa, de JxCat, i l’exvicepresident primer de la cambra Josep Costa, van ser alguns dels que es van deixar veure en l’acte, juntament amb l’activista Marcel Vivet, condemnat recentment a cinc anys de presó.

La forta presència policial va fer que un grup de manifestants quedés bloquejat a l’altura del Pla de l’Os i no es pogués unir al grup que era davant del teatre. A la pràctica, això va propiciar que hi hagués dues concentracions simultànies, en què es van llançar crits a favor de la independència i l’amnistia, i en contra dels indults com a única solució per fer front al conflicte polític català. De totes les consignes en aquesta línia, potser una de les més simbòliques i corejades va ser la que repetia que “clemència no és justícia”. També es va cantar alguna cançó –L’estaca– i s’hi van veure empentes esporàdiques amb els Mossos, que no van anar a més.

En aquesta tessitura, el vicepresident de l’ANC, David Fernàndez, va advertir que l’entitat “no acceptarà els indults a canvi de la llibertat de Catalunya”, i es va preguntar, de manera retòrica, si darrere l’excarceració dels presos hi ha “un pacte ocult”. Amb el Liceu com a teló de fons, el dirigent de l’entitat sobiranista va recalcar que els indults són una mesura de gràcia que està bé perquè resol la situació personal de nou persones que estan a la presó injustament. “Ara bé –va puntualitzar–, no solucionen de cap manera el fet que hi ha més de 3.300 represaliats, als quals diem que som al seu costat i que els donem suport.”