El pressupost esquiva el filibusterisme

Ciutadans ha passat de 36 diputats a només sis, però conserva intacta la voluntat de posar bastons a les rodes del govern i ahir, en un gest que recorda el filibusterisme parlamentari de la tardor del 2017, el grup liderat per Carlos Carrizosa va presentar una petició de reconsideració de l’admissió a tràmit del pressupost en considerar que l’Acció Exterior que dibuixen els comptes excedeix la Constitució. La mesa ho va tombar de forma fulminant per unanimitat.

L’operació del grup taronja per intentar recuperar visibilitat va retardar, això sí, un parell d’hores l’inici de les comissions per presentar els comptes sectorialitzats. Una de les damnificades va ser justament la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va defensar l’increment pressupostari del seu departament com un “missatge polític” contra la repressió de l’Estat espanyol i els seus tribunals polititzats. “Avui volem reivindicar l’absoluta normalitat democràtica i la competència de la Generalitat en matèria d’Acció Exterior. Aquest departament va sofrir un 155 salvatge i també l’obstinació de tribunals polititzats, del Tribunal de Comptes”, va recordar.

Alsina va assegurar que el pressupost del seu departament és el que més creix percentualment, al marge del d’Igualtat i Feminismes, de nova creació, i descomptats els fons Next Generation. Amb un creixement del 27,8%, els números globals d’Acció Exterior i Govern Obert augmenten en 20,5 milions d’euros respecte al pressupost anterior, fins a assolir els 94,3 milions. El departament d’Alsina, però, representa només el 0,25% sobre el total dels comptes de la Generalitat. “És un pressupost modest, però amb un alt valor estratègic”, va defensar.

En detall, l’Acció Exterior del govern creix de 48,3 milions fins als 65,4, que són la suma de les dues partides més importants del pressupost del departament: la dedicada a la cooperació al desenvolupament, amb 36,9 milions, i la d’acció exterior, amb 28,5 milions.

Alsina va destacar tres projectes prioritaris per al 2022: mig milió d’euros per teixir aliances amb el cos consular acreditat a Barcelona, un milió per a la internacionalització del món local –“no tothom és l’Ajuntament de Barcelona, amb una partida pressupostària específica”– i un augment de la partida per a les delegacions a l’estranger de 3,8 milions. La consellera va considerar “inquietant” que la representació permanent d’Espanya davant la UE es gasti més d’un milió d’euros anuals en neteja de les finestres i vidres de l’edifici, i que la jardineria de les ambaixades de Mèxic o Austràlia o la Santa Seu estigui per sobre dels 60.000 euros anuals.