“Ayuso funcionaria també a Catalunya”

Per aclamació, no. És que és l’únic candidat. Dilluns votarem i ho ha decidit així el comitè organitzador, els estatuts diuen que ja estaria proclamat perquè l’altra candidata no té els avals. Feijóo és la persona adequada per convertir la crisi enorme que hem tingut al PP en una oportunitat de sumar els 176 escons que necessitem per canviar el govern. Quan jo formava part del govern el 1996, Felipe González va obtenir 9.300.000 vots i nosaltres 9.600.000 vots i ens va deixar governar perquè ell no era com Pedro Sánchez, que va dir que ni ell ni el 95% dels espanyols dormirien amb Pablo Iglesias al govern i després el va abraçar en 48 hores. González no hauria necessitat ni fer Julio Anguita vicepresident ni fer coalició: només presentant-se a la investidura hauria estat votat per IU. Però ell tenia clar que amb els comunistes no es pot anar ni a heretar, i ni se li va passar pel cap ser president amb els seus vots.

El veig encantat. Fa un míting diari, el veig només amb un problema amb la veu... [Riu.] Ja li he recomanat vitamines per a la veu. Feijóo és l’oportunitat que ens dona aquesta immensa crisi.

El capital polític d’Isabel Díaz Ayuso s’ha de dedicar a tornar a guanyar l’any que ve a Madrid. Isabel va guanyar només un mandat de dos anys i ja ha passat un any.

I tant! Em va trucar per telèfon i tot! És l’única vegada en la vida que m’ha trucat! I li vaig dir: “Si hagués dit el feo... Però he dit: «Quin Pedro Sánchez, el guapo...?»”

Una cosa és no ser dogmàtic i l’altra és mentir descaradament, com fa ell. Quan va dir que hi havia actes de la comissió de Sanitat que decretaven que Madrid havia de seguir tancada, que si la comissió d’experts... Ni hi havia actes, ni experts, ni res. El que hi havia era el desig de Sánchez de governar per decret imposant qüestions que la majoria dels espanyols rebutgem: Iglesias al CNI, que la Guàrdia Civil vigilés les xarxes socials...

Quan jo entrego el llibre tenim la dreta dividida en tres –el PP, Vox i Cs– i sense possibilitat d’assolir els 176 escons que necessitem, perquè ja no ens deixaran governar si tenim un escó menys. L’abril del 2019 Cs té 54 escons i només al novembre en perd 44 i es queda amb 10 per no fer un govern amb Sánchez de centreesquerra i que hauria estat acceptable per a tothom, i no com l’actual, que no té precedents a Espanya des de la Guerra Civil. A partir de les eleccions catalanes hi ha un canvi: Cs tenia 36 escons al Parlament, es queda en sis i al PP no n’agafem ni un i a més en perdem un. I després de les eleccions a Castella i Lleó Cs gairebé ha desaparegut. L’espai de centredreta que Aznar va mantenir unit, en el qual estàvem còmodes liberals, conservadors, democratacristians i fins i tot socialdemòcrates, i que així és transmès a Rajoy, quan el rep Pablo Casado està dividit en tres. I tot després de la famosa frase de Rajoy a Elx: “Els liberals i els conservadors, que se’n vagin al partit liberal i al partit conservador.” Jo no soc experta en demoscòpia però opino que amb tres forces no es pot assolir 176 escons; amb dues, sí. I això és el que crec que succeirà. Això que hàgim de posar un cordó sanitari a Vox com ja ens van posar al PP amb el Pacte del Tinell... És fals que el PP europeu s’oposi al pacte PP-Vox: s’hi ha oposat Donald Tusk. Manfred Weber, que sí que és el líder del PP europeu, ha dit que no està d’acord amb Tusk i que el perill és el govern d’Espanya amb comunistes, independentistes, colpistes i bilduetarres.

També a mi m’han dit que soc dreta extrema. Qui etiqueta, pitjor per a ell. Vox està a la nostra dreta i discrepo de Vox en algunes coses: la principal, les autonomies. Madrid no s’hauria pogut convertir en el que s’ha convertit si haguéssim estat sotmesos a Zapatero. Soc partidària de l’autonomia, també de la fiscal contra la qual lluita el govern de Catalunya.

No ho insinua: diu que Abascal ha viscut 15 anys del sou que li hem pagat. Jo, que vaig donar suport a Casado amb entusiasme perquè fa un discurs meravellós al congrés del PP del 2018 en què derrota Soraya Sáenz de Santamaría, estava d’acord amb ell amb un gir al centre per captar els 44 escons que havia perdut Cs. Però una cosa és l’estratègia i una altra és la tàctica. L’estratègia era correcta. Però Casado comet tres grans errors tàctics: destituir Cayetana Álvarez de Toledo de portaveu quan ell havia donat totes les batalles culturals; fer atacs personals a Abascal en la moció de censura (em semblava bé el vot en contra tot i preferir l’abstenció perquè els espanyols potser no entenien que no tinguem res a censurar a Sánchez), i el tercer error i el més gran és l’entrevista a Rac1 dient que la policia es va extralimitar l’1-O, que el problema de Catalunya s’arregla amb més diners i que li és igual si als balcons hi ha la bandera espanyola, l’estelada o la senyera. Jutjo resultats: no agafem ni un dels escons que perd Cs i en perdem un.

Totalment. Perquè quan vam guanyar les eleccions amb majoria absoluta el 2011 teníem un programa electoral en el qual portàvem la reforma de l’elecció dels jutges, la derogació de la llei de memòria històrica, la revisió de la llei de violència de gènere per retornar als homes la presumpció d’innocència que se’ls havia pres, la rebaixa d’impostos... I res es va complir i els impostos els vam acabar apujant! I Cristóbal Montoro presumint que apujàvem més els impostos que IU! No vam complir res del que portàvem al programa! Com no havia de sorgir Vox!

Home! Però amb això l’han portat al cim! Cada cop que la criticaven, primer amb allò d’IDA i de si estava boja... L’altre dia Felipe González, a qui respecto i admiro, va dir que no la veia en una reunió de l’OTAN. Aquest comentari tan masclista no es consentiria si se li digués a algú d’esquerres. Aquesta caricatura ha estat part del seu èxit perquè els madrilenys han vist que tots els bars han pogut seguir oberts en la pandèmia, que ella ha compaginat salut i economia, que quan a València feien unes carpes que volaven aquí ella va transformar Ifema en un hospital en dues setmanes –fita increïble que els xinesos van venir a veure–, que va construir l’hospital Isabel Zendal...

Per descomptat! Allò de Sara Mago era totalment mentida! Mai he dit una cosa així! No és que sigui una llegenda, perquè les llegendes tenen una part de veritat, és que era totalment mentida. Mai s’ha pogut provar perquè la frase ni és dita ni existeix enlloc. Jo soc la que millor es pot defensar en les hemeroteques [riu]. I la guasa del Caiga quien caiga, si jo hagués hagut de fer una campanya com aquella, m’hauria costat milions! Allò em va fer famosa, simpàtica, espontània i divertida a tot Espanya.

No és que Isabel sigui una digna hereva, és que és la millor presidenta que ha tingut mai Madrid, i aquí hi incloc Joaquín Leguina, Alberto Ruiz-Gallardón, jo... És millor que jo i ho ha tingut molt més difícil: jo vaig tenir tres majories absolutes i ella ha tingut un vicepresident [Ignacio Aguado (Cs)] no gaire lleial, problemes al govern de coalició, la pandèmia, va passar el coronavirus, va tenir i encara té el govern de Sánchez en contra de Madrid, va venir el Filomena... És que no ha pogut tenir més dificultats. I ara la pujada de la llum, al metro de Madrid, l’afecta una barbaritat. Tenim el preu de la llum, del gas i del combustible més car d’Europa i Sánchez ranqueja a l’hora d’abaixar els impostos. No és veritat que això ho hagi de sotmetre a debat a la UE. Hi ha un impost d’hidrocarburs que es podria eliminar. Som l’únic país de la UE que fixa el preu de la llum d’acord amb el mercat majorista diari. França paga tres vegades menys per la llum perquè el preu es fixa en el mercat de futurs. Sánchez podria arreglar-ho immediatament abaixant l’IVA dràsticament de la llum, el gas i el combustible, i no ho fa perquè vol aprofitar la venda del seu projecte a Europa per guanyar en imatge i per no perdre recaptació ara. Sánchez té a la mà rebaixar un 40% el preu de la llum i un 20% el preu dels combustibles.

I tant que Ayuso funcionaria també a Catalunya! Si quan arriba a l’estació de Sants és aplaudida pels taxistes i per tota la gent que és allà! Si fos un fenomen madrileny, la crisi al PP no s’hauria produït. Ella arrasa a Madrid i a algú a la setena planta de Gènova se li ocorre dir que als estatuts del PP en la primera votació voten tots els afiliats d’Espanya i això és el que activa el despatx de guerra de buscar coses contra ella. I el secretari general [Teodoro García Egea] deia a qui el volia escoltar que Ayuso és una corrupta i que no serà presidenta. Si fóssim al Regne Unit, a Teo li hauríem enviat els homes de negre fa molt de temps. La direcció del PP va fer seves tres mentides: que el germà d’Ayuso ha cobrat una comissió, que la dona ella i que són 300.000 euros. Ayuso ha entregat documents del contracte a la fiscalia, com també set contractes dels que han fet Sánchez i Illa com a ministre de Sanitat. I els dies passen i la fiscalia no diu res.

“He nomenat 500 persones i dues me han salido rana”, vaig dir. I no han estat ni jutjats. I vaig dimitir per allò. La dimissió és una cosa molt honrosa: és reconèixer un error, no admetre una culpa.

No digui els catalans! Els meus millors amics són catalans, el meu tercer cognom és Borrell, el meu besavi era de Girona. La majoria dels catalans no és independentista. El que passa és que els imposen una forma de pensar que és absurda. Com no havia de recollir firmes contra un Estatut que era un disbarat! I la prova és que el Tribunal Constitucional el va canviar. I tot, culpa del PSC.

Per mi tot comença amb la conversió de Pujol a l’independentisme quan coneix els del PSUC a la presó. Ell, que va ser español del año a l’ABC. La foto de Colón, tan desdenyada, va ser l’èxit més gran del centredreta des que governa Sánchez perquè va impedir el relator a la taula amb Catalunya. Veig l’independentisme instal·lat en el “ho tornarem a fer”. I els que no són independentistes i se senten catalanistes, molts d’ells amics meus, estan dividits. Sánchez va a les eleccions amb una prima de 35-40 escons perquè els comunistes, els independentistes, els adoradors del pròfug Puigdemont i els bilduetarres mai no trobaran un president que els ho doni tot com fa ell.

Soc molt amiga dels dos, d’Alejo i de Josep. Com que no soc catalana, tot i que tinc el 25% de sang catalana i els meus millors amics són catalans. Els dos em semblen estupends.

I el vaig fer! El col·legi Josep Tarradellas havia de ser bilingüe en català, és el que jo volia, i necessitava 90 famílies. I el van boicotejar alguns catalans nacionalistes que hi ha a Madrid i no va poder ser. I Ayuso estaria encantada de fer-ho si hi ha famílies que volen aprendre en català. Nosaltres creiem en la llibertat dels pares, tot el contrari que socialistes i independentistes. A Madrid hem donat llibertat per a tot, per escollir col·legi, metge, hospital i per obrir els comerços quan ells vulguin.