El govern espanyol “treballa per restablir la confiança” amb la Generalitat.

És el missatge que la Moncloa ha volgut transmetre després que el president del govern català, Pere Aragonès, ha donat per congelades les relacions entre els dos executius mentre el govern espanyol no faci una investigació interna pel cas de ciberespionatge massiu a polítics, agents de la societat civil i advocats catalans, batejat com a Catalangate.

En una roda de premsa al Palau, Aragonès ha alertat que la confiança entre els dos executius “està danyada” i cal que el govern espanyol “es mogui” i dugui a terme una investigació interna per esclarir el Catalangate. “No es pot recuperar la normalitat de les relacions polítiques amb Madrid” i “és molt difícil que hi hagi les condicions per avançar” la taula de diàleg, ha lamentat Aragonès.  Hores abans de la compareixença d’Aragonès la Moncloa donava per fet que el cas no afectaria les relacions amb la Generalitat ni tampoc la taula de diàleg.

L’executiu espanyol no preveu de moment fer aquesta investigació, però reivindica que sempre “ha donat mostres d’una voluntat clara i inequívoca de diàleg durant tot el mandat”. A més, assegura que manté la seva “aposta per desjudicialitzar” el conflicte.

La Moncloa manté el discurs que la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha fet a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on ha desvinculat el seu govern del cas i ha apuntat que, si cal, “col·laborarà” amb la Justícia, però no impulsarà de mutu propi actuacions per esclarir els fets.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, té previst comparèixer al Congrés, però la Moncloa ja ha advertit que hi ha matèries “secretes” de les que no parlarà.

Tampoc la Fiscalia o el Tribunal Suprem han anunciat cap pas per esclarir els fets. El Suprem ni tan sols ofereix informació sobre si el magistrat de la Sala tercera que autoritza les operacions del CNI, Pablo Lucas, ha rebut cap petició per a l’ús del programa Pegasus per part dels serveis secrets espanyols.