Política

Unió Europea

L’extrema dreta ja mira a Brussel·les

Les enquestes apunten a una cambra europea més conservadora i amb més pes dels grups ultres

El retrocés liberal debilita la tradicional aliança al Parlament entre populars i socialdemòcrates

La reforma de la UE per admetre nous membres serà un dels grans reptes de la pròxima legislatura

Els recents èxits electorals als Països Baixos i a Itàlia encoratgen les forces de la ultradreta

El 2024 és un any clau per a la Unió Europea (UE). Falten poc més de cinc mesos perquè se celebrin les eleccions europees, entre el 6 i el 9 de juny, que determinaran el pes els pròxims anys de la ultradreta al bloc comunitari. En uns comicis en què s’elegiran 720 eurodiputats, l’extrema dreta parteix encoratjada pels recents èxits electorals als Països Baixos, Itàlia, Finlàndia i Suècia, que susciten dubtes sobre el futur de la UE.

És en aquest context que les forces ultres van a la cita electoral europea tot buscant guanyar terreny als conservadors i els moderats. Això posarà també a prova la tradicional aliança a Brussel·les entre els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals, que són els tres grups amb més representació al Parlament Europeu i que es reparteixen els principals llocs de poder a les institucions comunitàries. Ara per ara, les enquestes apunten a un deteriorament de la força d’aquesta aliança a causa de la irrupció, en tercera posició, dels ultres d’Identitat i Democràcia –del qual formen part els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini–, segons indiquen les projeccions de l’agregador d’enquestes Europe Elects.

Segons aquestes projeccions, els ultres passarien a ser determinants amb 93 escons –ara en tenen 64– i relegarien els liberals de Renovar Europa a la quarta posició amb 84 representants, contra els 102 que tenen ara. Els liberals fa temps que no passen el seu millor moment: fa més d’un any que perden escons a les enquestes, replicant així en l’àmbit europeu els resultats que han obtingut en els darrers mesos a escala estatal. De fet, les projeccions indiquen que l’avançament d’Identitat i Democràcia als liberals s’explica principalment per la millora en intenció de vot als Països Baixos i Romania de partits que formen part d’aquest grup, al mateix temps que en tots dos països perden suport les formacions liberals.

A banda de superar els liberals, Identitat i Democràcia també se situa per sobre de l’altre grup ultra a la cambra comunitària, els Conservadors i Reformistes Europeus, del qual formen part Vox i el partit de Giorgia Meloni. Malgrat no sumar tants suports com Identitat i Democràcia, els Conservadors i Reformistes Europeus aconseguirien 81 escons, 17 més que en la legislatura actual, amb la qual cosa els dos grups ultres sumarien representants: concretament, 46 més.

A més de cinc mesos dels comicis comunitaris, el que sí que esbossen les enquestes és un Parlament Europeu més conservador: quatre dels cinc grups amb més representants són, amb les projeccions actuals, conservadors, i el Partit Popular Europeu es manté com el grup més nombrós a la cambra, seguit dels socialdemòcrates. Les projeccions d’Europe Elects estableixen que els populars europeus han guanyat una vintena d’escons en menys de mig any, fins a aconseguir-ne 179, mentre que els socialdemòcrates es troben estancats, amb càlculs que els donen uns 140 escons des de l’estiu del 2022.

Amb les enquestes actuals, l’arc conservador sumaria així més de 400 escons i els partits d’ultradreta podrien guanyar en estats com ara França, els Països Baixos, Àustria o Itàlia, i formacions de dreta es podrien imposar a Alemanya, Grècia, Polònia i l’Estat espanyol. Els socialdemòcrates obtindrien victòries en països com ara Suècia, Finlàndia i Bèlgica, i es preveu que els comicis siguin complicats per a les formacions que estan més a l’esquerra. Els Verds/Aliança Lliure Europea i l’Esquerra quedarien molt lluny dels grups més decisius. Els ecologistes aconseguirien 49 escons, una vintena menys que en l’actual legislatura, i l’Esquerra es quedaria amb 36 seients, dos menys.

Ara bé, el pes de l’extrema dreta a la UE els pròxims anys no es decidirà només en les eleccions europees, que són els comicis transfronterers més amplis del món. Més enllà de les eleccions europees, el 2024 és un any electoral clau perquè hi ha cites a les urnes en alguns dels principals membres del bloc comunitari. Entre les principals convocatòries, hi ha les eleccions presidencials a Finlàndia –el 28 de gener–, les legislatives a Portugal –el 10 de març–, els comicis federals a Bèlgica –el 9 de juny– i les legislatives a Àustria –a la tardor.

La correlació de forces a la UE serà determinant perquè fixarà l’estratègia del bloc comunitari en una legislatura en què haurà de fer front a grans reptes. Gairebé dos anys després de l’inici de la invasió russa, la guerra es manté a Ucraïna, país amb el qual la UE ha decidit obrir negociacions per a l’adhesió en ple conflicte. El club comunitari ha de pactar ara quin serà el marc negociador amb Kíiv i intentar mantenir la unitat en un procés que ja va començar amb fissures.

Amb la dilatació en el temps de la guerra, l’avinença mostrada entre els 27 a l’inici de la invasió russa ha anat deixant pas a l’aflorament de cada cop més desavinences, tant pel que fa al procés per a l’adhesió d’Ucraïna a la UE com en relació amb el suport militar i financer a Kíiv. En la pròxima legislatura, la UE haurà d’abordar de ple les negociacions per a l’adhesió d’Ucraïna i mostrar si aquest pas ha estat merament simbòlic o si va més enllà de donar falses esperances als ucraïnesos.

Ara bé, el debat sobre les possibles noves adhesions va més enllà d’Ucraïna. La UE té prop d’una desena de països a la cua per entrar-hi, la majoria de la regió dels Balcans Occidentals. El debat sobre l’ampliació ha estat sens dubte impulsat per l’aspiració europea d’Ucraïna en plena guerra i la UE s’ha vist obligada a posar la qüestió, ara sí, plenament sobre la taula. Prèviament, però, en el que sí que hi ha consens a Brussel·les és que cal reformar la UE abans d’incloure-hi nous membres.

Els vents de reforma ja van començar a bufar el 2022, any marcat per l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Tot i així, el vertader debat s’ha anat ajornant i no és fins a aquest semestre que es preveu que els 27 encetin aquesta discussió, just després que la Comissió Europea presenti propostes de reforma ja al febrer, segons va anunciar la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen. Ara bé, el moment clau arribarà la pròxima legislatura, en què el club comunitari haurà de decidir com vol ser en el futur. Una de les principals qüestions de la reforma que hi ha sobre la taula és la necessitat d’unanimitat en les qüestions més sensibles, com ara la política exterior, el pressupost, la fiscalitat o l’ampliació, entre altres.

El 2024 també és l’any del retorn a la disciplina fiscal, abandonada des del 2020 per pal·liar els efectes de la pandèmia de covid-19 i posteriors xocs com la guerra d’Ucraïna. Ara, les noves normes per limitar el dèficit i el deute que preveuen camins de reducció específics per a cada país estan sent negociades entre els estats i el Parlament Europeu amb l’aspiració de poder començar a aplicar-les en els pressupostos del 2025.

També es mantenen alguns dels reptes que la UE ha començat ja a abordar en aquesta legislatura, particularment les transicions verda i digital. La transició ecològica ja ha estat una de les principals qüestions de discòrdia entre els grups en l’actual legislatura, fins i tot ha creat fissures dins del Partit Popular Europeu, i es preveu que continuï sent un dels principals punts en el debat electoral europeu. També ocupa un lloc central en l’agenda l’economia i com mantenir la competitivitat europea en un context geopolític complex. Serà precisament la manera de fer front a aquests reptes el que es decidirà en les eleccions del juny.

FINANCES

Torna el cinturó estret

Anna Balcells

Després de dos anys de negociacions, els ministres d’Economia i Finances de la UE van arribar a un acord el desembre de l’any passat per restablir les regles fiscals europees, desactivades des del 2020 per pal·liar les conseqüències de la pandèmia. A partir d’ara, els estats membres s’hauran de sotmetre a noves normes pressupostàries europees, en principi “més realistes”. La reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement no tocarà els pilars bàsics del sostre de dèficit del 3% del PIB i del 60% per al deute, però estableix mecanismes més laxes i adaptats a la realitat de cada soci perquè els més endeutats –els del sud– puguin assolir més fàcilment aquests objectius. L’ajustament arriba després d’uns endeutaments rècord provocats pels programes de recuperació postpandèmica i enmig de la necessitat de la UE d’embarcar-se en noves despeses per poder complir els seus objectius climàtics, industrials i de seguretat. A partir del 2025, les noves normes marcaran un camí de reducció del dèficit i el deute de quatre anys, ampliable a set en el cas que l’estat membre emprengui reformes i inverteixi en àrees prioritàries de la UE.

IMMIGRACIÓ

Fronteres tancades

Anna Balcells

Sis mesos abans de les eleccions europees i en l’any amb més entrades irregulars des del 2015, el Parlament, la Comissió i el Consell de la UE van acordar una àmplia reforma de la política d’asil i migració comunitària que endureix les condicions per accedir al bloc. La reforma preveu una investigació més ràpida de les arribades irregulars, una acceleració de les devolucions dels demandants d’asil rebutjats, la creació de centres de detenció fronterers i un mecanisme de solidaritat per alleujar la pressió dels països per on el flux d’immigrants i refugiats és més intens, com ara Grècia, Itàlia o l’Estat espanyol. ONG crítiques han alertat del perill d’involució que representa aquesta reforma per al dret d’asil europeu. Amnistia Internacional ha denunciat, entre altres coses, la reducció de salvaguardes per als que demanin asil i avisa que el pacte no ajuda els països que són portes d’entrada de la immigració, ja que “en lloc de prioritzar la solidaritat mitjançant reubicacions i reforçant els sistemes de protecció, els estats es podran limitar a pagar per reforçar les fronteres exteriors o finançar països de fora de la UE per impedir les arribades”.

TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Pacte verd, l’objectiu més ambiciós

Anna Balcells

La Unió Europea ha fixat la transició ecològica com una de les seves màximes prioritats i la més ambiciosa. L’estratègia per fer realitat aquest procés de resposta a l’escalfament del planeta es basa en el Pacte Verd Europeu, un paquet d’iniciatives polítiques que té per objectiu últim assolir la neutralitat climàtica d’aquí al 2050. La idea és revisar cada llei emanada de la UE en tots els sectors –medi ambient, energia, transport, indústria, agricultura, finances...– des del punt de vista del compliment dels objectius climàtics finals, i també introduir nova legislació. La Comissió vol que aquesta transició ecològica ajudi a transformar la UE “en una societat equitativa i pròspera amb una economia moderna i competitiva”. Per assolir l’objectiu de zero net d’emissions, el pacte, aprovat el 2020, preveu línies d’actuació per afavorir l’energia verda, l’economia circular, l’eficiència dels edificis, l’agricultura, la protecció de la biodiversitat, el control de la contaminació i la justícia social.

Una especial rellevància té el capítol de l’energia, ja que la producció i l’ús d’energia en tots els sectors suposa el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Europa. En aquest sentit, el Pacte Verd orienta l’acció cap al ràpid abandonament del carbó, el desenvolupament massiu de les fonts renovables i el foment de l’eficiència energètica. Paral·lelament, preveu la digitalització i interconnexió del mercat europeu de l’energia per garantir-hi un accés equitatiu.

REFORMES INSTITUCIONALS

Més àgils per decidir

Anna Balcells

Les reformes institucionals de la UE van molt lligades a l’objectiu d’ampliació cap a l’est d’Europa, una fita que la guerra a Ucraïna ha fet més urgent. Però el pas de la Unió actual de 27 estats membres a una que n’acabarà acollint 36 o més de cara al 2030 –incloent Ucraïna mateix, Moldàvia, Albània, Geòrgia, Sèrbia i la resta de repúbliques de l’antiga Iugoslàvia– requerirà institucions més àgils i adequades que garanteixin la governança de la nova Unió. Així, caldrà plantejar l’abandonament de la unanimitat i, en el seu lloc, l’adopció de la majoria qualificada per a la presa de decisions comunitàries en àmbits clau com ara fiscalitat, finances i política exterior. Sense aquestes reformes, l’alternativa és la paràlisi de la nova Unió Europea ampliada.

AUTONOMIA ESTRATÈGICA

Menys dependents

Anna Balcells

Tot i que originàriament molt lligat a la capacitat de defensa militar al marge dels EUA, el concepte d’autonomia estratègica europea abraça també l’objectiu d’avançar cap a una UE més competitiva i resilient davant de les transformacions tecnològiques i geopolítiques mundials. Dos episodis recents –la pandèmia i la guerra a Ucraïna– han posat al descobert la dependència europea de països tercers pel que fa al subministrament de béns, primeres matèries o serveis essencials com ara medicaments o components clau per accelerar la transició ecològica. També han fet prendre consciència de les amenaces al creixement econòmic i al benestar de la ciutadania europea que suposarien noves disrupcions en les cadenes d’aprovisionament globals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia