Política

SANTI VILA

CANDIDAT DE CIU A LA DEMARCACIÓ DE GIRONA

“Si no tenim majoria absoluta serà un fracàs per al procés”

“És garantir el present i el futur de ser un dels millors estats, més moderns i progressistes d'Europa”

“Cal més pes gironí al govern. Per mi, seria un honor i un orgull ser-hi”

“Som gent progressista, que estem al centreesquerra, que ens mou la gent i que estimem l'estat del benestar i el volem garantir”

COMICIS
“Són unes eleccions plebiscitàries, per primer cop en 300 anys el poble es planteja la llibertat”
MAJORIA
“El gran repte és combinar el projecte a mitjà termini amb fer que el quotidià funcioni”
UDC
“Unió ha firmat el programa, i segueix disciplinadament el plantejament del president Mas”
RETALLADES
“El polític que digui que a curt termini i durant el 2013 no hauran de seguir els ajustos, menteix”
FORMACIÓ
“Hem estat pioners en la formació professional dual a Ripoll i Arbúcies, i s'ha d'ampliar”
L'eslògan de la campanya de CiU és “La voluntat del poble”. No són totes les eleccions voluntat del poble? O aquestes són diferents?
Són unes eleccions excepcionals, perquè per primer cop en 300 anys el poble de Catalunya es planteja seriosament aconseguir la llibertat plena i total des del punt de vista de sobirania.
Són plebiscitàries, doncs?
Sí. Vaig de campanya per municipis de tot tipus i ningú demana un voral o una carretera. Saben que ara consultem a la ciutadania si allò que va passar l'Onze de Setembre va ser una foguerada o si realment hi ha una sintonia total entre ciutadania i governants.
Però han posat com a horitzó el 2020. Per tant, no és qüestió dels propers quatre anys?
En aquests quatre anys el que és segur que farem és el referèndum o consulta, sigui de grat o per força. Per tant, els ritmes els marcarà també la pròpia ciutadania, i en la mesura que no s'arronsi ens marcarà un camí que estem determinats a fer. És urgent que donem respostes als problemes de la gent, i hem arribat a la conclusió que amb un estat a la contra no ens en sortirem, indistintament de si governa el PP o el PSOE.
En la convocatòria de les eleccions, ha pesat la manifestació de l'11 de Setembre o la negativa al pacte fiscal?
Han estat determinants dues coses. Per una banda, el menyspreu del president Rajoy quan diu que ni pot ni vol resoldre el tema de l'espoli fiscal de Catalunya. I per l'altra, la sensació de sistemàtica agressió, i arribes a la conclusió que contínuament de la catalanofòbia en fan un actiu electoral i polític.
Però això no és nou.
S'ha accentuat moltíssim des de l'intent de fer un segon Estatut. Quan el president Maragall obre el repte d'actualitzar l'Estatut, descobrim gairebé amb xoc emocional que els propis socialistes fan de la catalanofòbia un actiu. Aquí ja no hi ha només un greuge econòmic o d'incompliment de les lleis, ja és un divorci emocional que crec que ja és irreparable.
Vostè s'ha definit sempre com a moderat en el tema nacional. El canvi ve per aquests motius que deia, o també per adaptar-se als canvis socials?
El que ens dóna una potència extraordinària i ens farà imparables com a país és que en aquestes eleccions ens trobarem molts a l'entorn d'una proposta d'estat propi, en aquest cas liderada pel president del govern: els sobiranistes que han dut la flama de l'estelada des de sempre i des que tenen raó política formada, i els qui arribem al sobiranisme carregats de raons. Jo que sóc un moderat i que estic per l'estat propi i la independència, sense matisos, em veig amb cor d'anar-ho a explicar a Burgos. I de fet ara ho estic explicant a les Casas de Andalucía, i la gent ho comprèn. Perquè no parlem d'identitat, parlem de garantir el present i el futur, i que l'estat del benestar no arribi al col·lapse.
I ho entenen?
Jo estic convençut que sí. Si ens expliquem amb finesa i moderació, sense renunciar als principis, la gent ho comprèn. Perquè algú s'imagina una Catalunya que deixi de ser diversa, plural, bilingüe? Li pots dir això a un moderat com en Santi Vila, que estima moltíssim la cultura i la identitat espanyola, de la qual hem begut tots? Però això no té res a veure amb tenir legítimament el repte i la il·lusió de somiar sentir-nos orgullosos del nostre país, i de ser un dels millors estats, més moderns i progressistes d'Europa.
Si vostè és un moderat i fa aquest discurs, què és Unió, més ambigua en aquest sentit?
Bé, Unió ha firmat el programa electoral de CiU. L'ha assumit, estan alineats i disciplinadament segueix el plantejament que ha fet el president Mas. Unió no fallarà en aquest procés.
Algunes declaracions de Duran i Lleida no van en aquesta línia, això pot fer mal a la coalició?
El president Companys va escriure el 1939, decebut quan veia com s'havien desaprofitat les oportunitats que havien sortit a inicis de la República: “Què ens passam, als catalanistes, que només estem junts a la presó?” Crec que aquest moment és tan excepcional, que podríem fer un joc de paraules, i dir: “Què ens passa, als catalanistes, que sempre trobem alguna excusa per no fer força a l'entorn del president?” Alguns diran que és massa tou; d'altres, que històricament no havíem dit això; d'altres apel·laran a les polítiques socials... Deixem-nos d'històries! Aquí hi ha un home, que es diu Artur Mas, que ha pres decisions molt difícils que fa dos anys eren impensables, que diu que si obté una majoria incontestable farà un referèndum i construirà un estat propi.
Si no aconseguiu la majoria absoluta serà un fracàs?
Serà un fracàs per al procés, perquè és evident que el procés quedarà atenuat. El primer que se n'alegrarà serà el president Rajoy, perquè esgrimiran l'argument que una cosa és la foguerada dels polítics i una altra el sentit comú dels catalans, que no està per això.
Encara que hi hagués una majoria absolutíssima a favor de la independència i el dret a decidir?
Aquí el gran repte que tenim és com combinem aquest projecte, ambiciós a mitjà termini i amb una previsió de cinc anys, amb fer que el quotidià funcioni. En un procés tan ple de dificultats en què ens posaran moltes traves i el govern d'Espanya agitarà la por i intentarà la discòrdia, us imagineu una quotidianitat parlamentària amb un president amb els peus fràgils des del punt de vista de la majoria del Parlament? Jo, que hi he estat ja dues legislatures, asseguro que per fer coses maques hi ha molts partits que ens poden ajudar. Però per fer que allò quotidià rutlli i s'hagin d'aprovar decisions difícils, que lamentablement amb una previsió d'un any se n'hauran de prendre, un president ha de tenir majoria sòlida.
El president ja ha dit que el 2013 s'hauran de fer més retallades. No havíem quedat que s'estava tocant os?
El polític que digui que a curt termini no hauran de seguir els ajustos, menteix. El campió de les mentides ha estat el socialista Hollande, que va fer una campanya prometent el contrari del que ha fet. Ho ha fet de grat? Quan el 2010 el PSC va fer importantíssimes retallades a l'ICS, a Sanitat, van ser ideològiques o forçades? Amb tota la modèstia, la gent de CDC som gent progressista, que estem al centreesquerra, que ens estimem la societat del benestar. En el meu cas particular, estic en política perquè em mou estar amb la gent. I si hem arribat a aquest plantejament tan radical és per garantir l'estat del benestar, i si hem de fer ajustos els farem per evitar el col·lapse del model, mai per ideologia.
Fa una setmana hi va haver la vaga general i manifestacions molt importants. La gent no vol retallades, com es pot fer això, doncs?
Les manifestacions van ser útils, perquè té sentit que la gent es mobilitzi pacíficament, i que digui prou d'austeritat i retallades. Però si som honestos, hem d'orientar bé el missatge, cap al Banc Central Europeu i les institucions europees que imposen l'austeritat. Si t'imposen uns objectius de dèficit, el marge que tens és el que és, i la primera prioritat és complir les obligacions financeres: deute i interessos.
Això és just?
Això és llei. Costa d'explicar, però un dels reptes és retornar el crèdit a les empreses i les administracions, i cal recuperar credibilitat en el mercat financer mundial. Això, per sort o per desgràcia, està en mans d'uns quants.
Doncs quin marge de maniobra hi haurà en la propera legislatura?
Per això diem que qui digui que no hi haurà més retallades, enganya. Quan algú va planificar, a fi de bé, més inversions en infraestructures i equipaments dels que podien pagar, assumia un endeutament per a les generacions futures. Però nosaltres volem anar al fons del problema. El pes del sector públic a Catalunya no és exagerat, i l'endeutament no és desproporcionat. El problema d'arrel és que tenim un tracte fiscal injust, i que hi ha una discriminació sistemàtica no a Catalunya, sinó als ciutadans de Catalunya. Aquest matís, molt maragallià, m'agrada molt.
Si un dia l'Estat acceptés el pacte fiscal, frenaria el procés cap a l'estat propi?
Espanya té dos camins. El referèndum es farà sí o sí, i en aquest procés l'Estat pot continuar practicant l'insult i l'incompliment, o treure la pastanaga. No correspondrà a cap partit dir quin camí és el correcte, sinó que ho valorarà la ciutadania en el referèndum, perquè hem de ser representants de la voluntat del poble.
La campanya és clarament nacional, però quins compromisos pot assumir per les comarques gironines?
Hi ha moltes coses per fer, i hem de combinar el pla curt amb el llarg. Cal ajudar a superar el moment de recessió econòmica, i a Girona això es tradueix en més suport a les empreses i a la capacitat de ser més competitives. Cal treballar en matèria d'infraestructures, de liberalització d'accés a recursos energètics. No pot ser que un empresari d'Anglès tingui un cost de la llum el 50% més car que el Rosselló, amb qui competeix. Hem de posar l'estació del TAV a l'aeroport, i reforçar aquest pool a l'entorn de l'àrea logística que ens connecti amb el port de Barcelona i que permeti una intermodalitat plena. Hi ha també el Far-Vilamalla, i s'ha d'aconseguir el tercer fil fins a Portbou. Un segon bloc on hem de treballar molt és corregir els dèficits en matèria formativa a les comarques gironines: ampliar els cicles de la formació professional, posant èmfasi en la formació professional dual, on hem estat pioners amb iniciatives a Arbúcies i Ripoll, i que hem de consolidar i ampliar. I hi ha un tercer aspecte, que és garantir la sostenibilitat de la xarxa de protecció de les persones que ara estan en dificultat.
Fa dos anys es va criticar que faltava pes de la federació gironina de CiU dins el govern.
És una evidència que això no s'ha corregit en aquest temps. Cal més pes gironí.
Si el president Mas li ho demanés, estaria disposat a entrar al govern?
A la demarcació de Girona ara hi ha molts polítics de CiU, per exemple l'alcalde de Girona, que estem al servei del president per estirar el carro i per exercir el lideratge que s'ha d'exercir en aquest moment.
En tot cas, el moment polític seu i el de l'alcalde de Girona són diferents.
Ens estimem la gent i estem al servei de la comunitat, i estarem a les ordres del president, per al que calgui.
Fa dos anys responia que prioritzava l'alcaldia de Figueres i que volia complir el mandat.
El president Mas sap una cosa de mi, i és que jo no li posaré cap problema. El meu compromís amb el projecte polític és total, i he fet política nacional des de Figueres, per exemple condemnant el fer possible que l'alcalde de Badalona sigui qui és, perquè crec que no podem permetre que un fatxa sigui alcalde de Badalona. En clau personal, tothom sap que sóc molt feliç fent política nacional des de Figueres.
Però també seria feliç fent política nacional des del govern?
Sí, molt. Seria un honor i un orgull, i més en aquest moment en què anem a construir un estat propi. Jo no portaré cap problema en aquest sentit, però això no treu que és evident que a la demarcació de Girona costa d'explicar com l'endemà de les eleccions tots tornem a la nostra activitat del món local, i no hi ha aquest referent al govern quan aquí sorgeix un problema. Necessitem que hi hagi un govern que també tingui aquesta sensibilitat territorial, independentment de qui sigui.

De Figueres al món

Santi Vila (Granollers, 1973) encapçala per segona vegada la candidatura de CiU al Parlament per les comarques gironines. Diputat des del 2006, un any més tard va aconseguir l'alcaldia de Figueres, que ara governa amb majoria absoluta. És historiador, ha

escrit diverses obres i ha estat professor a la UdG.

lluís serrat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Els comuns retreuen ja també al PSC el suport al Hard Rock

barcelona
política

Aragonès fa una crida a concentrar el vot d’esquerres

barcelona
guerra a gaza

El govern de Netanyahu decideix tancar Al Jazeera a Israel

barcelona
itàlia

Més de 400 migrants arriben a Lampedusa en 48 hores

barcelona
bolívia

Morales avisa que serà candidat a les presidencials “de grat o per força”

barcelona
guerra a gaza

Desenes de milers d’israelians insten insten Netanyahu a pactar una treva

barcelona
Salvador Illa
Candidat del PSC al 12-M

“Junts no és l’opció amb més afinitat per governar”

Barcelona
Eloi Badia
Cap de llista dels Comuns a la circumscripció de Girona a les eleccions catalanes

“Cal invertir en transport públic perquè sigui efectiu”

Girona
Política

La campanya arriba al pic amb crides als indecisos

Barcelona