Política

Onze municipis ingressen els impostos a la Generalitat

Els alcaldes i la plataforma Catalunya diu Prou volen demostrar que és possible exercir la “sobirania fiscal” de manera legal

Asseguren que és un primer pas perquè la Generalitat es doti d'estructures d'Estat

Una desena de municipis catalans han ingressat aquest dijous la recaptació de tributs com l'IRPF, l'IVA i l'Impost de Societats, a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Amb aquest acte simbòlic, els alcaldes i els portaveus de la plataforma Catalunya diu Prou han volgut demostrar que és possible exercir la “sobirania fiscal” de manera legal. Amb tot, han reconegut que és cosa del govern decidir què fa després amb aquests diners, és a dir, si els transfereix a l'Estat o no. De la seva banda, han instat l'executiu català a destinar-los a cobrir “les necessitats del país”.

“Ja fa un any que assessorem empresaris i ajuntaments perquè paguin tributs a Catalunya, ens empara la constitució i la llei general tributària, així que no és un acte d'insubmissió sinó de sobirania fiscal; volem ser iguals que les comunitats forals de Navarra i País Basc”, ha afirmat Daniel Laspra, de la plataforma Cataluya Diu Prou.

De moment, els ajuntaments que han optat per abonar els seus tributs a l'Agència Tributària catalana han estat Arenys de Munt, Alella, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Gallifa, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Sant Julià del Llor Bonmatí, Viladamat, Campdevànol i Marçà. El primer municipi a fer-ho va ser Gallifa, a l'octubre passat, al gener ho va fer Alella i ara ja són onze les localitats que ingressen els seus tributs directament a la Generalitat. Aquest organisme, que no és competent per gestionar impostos estatals, deriva els tributs a l'Agència Tributària espanyola.

“Això és com una bola de neu i la idea és que al juliol siguin un centenar de municipis i a final d'any siguin la majoria; som pioners en l'exercici de la sobirania fiscal i volem mostrar que és possible que la Generalitat sigui la que recapti i gestioni els nostres impostos”, ha afirmat l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC), després de dipositar els tributs a la finestreta de la seu de l'ATC a Barcelona.

De la seva banda, el regidor d'Hisenda de Premià de Dalt, Josep Triadó (CiU), ha detallat que el seu municipi ha abonat avui uns 47.000 euros i calcula que al final de l'any seran 600.000 euros: “Complim amb els nostres impostos, ho fem de forma legal, i ens agradaria que aquests fons es quedessin a Catalunya per cobrir les necessitats bàsiques”, ha remarcat.

L'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis (CUP), ha explicat que avui ha abonat 30.000 euros d'aquest trimestre i que al final de l'any seran uns 200.000 euros els que el municipi aporti a l'ATC. “Volem que la Generalitat es doti d'estructures d'Estat i que comenci a recaptar impostos és un pas important en aquest camí”, ha indicat Ximenis.

L'alcalde de Marçà, el primer municipi tarragoní que s'ha afegit a la iniciativa, Josep Maria Piqué, ha assegurat que “pagar a la hisenda catalana és el que hauríem de fer tots els catalans, perquè la Generalitat recaptaria 60 milions diaris i ara un 40% es queda a Madrid”, ha denunciat. “Si tirem per la via de la independència, necessitarem tenir les butxaques plenes”, ha afegit. En aquest sentit, Marçà ha encoratjat altres municipis a sumar-se a la iniciativa.

Preparar la hisenda pròpia

Davant l'augment de municipis i particulars que volen aportar els tributs a l'ATC, el govern d'Artur Mas ja ha anunciat que prepararà un mecanisme per garantir la seguretat jurídica dels tràmits.

La voluntat del govern de CiU és que, amb l'augment de les aportacions, l'organisme tributari adquireixi pràctica en el tràmit d'obligacions malgrat que encara que no es pugui quedar amb els fons, ja que l'objectiu de l'executiu és disposar algun dia d'una hisenda pròpia, amb competències per recaptar tots els tributs que es generen a Catalunya.

El moviment Catalunya diu Prou es va iniciar un any enrere quan empresaris i autònoms van decidir pagar l'IVA a la hisenda catalana. De fet, una parella propietària d'un restaurant a Siurana van ser els primers en declarar-se insubmisos. Després la campanya es va estendre a funcionaris –per l'IRPF– i particulars –a la declaració de la renda–, i, d'un temps ençà, als ajuntaments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El primer casal del poble

barcelona
ANIOL VILA I DURAN
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANTPEDOR (CUP-AMUNT)

“Els fets de les vaquetes són l’episodi més greu de les últimes legislatures”

SANTPEDOR

El Parlament pretén edificis del parc per guanyar espai

barcelona

El règim de l’Iran mou fitxa

Beirut

La fossa de Cipriano Martos s’obrirà la setmana vinent

Reus
MIREIA VEHÍ
DIPUTADA DE LA CUP AL CONGRÉS

“L’esperit de la sedició passa a l’ordre públic”

Madrid
MERCÈ MORALES
HISTORIADORA

“El 1932 revocava la desfeta del 1714”

Barcelona

JxCat carrega contra el radar instal·lat i retirat a Lloret

LLORET DE MAR

Pablo Odell, nou cap de llista de Junts a les Planes d’Hostoles

LES PLANES D’HOSTOLES