Política

Turisme de memòria

VISITANTS · Unes 9.000 persones es desplacen anualment a la Terra Alta per conèixer els centres d'interpretació de la batalla de l'Ebre

El Comebe destina 230.000 euros a la gestió i el manteniment dels cinc centres i d'una vintena d'espais històrics

La retallada pressupostària provoca la paralització de les línies de recerca

La museïtzaciódels espais de la batalla de l'Ebre ha suposat una inversió de
cinc milions d'euros

Recuperar la memòria històrica de la batalla de l'Ebre, la més dura, sagnant i decisiva de la Guerra Civil, i dinamitzar els projectes i accions que en propicien la difusió i el coneixement. Aquests són els principals objectius del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), un ens que van crear el 2001 el Consell Comarcal de la Terra Alta i els ajuntaments de Batea, Corbera d'Ebre, la Fatarella, el Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs i que, actualment, integra catorze ajuntaments de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal i la Generalitat. El Comebe gestiona cinc centres d'interpretació de la batalla de l'Ebre i una vintena d'espais històrics, un actiu de turisme cultural i de memòria de primer ordre. Enguany, unes 9.000 persones hauran passat pels centres d'interpretació, les úniques visites que el Comebe comptabilitza, ja que l'accés als espais històrics és lliure i, per tant, no hi ha dades exactes de les persones que atreuen. “Tenim una gran quantitat d'actius, i dispersos geogràficament, per la qual cosa és impossible visitar-ho tot en un dia, de tal manera que ens adaptem a les demandes dels consumidors i els oferim una visita a la carta. Fan un tast i esperem que es queden amb ganes de tornar en una altra ocasió”, explica el coordinador tècnic del Comebe, David Tormo.

També la crisi ha afectat el Comebe, tant pel que fa al pressupost de l'ens com als visitants que reben els espais històrics. Amb tot, la tendència millora i enguany se superaran els visitants del 2012 (any en què se'n van rebre 8.200), mentre que el pressupost de 230.000 euros que ha tingut el Comebe aquest 2013 no es retallarà més. “Per sota d'aquest pressupost no es pot funcionar, hauríem de tancar algun dels centres d'interpretació”, assenyala Tormo. Actualment, només un dels cinc centres d'interpretació de la batalla de l'Ebre obre tot l'any, és el 115 Dies de Corbera d'Ebre, mentre que els altres quatre ho fan en cap de setmana de manera alterna, és a dir, dos obren un cap de setmana i els altres dos, el següent.

Pel que fa al perfil dels visitants als espais del Comebe, majoritàriament es traslladen a la Terra Alta en grup i un 70% dels quals fan la visita acompanyats per un guia del Comebe. Un 85% dels visitants són catalans, la meitat dels quals de l'àrea metropolitana de Barcelona; un 8%, de l'Estat espanyol, i un 7% són estrangers. “No estem al nivell d'Anglaterra ni de França, però aquí també hi ha malalts de batalla; a més, rebem gent que fa turisme per conèixer el seu passat, per vincles familiars, turisme escolar i centres d'estudi”, explica el coordinador tècnic del Comebe.

Les xarxes socials i el boca-orella són els principals mecanismes de promoció d'un producte que ha suposat una inversió de cinc milions d'euros. “Segurament, si aquest projecte es plantegés ara, s'enfocaria d'una altra manera: apostaríem per menys centres d'interpretació i més potents”, diu Tormo, que recorda que el projecte va estar totalment acabat el 2010, ja amb la crisi econòmica. Només un 30% dels visitants del Comebe pernocten a les Terres de l'Ebre, majoritàriament a la Terra Alta, però també en altres indrets. Així, bona part del públic combina el turisme de memòria amb la natura i la gastronomia. “Hem d'oferir paquets turístics i treballar conjuntament tota la comarca”, comenta Tormo. En aquest sentit, el 2012 es va posar en marxa una iniciativa que implicava el Comebe i vuit cellers de la Terra Alta i recuperava la relació entre el vi i la batalla de l'Ebre. L'estiu del 1938, l'aigua es va convertir en un bé escàs a la Terra Alta, i molts dels combatents la van substituir pel vi que trobaven als trulls i cellers de totes les cases. Els centres d'interpretació de la batalla de l'Ebre van distribuir 2.500 tiquets de degustació als cellers, però la campanya no va donar el resultat esperat perquè molts visitants no es queden a la comarca i no tenien temps de fer la visita al celler. “Estem estudiant alguna altra fórmula de col·laboració”, assenyala el director tècnic del Comebe.

L'ajustat pressupost del Comebe també ha fet que els seus tècnics (hi treballen tres persones i quatre d'atenció al públic a mitja jornada) se les hagin d'enginyar per programar els actes de celebració del 75è aniversari de la batalla de l'Ebre. L'acte d'ahir al poble vell de Corbera d'Ebre tanca una programació que ha inclòs un projecte educatiu adreçat als centres d'educació secundària de les Terres de l'Ebre, la producció d'una exposició temporal i itinerant titulada Fem memòria i encara la setmana que ve tindrà lloc la I Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l'Ebre, a més de la col·laboració en actes organitzats per altres entitats. Fem memòria es podrà visitar al Museu de Tortosa a partir del 21 de novembre i el 2014 es traslladarà fora de les Terres de l'Ebre. L'exposició consta de dotze plafons que expliquen què va ser la batalla de l'Ebre, el paper del fotoperiodisme, la bibliografia, l'empremta física i com el conflicte va afectar el territori. “Molta gent ho va perdre tot, va conviure amb la guerra i es va dedicar a buscar ferralla per vendre-la a pes, la qual cosa ha fet posteriorment que hi hagi museus de col·leccionistes”, explica Tormo. Amb vista al 2014, el Comebe treballa amb la producció d'una exposició sobre l'aviació, que es podria inaugurar a la primavera.

Tot i que la recerca sobre la batalla de l'Ebre és també un dels objectius del Comebe, la situació econòmica fa que aquesta línia de treball estigui aturada, ja que el manteniment i la gestió de les instal·lacions absorbeixen tot el pressupost. Amb tot, com dèiem, el 23 de novembre el Comebe ha programat la I Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l'Ebre, que tindrà lloc a Tortosa. “Serà una prova pilot i, si funciona, l'any que ve repetirem”, explica el coordinador tècnic del Comebe.

Però què es troba el visitant dels espais del Comebe? Es recomana iniciar el recorregut al centre d'interpretació 115 Dies i, en funció del temps de què dispose i les seues prioritats, pot visitar un altre centre i algun dels vint espais històrics.

115 Dies

El centre d'interpretació de Corbera d'Ebre és l'espai central del projecte de museïtzació de la batalla de l'Ebre. Amb una superfície de 600 metres quadrats d'exposició, dóna al visitant una visió global dels 115 dies de combat, tant des del punt de vista bèl·lic com del polític i humà. La mostra s'estructura en set àmbits i comença amb la recreació del pas del riu la nit de Sant Jaume, el 25 de juliol del 1938. Una nit fosca en què més de 100.000 homes de l'exèrcit popular de l'Ebre esperaven l'ordre per travessar el riu, entre Mequinensa i el Delta, amb barques i passarel·les. Uns mapes interactius permeten resseguir l'ofensiva republicana i les set contraofensives franquistes. També inclou mapes, material bèl·lic, estris personals dels soldats i diaris de l'època, així com un espai sobre el final de la batalla que va mobilitzar més de 250.000 homes i va deixar un balanç de 130.000 baixes. La visita finalitza amb un audiovisual de 15 minuts de durada, en què veïns de Corbera d'Ebre que tenien entre 4 i 17 anys durant el conflicte expliquen les seues vivències i recorden com es van trobar el poble després de la batalla. “No hi havia res, les cases eren ruïnes, les finques estaven fetes malbé... Buscàvem llaunes per menjar”, explica un dels testimonis, mentre que un altre recorda: “Vam viure quatre anys d'anar a buscar metralla, ens feien les sabates amb cartutxeres.” Tots coincideixen a dir que és dolorós recordar el passat, però estan convençuts que cal fer-ho per evitar que es repeteixi.

Soldats a les trinxeres

Les trinxeres van ser clau per a l'exèrcit republicà i de manera especial en la batalla de l'Ebre, ja que va haver de defensar posicions estables durant bona part dels 115 dies de combat. L'exposició de Vilalba dels Arcs mostra el dia a dia dels combats i de la construcció de trinxeres, així com la vida quotidiana dels soldats, la neteja personal, la preparació del menjar i la manera de passar el temps. El centre, que obre les portes dos caps de setmana al mes, disposa d'audiovisuals, plafons informatius i objectes recuperats del camp de batalla, que permeten al visitant fer un recorregut històric.

Hospitals de sang

La Guerra Civil va ser un esdeveniment de destrucció, però també de descobriment i especialització de noves tècniques sanitàries. El centre d'interpretació de Batea exposa com es van atendre les persones ferides i ens acosta a la xarxa sanitària que es va crear a l'entorn de la batalla de l'Ebre, en què els franquistes adaptaven el sistema sanitari preexistent mentre que els republicans havien d'innovar per suplir les mancances materials. La mostra s'estructura en quatre àmbits: ferits al front, medicina de guerra, personal sanitari i dues unitats enfrontades –en què es compara l'atenció sanitària de la 35a divisió de l'exèrcit republicà amb la 50a divisió de l'exèrcit franquista.

Les veus del front

A Pinell de Brai, el centre d'interpretació s'ha dedicat als missatges emprats pels exèrcits enfrontats. Durant la batalla de l'Ebre, el control dels mitjans de comunicació i l'ús de la propaganda van ser un instrument poderós per als dos bàndols. El centre s'estructura en cinc àmbits: a l'interior del front, que mostra les consignes dels comissaris polítics i dels capellans; entre els fronts enemics, que se centra en la propaganda que buscava desercions a l'altre exèrcit; entre el front i la rereguarda, que tracta de la comunicació entre militars i civils; a les rereguardes, que fa referència a la recerca de notícies per part de la població civil, i finalment, l'estranger i la batalla, que analitza l'opinió internacional de l'enfrontament.

Internacionals a l'Ebre

El govern de la República va planificar l'ofensiva de l'Ebre amb el clar objectiu de resistir i esperar l'esclat d'un conflicte d'escala europea. El centre d'interpretació de la Fatarella està dividit en tres àrees: la ràpida internacionalització, les dimensions de la participació internacional i, finalment, el Pacte de Munic i el desenllaç del conflicte.

Espais històrics

A més dels cinc centres d'interpretació, el Comebe gestiona una vintena d'espais històrics d'accés lliure com ara el poble vell de Corbera d'Ebre, situat al capdamunt del turó de la Montera, on entre les cases destruïdes és inevitable rememorar la violència dels bombardejos. Les trinxeres de Vilalba, la cota 705 de la serra de Pàndols, els refugis, el memorial de Camposines i el campament del 15è comandament republicà a Ascó –des d'on el coronel Tagüeña va dissenyar la maniobra de retirada de les tropes republicanes al final de la batalla– són alguns dels espais més emblemàtics.

2001
Cinc
ajuntaments de la Terra Alta i el Consell Comarcal van crear el Comebe fa 12 anys, un ens que va rebre un impuls dos anys més tard amb la incorporació de la Generalitat, que va garantir el finançament per fer visitables els espais de la batalla de l'Ebre. Ara, el Comebe està integrat per catorze ajuntaments de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal i la Generalitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Iran

En marxa el recompte de les eleccions amb menys participació des de la revolució islàmica

Barcelona
política

Puigdemont crida a abandonar el “derrotisme” i recosir l’independentisme

barcelona
Política

Unes 300 persones donen suport a l’activista Dani Gallardo

barcelona
política

Junqueras crida a aprovar l’amnistia la setmana que ve

barcelona
política

Commemoren els 50 anys de l’assassinat de Puig Antich a la Model

barcelona

Borràs defensa “l’actitud ferma” de Junts en la llei d’amnistia

llagostera
POLÍTICA

Acord de govern de coalició entre PSC i En Comú Podem a Rubí

rubi
ULLASTRET

L’oposició demana l’anul·lació del ple de dimarts i posa en dubte l’habilitació de la secretària

ULLASTRET

Llicència per agarrotar

barcelona