Fa prop de deu anys, irrompia en l'escena política nord-americana una figura renovadora que deixava enrere les velles glòries del Partit Demòcrata. Barack Obama es presentava davant el món amb un discurs fresc, una oratòria encantadora i una imatge jove. S'estava gestant un fenomen.

En la vida tot acaba i sembla que l'era Obama està arribant a la seva fi. Si oficialment encara falten poc més de dos anys perquè acabi el segon mandat, tothom comença a agafar posicions per a un dels espectacles més esperats: saber qui serà el nou inquilí del Despatx Oval. Alhora, comença l'hora de fer balanç del primer president afroamericà de la història dels Estats Units.

Els últims sis anys els ha passat vivint al 1600 Pennsilvania Avenue, adreça postal de la Casa Blanca, on ha vist com el cabell se li ha aclarit i deixa veure uns incipients i cada vegada més nombrosos cabells blancs. El “Yes, we can” que va enamorar el 2008 s'ha anat diluint amb el pas dels anys i es dubta del llegat que pugui deixar a la societat, una fixació per a qualsevol inquilí del Despatx Oval. Entre els seus èxits, es poden comptar la fi de les guerres a l'Iraq i l'Afganistan, amb el punt àlgid de la mort de Bin Laden, i els intents de millorar els drets socials i la salut de la població. A més, amb la seva empatia i savoir faire ha aconseguit apropar l'administració a la població.

Per contra, se li van acumulant els fracassos. No ha complert la promesa del tancament de Guantánamo, element principal del seu auge i suport entre els joves antibel·licistes; segueix sense resoldre el problema de les armes al país; encara té molta feina a millorar l'economia i integrar els immigrants, i el pes internacional dels EUA en el lideratge i resolució de conflictes sembla debilitar-se. Del que no hi ha dubte, però, és que Obama s'ha convertit en una figura clau de l'imaginari del segle XXI, acabin com acabin els seus 8 anys al capdavant de la primera potència mundial. El país veu el president ja de sortida i tots els mitjans de comunicació estan més pendents de qui serà la persona que el succeirà que de les accions que pot realitzar en els últims dos anys de mandat. Només podria salvar-lo d'aquest immobilisme que el Partit Demòcrata recuperés el control del Congrés al novembre, una possibilitat que, ara per ara, es preveu remota, però que donaria llum verda a Obama per posar en marxa totes les idees que té al cap i deixar per al futur un llegat històric; que el recordin com quelcom més que el primer president negre dels EUA.