La justícia triga sis anys a dur a judici l'espoli del Palau
El quart jutge del cas fa seure al banc dels acusats Millet, Montull i 14 imputats més
El fiscal demana per a ells una pena de 27 anys i mig de presó
L'Audiència encara ha de fixar la data de la vista
Si el juliol del 2009 sortia a la llum l'escorcoll policial del Palau de la Música per un presumpte frau, ahir s'informava que finalment, el 24 de juliol passat, el jutge del cas va tancar la instrucció de l'espoli d'aquesta emblemàtica entitat per part del seu president i lladre confés, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. Encara no se sap a quina secció penal de l'Audiència de Barcelona li tocarà jutjar aquest escàndol –es decideix per sorteig–, ni les dates del judici, que tot indica que se celebrarà el primer trimestre del 2016.
L'espoli del Palau, que s'ha documentat entre els anys 2000 i 2009 i que va consternar la societat catalana, té xifres rècord: sis anys d'instrucció, quatre jutges, setze imputats penalment, cinc responsables civils directes –entre els quals, Convergència Democràtica de Catalunya–, uns 18 milions d'euros de la Fundació del Palau de la Música desapareguts i uns 2,5 milions del consorci de l'ens musical –format per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament– invertits en obres a les residències de Millet i Montull, viatges de luxe i despeses diverses com ara el casament de les dues filles de Millet, Laila i Clara.
CDC i els 6,6 milions
El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled –que no es va voler perdre l'escorcoll del 2009– va refer fa quinze dies el seu escrit d'acusació, que ja tenia redactat el novembre del 2013. L'Audiència de Barcelona, però, va admetre que es fessin noves proves contra empresaris i l'exdiputat convergent Jaume Camps, la imputació del qual al final es va arxivar per prescripció. I és que l'espoli del Palau, a més d'una acció de “falta d'escrúpols” de Millet i Montull, segons el fiscal, també inclou un presumpte finançament il·legal de CDC a través de la institució.
A més, un dels temes pendents del magistrat instructor, José Julián García de Eulate, és resoldre si, tal com va requerir el fiscal, s'incrementa la responsabilitat civil de Convergència a 6,6 milions d'euros (en lloc dels 3,6 milions actuals), com recollia el jutge anterior en un recompte final dels diners presumptament entregats per Ferrovial a canvi d'obtenir obra pública com ara l'L9 del metro i la Ciutat de la Justícia.
El magistrat té temps per fer-ho, ja que, tot i que ha tancat la instrucció, encara ha de rebre els escrits de les defenses (tenen de termini fins a mitjan setembre) abans d'enviar tota la causa –milers de folis– a l'Audiència de Barcelona.
El portaveu de CDC al Congrés, Pere Macias, va assenyalar ahir: “No hi ha cap novetat, si bé confiem en la justícia i estem segurs que, una vegada conclòs el procediment, no hi haurà cap responsabilitat per part del partit.” Segons l'agència Efe, per Macias, en el judici i en la sentència posterior “es veurà que CDC només està en aquest cas de manera col·lateral i personal”.
En l'escrit d'acusació, el fiscal Sánchez Ulled detalla amb un bisturí i requadres la dècada de disbauxa de Millet i Montull amb els diners públics que rebia la institució, els quals –hi afegeix– van rebre la col·laboració de Gemma Montull, directora financera de l'entitat, a partir del 2003. També culpa Rosa Garicano de permetre-ho, a través de “suculentes retribucions” de la fundació i del consorci.
L'acord era que Fèlix Millet es quedava el 80% dels milions sostrets i el seu director econòmic, el 20%. Pel fiscal, les dones dels lladres, Marta Vallès i Mercedes Mir, són responsables civils a títol lucratiu de tot aquest dispendi a compte de les arques del Palau i de les administracions. Per exemple, Millet es va gastar 2,5 milions de fons públics en “obres sumptuàries” a les seves residències de l'Ametlla del Vallès i Barcelona entre els anys 2006 i 2009.
El fiscal exposa que Millet i Montull van obtenir “ingents disposicions il·lícites de fons només per al seu lucre privat”, i per fer-ho van usar diversos mecanismes com ara emetre factures falses o simplement fer anar algun treballador al banc a cobrar talons al portador.
Pel que fa a la responsabilitat civil, el fiscal demanat que Millet, Montull i Garicano tornin 18 milions d'euros a la Fundació Orfeó Català i a l'Associació Orfeó Català. D'aquest total, el fiscal precisa que hi ha 9,6 milions que “han desaparegut sense deixar rastre”, mentre que, del total de l'espoli, el consorci ha recuperat 2,4 milions a través de diners intervinguts als acusats i la venda de dos immobles embargats. L'associació ha recuperat 974.441 euros.
El cas del Palau tanca un episodi fosc de la corrupció a Catalunya, però poden passar quatre anys més fins que algun dels imputats, si són condemnats, ingressi a la presó.
