Política

NADIM HOURY

DIRECTOR DEL ‘THINK-TANK’ ARAB REFORM INITIATIVE

“Europa ha de repensar la relació amb el Mediterrani”

“S’ha de preguntar si es vol dotar dels mitjans necessaris per convertir-se en l’actor polític i econòmic principal a la regió”

“Rússia utilitza el seu poder tou en part d’Àfrica i del Pròxim Orient i la Xina s’ha convertit per a molts d’aquests països en el seu principal soci comercial”

“Al-Assad ha guanyat el conflicte militar, però encara no la pau”

ADVOCAT PER ALS DRETS HUMANS
Director del think tank Arab Reform Initiative, amb seu a París, Houry va treballar durant 13 anys per Human Rights Watch al Pròxim Orient, especialment al seu Líban natal, a Síria, Egipte, l’Iraq i Jordània, i en àmbits com la llibertat d’expressió, els abusos de les forces de seguretat i drets laborals.
Vivim una restauració de les autocràcies a la regió àrab, també a Tunísia, però no és com abans

L’ advocat pels drets humans Nadim Houry va participar ahir a Barcelona en la primera jornada dels MedCat Days, organitzats per la Generalitat i l’IEMed al Palau de Pedralbes amb l’objectiu d’oferir des de Catalunya una plataforma de trobada per reflexionar i reimpulsar les relacions euromediterrànies.

Com està la situació a Síria? Baixar al-Assad torna a controlar el país i fins i tot ha estat rehabilitat per la Lliga Àrab...
Amb l’ajuda dels seus aliats, Rússia i l’Iran, ha guanyat el conflicte militar, però encara no la pau. Al-Assad no controla plenament el país, ni tan sols la totalitat de la seva població. El conflicte ha quedat congelat però no s’ha abordat cap dels problemes de fons. Vivim un moment de restauració de les autocràcies a la regió àrab, fins i tot a Tunísia, que havia estat exemple d’una transició democràtica reeixida. Però això no vol dir que tornem als vells temps.
Per què?
Els autòcrates han guanyat aquest assalt, sí, però tenen un problema greu. La raó que va portar a les revoltes àrabs del 2011 va ser que el contracte social es va trencar a la regió. Ara aquest contracte social encara està més trencat i no hi troben alternatives. Si mirem l’Egipte d’Al-Sisi, l’exèrcit té ple control del país, però l’economia està en una situació desastrosa, amb un elevat endeutament i negociacions, de nou, amb l’FMI. El mateix amb Al-Assad, no controla l’economia i avui l’exportació d’una droga anomenada Captagon és la principal font de divises del país.
És un panorama molt fosc...
És un moment molt difícil. És com una façana tranquil·la però al darrere hi ha tots els problemes. Això no ha de derivar necessàriament en més protestes, perquè la regió està exhausta, però sí en més gent abandonant-la. Per resumir, diria que és una restauració autocràtica momentània construïda sobre bases molt fràgils, sense una visió per a la societat o l’economia. Quant durarà aquesta situació? No ho sé, però no és sostenible. Cal un nou contracte social a partir de més justícia social, més democràcia i més justícia climàtica.
És imaginable, el retorn dels refugiats a Síria?
No, no ho és. Els refugiats saben exactament què està passant als seus països d’origen i no tornen perquè no se senten segurs. Tendim a oblidar, però ells no obliden que el règim d’Al-Assad és responsable d’assassinats, tortures, desaparicions, de l’ús d’armes químiques en contra seu. Sense garanties reals que si tornen no seran detinguts, no se senten segurs. El retorn ha de formar part d’un acord polític que reconegui un mínim de garanties dels seus drets com ara que podran treballar. A molts d’ells se’ls ha confiscat les propietats. Com poden tornar si fins tot ignoren el destí dels seus éssers estimats?
Quina responsabilitat hi té Occident, en aquesta situació?
Hi ha un buit a la regió des que els EUA i Europa van renunciar a ser actors estratègics a Síria, el 2013, i van subcontractar el conflicte a Turquia, Qatar i l’Aràbia Saudita. Rússia es va moure i va omplir el buit. Però ni Rússia ni l’Iran no tenen una visió estratègica sobre com reconstruir l’Estat sirià.
I la Unió Europea (UE)?
La UE ho aborda com una qüestió humanitària però d’una manera transaccional i a curt termini: dona diners perquè els refugiats es quedin. Així és que hi ha un problema real, hi ha un buit i ningú té una visió estratègica sobre la relació amb el Mediterrani, i per això hi veiem tanta inestabilitat.
Com se surt d’aquest laberint?
Potser el que està passant a Ucraïna obligarà Europa a repensar des del punt de vista geoestratègic quina ha de ser la seva relació amb els països del Mediterrani més enllà de solucions a curt termini. I encara més: entrem en una nova era de competició geopolítica, veiem com Rússia usa el seu poder tou en part d’Àfrica i del Pròxim Orient i com la Xina s’ha convertit per a molts països del Mediterrani en el principal soci comercial. Europa s’ha de preguntar si es vol dotar dels mitjans per convertir-se en l’actor polític i econòmic principal a la regió. És molt senzill: sí o no?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

PSC i Comuns retreuen a Albiol un augment de la inseguretat

Badalona
brasil

Lula diu que pot aspirar a la reelecció per a evitar que torni Bolsonaro

barcelona
estat espanyol

El TS torna a donar la raó al coronel De los Cobos per l'ascens a general

barcelona
judicial

La cúpula de la fiscalia avala aplicar l’amnistia sense subterfugis

barcelona
Alemanya

Arrenca el tercer judici contra la trama colpista d’ultradreta

Barcelona

Torrentà relleva Cañigueral com a delegada del Govern a Girona

GIRONA
educació

L’alumnat català de 15 anys, per sota la mitjana estatal en pensament creatiu

barcelona

Som-hi-ERC denuncia que s’elimina l’oferta de cursos d’accés a la Universitat

santa coloma de farners
política

La Mesa explora si pot actuar contra les despeses de Vox al Parlament

barcelona