Mas demana “soldar” la legitimitat democràtica i la legalitat de l'estat de dret
El president de la Generalitat alerta que Catalunya “no es conformarà amb la involució i la regressió” del seu autogovern
Agraeix al sistema judicial la col·laboració per fer un “país més net i transparent”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha opinat aquest dilluns que cal “soldar i casar bé” la legitimitat democràtica i la legalitat de l'estat de dret. Davant d'una “voluntat transversal de més autogovern” i del “sentiment pràcticament unànime” que hi ha una “involució”, ha criticat els que volen “confrontar” aquests dos principis i portar-los “al límit”. Mas ho ha dit durant la celebració del Dia de la Justícia, davant del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada.
En el seu discurs, amb moltes connotacions polítiques, Mas alertat que Catalunya “no es conformarà amb la involució i la regressió” del seu autogovern i que gairebé tota la societat vol “més i millor autogovern”. De fet, ha dit que Catalunya “ha fet en general un bon ús de les eines d'autogovern”, com el sistema de salut, el penitenciari, la recerca científica o les universitats.
Per això, ha recordat que l'Estatut del 2006 va “embarrancar” el 2010 a la “taula del Tribunal Constitucional” perquè algú el va voler impugnar, i “d'aquí plora la criatura, d'aquells vents, vénen aquestes tempestats”, en referència al moment polític actual. Per això, ha lamentat que el sentiment “pràcticament unànime” és que en autogovern, Catalunya “va enrere, com els crancs”. “En altres territoris potser hi ha indiferència, però a Catalunya es viu com el trencament del projecte col·lectiu, que ve des de l'Edat Mitjana”. Per això, “Catalunya lluitarà per una part consubstancial del seu projecte”, sempre tenint en compte el context europeu i mundial, ha dit.
“Quan hi ha tanta gent a favor d'un projecte, cal casar bé la legitimitat democràtica, incloses les urnes, i la legalitat de l'estat de dret, han d'anar de la mà”, ha reblat. A més, ha dit que “confrontar” i “portar al límit les situacions”, “no és el millor escenari”.
Per altra banda, Mas ha volgut agrair als membres del sistema judicial, mirant a Romero de Tejada i Gimeno, la seva col·laboració per fer “un país més net i transparent, més lliura de sospita i amb més bones pràctiques”, en referència a la lluita contra la corrupció.
Premis i reivindicacions
L'acte ha comptat amb una conferència del jurista i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha criticat que la Constitució espanyola i el Tribunal Constitucional no hagin permès descentralitzar el sistema judicial adaptant-lo al marc legislatiu autonòmic.
La celebració també ha servit per concedir mencions honorífiques a l'associació Joves Advocats de Catalunya, per la defensa dels drets d'aquest col·lectiu, i les Germanes de la Caritat, per la lluita en favor de les condicions dignes dels empresonats.
Igualment, s'ha concedit medalles d'honor a tots els consellers de Justícia de la Generalitat des de la seva restauració, incloent el primer, Ignasi de Gispert, ja mort i pare de l'actual presidenta del Parlament i també exconsellera del ram, els dos exconsellers del tripartit, Josep Maria Vallès i Montserrat Tura, o l'última consellera, Pilar Fernández Bozal.
En la seva intervenció en nom dels guardonats, De Gispert ha recordat que Catalunya és una “nació antiga, que ve de lluny i vol anar encara més lluny per fer un país nou”. Així, ha recordat que Catalunya “no ve de la Constitució Espanyola”, rememorant les assemblees de Pau i Treva, les Corts Catalanes i la Generalitat medieval.
A l'acte també hi era present la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també querellada per part de la fiscalia per l'organització del 9-N.
