Els que van trair Francesc Macià

Una investigació de la revista «Sàpiens» descobreix que la Itàlia de Mussolini volia utilitzar el complot de Prats de Molló contra França. La història sempre havia considerat el nét de Garibaldi com l'únic traïdor, però ara se sap que en l'expedició s'hi havia infiltrat la policia italiana

El complot de Prats de Molló, l'intent d'alliberament armat de Catalunya l'any 1926 liderat per Francesc Macià, va fracassar entre altres motius per un seguit de traïcions dirigides des de la Itàlia feixista de Benito Mussolini. El president Macià, en una carta escrita a la presó francesa de La Santé, creia que només hi havia un traïdor: Ricciotti Garibaldi, el nét de l'heroi de la independència d'Itàlia, va explicar a la policia italiana els plans catalans contra la dictadura de Primo de Rivera. El que Macià no sabia era que Garibaldi no va ser l'únic del grup de voluntaris que col·laborava amb el feixisme com a confident. Ni tampoc sabia que Mussolini volia usar l'expedició catalana per desprestigiar França i, de retruc, aliar-se amb Espanya. Finalment, però, la policia francesa va descobrir el complot i tots van quedar detinguts.

Aquesta és, en síntesi, la nova descoberta d'una investigació històrica que publica dimecres la revista Sàpiens gràcies a l'historiador Giovanni C. Cattini. La revista d'història, la més llegida en català, assegura que els arxius policials de Roma demostrarien que Garibaldi no va ser l'únic italià del grup de Macià que col·laborava amb la policia feixista, sinó que un grup nombrós s'havia infiltrat en l'expedició. Una part del grup d'entre 50 i 100 italians reclutats per Ricciotti Garibaldi i Arturo Rizzoli eren gent d'origen tèrbol i amb activitats pròximes a la delinqüència. Bona part d'ells eren antifeixistes i militants d'esquerres honestos, però d'altres eren simplement mercenaris sense gaires recursos econòmics. Fins i tot un dels infiltrats, Tommaso Beltrani, segons Sàpiens, «havia estat l'organitzador del feixisme» en dues províncies italianes. El seu contacte, posteriorment descobert i detingut per la policia francesa, era el comissari Francesco La Polla.

El projecte de Prats de Molló va ser un intent d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar Catalunya planejat entre 1924 i 1926 per Macià i la direcció d'Estat Català, però que va ser descobert i avortat, tal com explica Sàpiens, molt abans d'hora. El pla, en què també participaven anarquistes catalans, consistia en la penetració de dues columnes –una des de Sant Llorenç de Cerdans i l'altra des del coll d'Ares– que havien d'ocupar la vila d'Olot, i proclamar-hi la República Catalana. A partir d'aleshores, tallarien les comunicacions amb Barcelona i començaria una llarga guerra de guerrilles per desgastar l'exèrcit espanyol. Quan preguntaven a Macià com s'ho faria per derrotar amb 300 homes tot l'exèrcit espanyol, responia: «L'exèrcit irlandès, més petit que nosaltres, va derrotar la Gran Bretanya, l'exèrcit més poderós del món.» Calia, doncs, imaginació i tenacitat.

Aniversaris compartits

La recerca de Sàpiens, que celebra amb el número de dimecres el setè aniversari, s'emmarca en un dossier de 35 pàgines dedicat a la vida i obra de Francesc Macià. L'especial contindrà opinions respecte al president de la Generalitat durant la Segona República de Jordi Pujol, Alfred Bosch, Joan Laporta o Miquel Calzada, entre d'altres. La publicació d'història celebra així l'Any Macià, que se celebra a cavall del 2008, quan va fer 75 anys de la seva mort, i el 2009, quan es compleix el 150è aniversari del seu naixement.

GIOVANNI C. CATTINI, HISTORIADOR

«Macià va tenir un punt d'ingenuïtat»

Giovanni C. Cattini (Mantova, 1972) ha treballat durant mesos als arxius policials italians per descobrir la relació entre la tropa de Garibaldi i el projecte de Macià. Fruit d'aquesta llarga investigació, Cattini, professor d'història de la UB, publicarà a finals de setembre El gran complot (Ara Llibres).

–Per què va optar Macià per reclutar els italians?
–«Macià, que era un militar, sabia que necessitava gent entrenada per fer la guerra. I entre els seus voluntaris només n'hi havia un amb participació en la Primera Guerra Mundial. Li faltaven soldats amb experiència. En un primer moment, Macià volia fer l'atac amb 5.000 soldats i va acabar fent-lo amb 250. A través d'un col·laborador, Macià va contactar amb Arturo Rizzoli, que havia estat voluntari a la guerra, i aquest va reunir el grup d'italians per al projecte de Macià i, entre ells, part dels futurs confidents de la policia italiana.»
–A Macià, doncs, el van enredar completament?
–«Macià no fa una investigació de les persones que arriben. Només sap que tenen experiència en la primera línia de combat i que són valentes i agressives. Necessita gent que pugui matar i que no s'arronsi. Aquí Macià va tenir un punt d'ingenuïtat: els veu com una gent que s'ofereix per una causa política.»
–L'objectiu de la policia italiana, però, era contra França i no contra Macià.
–«La Itàlia feixista volia desacreditar França i, per això, denunciava que donés aixopluc als que avui serien considerats terroristes. Els exiliats italians a França passaven el dia conspirant contra Mussolini.»
–Aleshores, és casualitat que afecti el projecte Macià?
–«El cas de Macià va venir de primera als italians pel fallit objectiu d'intentar aconseguir una aliança militar amb l'Espanya de Primo de Rivera i que els espanyols fessin pressió a França. D'una banda, volien que França expulsés els antifeixistes italians i, de l'altra, ampliar el poder d'Itàlia en les colònies espanyoles i franceses a l'Àfrica.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.