El futur del restaurant Planiol de Lloret, totalment en l’aire

El futur del restaurant Planiol, un dels establiments que han format part del paisatge de la platja lloretenca de Fenals durant gairebé 70 anys –va obrir el 1953–, torna a tenir una data d’ultimàtum, el 7 de setembre. La direcció general de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat, que havia endarrerit l’obertura del segon sobre de la nova adjudicació des de finals de juliol fins al 19 d’octubre, com a mesura cautelar, l’ha tornat a avançar.

L’actual gestora del restaurant, Isabel Sánchez Planiol, tercera generació de la família, havia dut als jutjats una concessió de Costes que la Generalitat havia deixat en mans del consistori, pel cost anual d’un cànon que se’ls havia enfilat fins als 80.000 euros anuals. Arran d’una sentència ferma del 2016, la Generalitat havia de tornar a treure a subhasta l’espai, amb l’obligació expressa d’avisar els titulars perquè s’hi poguessin presentar, però van trametre la comunicació per carta al domicili de la mare de Sánchez Planiol, que va morir fa vuit anys. La família va denunciar una “negligència” per la falta de comunicació o comprovació de la titularitat efectiva.

La titular actual es va assabentar de la convocatòria l’endemà que vencés el termini, i ha interposat diversos recursos, primer, per mirar de poder esmenar el malentès i concursar-hi com a titulars actuals, desestimat; o bé repetir el concurs, en què tampoc se n’han sortit.

Sánchez explica que l’única alternativa que els queda ara és un nou recurs contra la desestimació de les mesures cautelars. L’única empresa que, segons l’encara concessionària, aspira a gestionar el recinte, també ha mogut fils en contra de l’ajornament del concurs. I ara, l’encara concessionària tem pel futur dels 12 llocs de treball, amb indemnitzacions pendents, o els crèdits ICO que van haver de sol·licitar per resistir la pandèmia. Tot això aniria, però, a una futura reclamació contra la Generalitat per danys i perjudicis.Aprofitant el concurs, la Generalitat i el consistori havien convingut retallar la superfície de l’establiment més d’un 50%, cosa que implicarà en qualsevol cas enderrocs i reducció de taules, fins a només una vintena, en contraposició del centenar que arriben a servir ara. El termini d’explotació a què podien aspirar els aspirants anava dels 12 als pròxims 24 anys, una altra de les variables que computaven en paral·lel al cànon anual ofert, que per no ser exclòs, s’havia de superar. Amb una única oferta sobre la taula, però, si no hi ha errors o defectes en la proposta, l’aspirant únic serà l’adjudicatari.