MÀRIUS DÍAZ
«Estava convençut que aquella nit no guanyaríem»
Només va ser alcalde quatre anys, però encara ara, 26 anys després, és una de les persones amb més carisma que ha donat la ciutat
EL PERSONATGE
MÀRIUS DÍAZ
Psuc
Va ser alcalde de Badalona des del 1979 fins al 1983
Com es produeix la seva arribada a la política?
–«Militava en el PSUC des del 1959. Era una militància força clandestina.L'any 1979 jo tenia una forta activitat pública ja que pertanyia a diverses entitats de la ciutat, com ara l'Associació de Veïns del Centre, el Centre Excursionista de Badalona...»
–Des d'aquí fa el salt a cap de llista.
–
–
«Em va proposar el partit, davant la meva sorpresa. De fet, d'entrada m'hi vaig negar perquè no tenia cap experiència i considerava que hi havia gent que donava més el perfil. Al final vaig acceptar el repte, però confesso que estava convençut que aquella nit no guanyaríem.Jo era una persona coneguda a la ciutat perquè també vaig tenir una llibreria, però la gent no m'associava a un partit concret.»–
En aquella llibreria es van gestar alguns moviments?–
«Hi fèiem reunions clandestines i hi veníem llibres prohibits pel règim. Recordo l'assistència a les reunions d'una joveneta Pilar Rahola. Aleshores era estudiant, molt maca, i es ficava en tot.»
–Com es va elaborar la primera llista?
–«La va fer el partit. No ho recordo com un procés difícil.»
–És cert que no era pas l'únic que creia que guanyaria el PSC?
–«I tant que és cert. Prova d'això és que, durant molts mesos, a l'alcaldia vam estar rebent cartes de l'aleshores responsable de política municipal del PSOE, Guillermo Galeote, que donava per fet que havien guanyat els seus.»
–Quins records guarda de la nit electoral?
–«Mai a l'Estat espanyol s'havia viscut una nit com aquella. Havíem superat quaranta anys de franquisme, i a sobre guanyem les eleccions a Badalona. Va ser una nit màgica, inoblidable.Fins a les quatre de la matinada no es va saber el resultat final, però quan vaig constatar una quinzena de taules on guanyava el meu partit em vaig començar a fer il·lusions.»
–Guanyen i pacten amb el PSC i CiU.
–«Entendre'ns no ens va suposar cap problema. Només van quedar fora del govern els dos regidors d'UCD.Érem un grup molt honest. El bé de la ciutat imperava per sobre de qualsevol altra cosa.Era molt diferent al que veig ara, quan la gent s'enquista en la política. Algú els hauria de fer un curs d'honestedat.»
–El pacte es va cuinar d'una manera ràpida, però les relacions entre el PSC i el PSUC o ICV, a Badalona, mai no han estat senzilles.
–«Són molt difícils. Amb Joan Blanch d'alcalde van ser nefastes. Va pactar amb CiU. Personalment, mai m'he entès amb el PSC, ni quan vaig ser alcalde.»
–Quina ciutat es va trobar quan va assolir l'alcaldia?
–«Una ciutat on hi havia molta feina per fer. Durant el primer mandat vam fer vint-i-vuit escoles i instituts, vam remodelar la Rambla i, en definitiva, vam treballar moltíssim. L'hospital de Can Ruti també el vam inaugurar en aquella època.Va ser un repte personal meu. Molta gent em deia que m'estavellaria perquè suposava molts diners i no els tindríem, però al final el vam obrir.»
–Quantes hores dedicava a la tasca d'alcalde?
–«A les vuit del matí arribava a l'ajuntament i mai no sabia a quina hora plegaria. Recordo que a les quatre de la tarda feia totes les firmes de documents. Al principi hi havia un moment que ja no sabia si ens tocava cobrar o pagar. Tot plegat era complicat.»
–De quin pressupost disposaven?
–«El primer any, 800 milions de pessetes. Vam trobar les arques buides i vam gratar diners allà on vam poder.»
–De quan va ser el seu primer sou?
–«De 90.000 pessetes. Hi havia funcionaris que cobraven tres vegades més que l'alcalde.»
–Quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcalde?
–«Una estona després que se celebrés el ple de constitució del nou Ajuntament em vaig reunir amb uns veïns del carrer Sagrada Família, a Llefià, que denunciaven diversos desperfectes en els seus pisos.»
–Quin episodi recorda d'aquells anys com el més polèmic?
–«Tinc gravat el dia que a mi i a alguns regidors ens va detenir la Policía Nacional perquè volíem posar en marxa la televisió local. Portaven una ordre judicial signada per un jutge amb el qual havia estat sopant uns dies abans. Però l'adreça era incorrecta i no els van deixar entrar. Vaig amenaçar dient que si entraven per la força s'atenguessin a les conseqüències perquè els meus guàrdies estaven armats, cosa que era mentida. Al final ens van detenir. A les onze de la nit, quan tornava a casa, vaig viure el moment més emocionant com a polític: milers de persones es van llançar al carrer a esperar-me.»
–El van intentar subornar algun cop?
–«Un no, molts. Em van portar caixes, sobres... però sempre els retornava. Un dia va venir el director d'un banc a lliurar-me uns diners a canvi d'algun favor. Vaig fer cridar el secretari i l'interventor de l'Ajuntament i, davant d'ells, els vam ingressar al compte dels Valors Independents i Auxiliars del Pressupost, com si fossin d'un donatiu per a la ciutat.L'operació es va repetir amb una altra persona que, ves per on, va acabar sent regidor d'un Ajuntament. Jo no he acceptat mai cap regal. Ni una simple ampolla de vi.»
–Es desplaçava en cotxe oficial?
–«El tenia, però jo també conduïa. El meu xofer, Miguel Gámez, va ser l'única persona que vaig triar a dit. Recordo el dia que vam anar plegats a Múrcia, a una reunió de la Federación Española de Municipios y Provincias. Tots dos anàvem molt mudats i amb corbata. Quan vam arribar al lloc on se celebrava la trobada va coincidir que jo anava al volant. Els organitzadors van obrir la porta al meu xofer i li van fer tots els honors com si fos l'alcalde. Mai no he entès tants protocols i tantes històries.»
–Després de vostè, Badalona ha tingut tres alcaldes socialistes. Com valora la seva tasca?
–«Amb Joan Blanch no hi tinc res en comú, mai ens hem entès i mai hem estat amics. Maite Arqué no m'ha convençut com a política. De Jordi Serra, no en tinc opinió perquè mai no hi he parlat.»
–La Badalona actual és la que vostè s'hauria imaginat l'any 1979?
–«Ni de bon tros. No tenim la Badalona que jo hauria volgut. Amb mi, Montigalà seria una zona industrial i tindríem una ciutat més ben estructurada. També m'hauria agradat situar l'ajuntament a l'Illa Central.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
