La ventada de fa un any ha fet millorar els mecanismes d'avís, però no la coordinació
Els ajuntaments ja tenen SMS del govern i línia directa amb Fecsa, si bé l'última nevada ha tornat a apuntar mancances
El president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de la Secuita, Eudald Roca, va ser un dels que més va aixecar la veu ara fa un any, un fet que va suposar-li una dura reprovació per part del mateix delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté. «Tot el que vam fer va ser un recull d'incidències per comarques amb voluntat constructiva, i tot i que es va criticar molt, avui ho tornaria a fer», diu Roca, que creu que «el sistema ha millorat molt arran d'allò, i s'han corregit moltes errades». Per començar, els ajuntaments ara ja disposen d'un telèfon directe amb Fecsa «per millorar la interlocució i fer-la més fluïda», sobretot en cas d'emergència, segons confirmen fonts de la companyia, que s'uneix al que Telefónica ja havia obert l'any anterior. «Estem contents que a l'altra banda ara s'hi posi algú i no et maregin d'un a l'altre», agraeixen gràficament des del Consell Comarcal del Baix Camp, on precisament s'ha creat una comissió específica per vetllar contra el «mal servei elèctric» que encara hi tenen molts pobles. Sigui com sigui, des de la companyia afirmen que almenys els danys de la ventada «ja s'han normalitzat del tot, perquè hi ha anat havent inversions».
Avisos al mòbil
Fins fa un any, molts ajuntaments rebien els avisos per fax –això si tenien llum–, i sovint ja els llegien massa tard. Arran del temporal, però, «hi va haver una trobada amb responsables del Centre d'Emergències de Catalunya; sembla que hi ha hagut una millor comunicació i s'ha engegat un protocol», confirma el gerent del Consell Comarcal de l'Alt Camp, Joan Emili Llauradó. El Cecat, així, ha recollit dades sobre els telèfons mòbils i correus personals de tots els alcaldes i els alerta en cas de situació meteorològica greu –neu, vent o pluja– prevista a la seva zona, «i així almenys ja tenen algú a qui trucar». Això sí, Llauradó constata que «si l'emergència afecta molts municipis, tot es desborda igualment», tal com va tornar a passar amb la gran nevada de fa dues setmanes.
Protocols municipals
Sigui com sigui, molts municipis han redactat o refet en l'últim any –en part, gràcies a l'impuls d'ajuts d'Interior– els seus plans i protocols d'actuació en casos d'emergència. «Tot això dóna més seguretat», admet Roca, que també es felicita perquè «s'ha ampliat la capacitat prevista per al centre del 112 que fan a Reus». A més, ara disposen d'«emissores d'emergència operatives als pobles, amb cobertura a tot l'Estat independentment de la telefonia», uns dispositius que, de fet, ja els havien arribat, «però en aquest cas sense manuals d'utilització». Almenys al Tarragonès, a més, s'ha redactat un catàleg de disponibilitat de material de tots els ajuntaments (excavadores, motoserres...) per poder-los cedir o compartir si és necessari.
El Consell de la Conca reclama poder coordinar
David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà –un altre dels que van ser crítics– admet que ara rep «més informació que abans», però manté que «la coordinació no acaba de funcionar», tal com s'ha tornat a demostrar, segons ell, amb la nevada. «Al poble se'ns va acabar la sal, vaig trucar a Emergències i encara espero que em diguin alguna cosa», diu, mentre lamenta: «No tenim el país preparat per a les emergències.» Rovira creu que «hi ha d'haver més material i equips d'intervenció al territori, prop de la gent –llevaneus, pales, dipòsits de sal, grups electrògens...– perquè és un inconvenient que tot hagi d'estar centralitzat». En la mateixa línia reclama competències a nivell comarcal per coordinar accions durant una emergència, encara que la decisió final en determinats casos fos de comandaments superiors. «Amb cèl·lules així és més fàcil arribar a tothom, però fins ara no ens han fet cas», lamenta. L'espluguí, però, no es dóna per vençut i ja avança que insistirà en la proposta durant la reunió que la delegació del govern al Camp ha convocat per al febrer amb alcaldes del territori, precisament per parlar de la millora de la coordinació en casos com aquest.
La tempesta va provocar danys d'almenys 157 milions
rosa m. bravoÉs difícil fer un càlcul acurat de l'impacte econòmic que va tenir el temporal de vent de fa un any. Però hi ha algunes xifres que ajuden a fer-se una idea de la virulència amb què va bufar el vent i els danys que va provocar. El Consorci de Compensació d'Assegurances, l'ens estatal que es fa càrrec de pagar les assegurances als privats –i també a les administracions que tenen contractada una pòlissa– quan hi ha una situació meteorològica excepcional, calcula que haurà de pagar 157 milions per les destrosses a tot Catalunya. 34 milions els pagarà als afectats que s'han posat directament en contacte amb el consorci, mentre que els 123 restants els reemborsarà a través de les asseguradores. L'Estat s'ha fet càrrec de les indemnitzacions als municipis on el vent va bufar a més de 135 km/h –tots els tarragonins–, perquè va considerar que es va viure una tempesta ciclònica atípica que superava els supòsits que cobreixen les asseguradores privades. En total, el consorci té oberts 69.397 expedients, dels quals 21.460 (4.758 tramitats directament i 16.702 per mitjà d'asseguradores) corresponen al Camp i a l'Ebre. El 70% ja està pagat.
La meitat de la llenya, per recollir
r.m.b. / ò.p.jEls boscos propers a les zones urbanes i a les franges de protecció contra incendis estan nets en un 80% o 90%. Però les àrees més endinsades i zones de difícil accés són més complicades de netejar, i per això es calcula que, als boscos privats, encara queda la meitat dels arbres que van caure per recollir. És el balanç que fa Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, sobre els boscos del país. Rovira, a diferència dels alcaldes, sí que valora positivament els ajuts de la Generalitat, ja que assegura que el milió inicial adreçat als propietaris forestals per retirar els arbres que van caure, previst pel Departament de Medi Ambient, s'ha ampliat a quatre milions. Ara el repte és col·locar a la indústria les 300.000 tones de fusta caiguda al país.
2.500 arbres als plans de Montblanc
El director del PNIN de Poblet, Joan Llagostera, explica que l'interior del paratge, per exemple, «està bé, només van caure alguns arbres aïllats i de seguida es van obrir els passos naturals». Una mica més amunt, en canvi, als anomenats Plans de la Vila, en terme de Montblanc, «encara s'hi treballa a treure arbres, perquè en van caure uns 2.500», que s'usaran per a fusta o llenya. En cap cas es replantaran i, com en un incendi, es confia en la regeneració natural.
