Medi ambient

MEDI AMBIENT

El risc d’incendi no afluixa, sobretot als boscos de l’Empordà

La pluja caiguda entre el maig i el juny ha permès contenir la davallada als embassaments i allunyar el fantasma dels incendis forestals a les comarques de l’interior de la demarcació, especialment al Ripollès i a la Garrotxa, i en menor mesura a la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany, que els darrers dies s’han situat en nivell 1 –groc– del pla Alfa. Però no pas a l’Empordà, que avui continuarà en nivell 2 –vermell–. El cap de la Secció de Boscos i Recursos Forestals de la Generalitat a Girona, David Meya, va inscriure ahir “la zona crítica a tota la meitat oriental de l’Alt Empordà, dins de les zones dels parcs naturals del cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà, i l’espai natural protegit de l’Albera”, però amb un “dèficit de pluges inèdit en els darrers trenta anys” que també s’estén fins al parc natural del Montgrí i el nord de les muntanyes de Begur, cap a Pals i Regencós.

La situació greu es pot extremar amb la caiguda en picat de la humitat registrada des d’ahir a la matinada, amb l’entrada de vents de component nord que esperen que remeti entre avui i demà. Amb vista a la setmana vinent, però, Meya va avançar que els vents secs podrien tornar entre dilluns i dimarts.

Tancament intermitent

Després que l’entrada en nivell 3 d’emergència, la setmana passada, ja fes activar el tancament d’accessos al cap de Creus, el Montgrí i l’Albera 24 hores durant la setmana passada i ahir mateix, l’opció d’accedir-hi –fora de les zones restringides habitualment a vehicles motoritzats– s’ha restablert per a excursionistes a peu i en bicicleta. El director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, va admetre que és complicat activar i desactivar restriccions, en un àmbit que comprèn fins a vuit municipis i desenes d’accessos. L’any passat van estrenar un sistema amb 86 cartells desplegables en coordinació amb Rurals, ADF, Bombers i els consistoris, i compartint algunes tasques i informadors amb la zona protegida de l’Albera.

Per avui, tot i la situació de risc, s’aixequen les limitacions puntuals –que a més de la prohibició d’accés inclouen per exemple que els busos que donen accés a algunes cales, facin recorregut directe només fins al far i el restaurant de la punta del cap–. Les carreteres i pistes asfaltades cap a Cadaqués, Sant Pere de Rodes i les cales Montjoi, Jóncols i la Pelosa són les úniques que es mantenen obertes.

Per ara, Meya celebra que “a 26 de juliol, per sort, no s’ha registrat cap més incendi greu com el de l’abril”, que va arrasar més de 1.000 hectàrees a la Catalunya del Nord i va ser frenat a Portbou. Però encara resta la segona meitat d’un estiu que prometia precipitacions a l’agost i al setembre. Caldrà veure si arriben.Pel responsable regional de masses forestals, les pluges caigudes a finals de primavera han fer reverdir el paisatge, però subratlla que és “una imatge enganyosa”, ja que “el dèficit hídric als boscos no s’ha revertit” i continuen registrant dades crítiques: “L’arbrat està patint mortalitats puntuals i hi ha exemplars que comencen a caure”, destaca Meya. És un nou repte per a la gestió forestal, perquè els arbres morts, en condicions de pluges, es podreixen i enriqueixen l’ecosistema, però si la sequera persisteix, afegiran combustible –com va passar després de la nevada de 2010– en uns boscos mediterranis que estan notant la manca de pluges, i cremen des de Portugal fins a Síria, passant per Sicília, les illes gregues i el nord del continent Africà.

El parc Natural del cap de Creus ja té la nova seu a Vilajuïga

En els darrers dies, els responsables del Parc Natural del Cap de Creus han culminat el trasllat de la seva seu des del monestir de Sant Pere de Rodes fins a Vilajuïga, a l’edifici de l’antic centre d’acolliment turístic (CAT). Feia anys que se cercava un nou emplaçament, en un lloc més accessible i operatiu per al seu personal tècnic i l’acollida de visitants. Però tot i que des del 2018, ja amb l’edifici de Vilajuïga vacant, la cerca estava encarrilada, fins ara no havia reeixit.

Per al director, Ponç Feliu, la nova seu “és un excel·lent punt de distribució, perquè des d’aquí es pot anar cap al sector de Serra Verdera i Sant Pere de Rodes, cap al nord del parc i també cap a la costa, sigui a la zona sud i Roses, sigui a Cadaqués i la península del cap de Creus”, i amb opció d’arribar-hi tant en ferrocarril com més fàcilment en vehicle privat. Malgrat això, enyorarà també “el paisatge”, i la “monumentalitat i l’energia” de Sant Pere de Rodes. Cap a la tardor, ja estan preparant una jornada de presentació i portes obertes per donar a conèixer les noves instal·lacions, que també facilitaran la interrelació amb el parc veí dels Aiguamolls i els municipis emmarcats dins de l’Albera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

L’AMB introdueix la silvopastura a les muntanyes del Baix Llobregat per adaptar els boscos al canvi climàtic

sant climent de llobregat
medi ambient

La Diputació de Lleida pagarà el subministrament d’aigua als municipis afectats pel nonilfenol

LLEIDA
societat

Reus instal·larà 10.000 comptadors de telemesura aquest 2024

REUS
GIRONA

L’Ajuntament unifica els criteris d’ús del català dels contractes públics

GIRONA

La Iaeden es posiciona sobre l’obertura de pous a l’aqüífer Fluvià-Muga

FIGUERES

Reclamen un tram pendent de via verda

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Milers de pisos al peu del turó

Gavà
JORDI TORT
TINENT D’ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE DE GAVÀ

“No podem dir que el pla sigui agressiu per al medi natural”

GAVÀ
JAUME GRAU
MEMBRE D’ECOLOGISTES EN ACCIÓ I DE LA PLATAFORMA ATUREM EL PLA DE PONENT

“Comportarà més destrucció territorial i més canvi climàtic”

GAVÀ