Medi ambient

Les renovables recuperen terreny per no ser a la cua de l’Estat

El govern presumeix del desbloqueig de 16MW d’energia en dos anys en un centenar de parcs nous, sobretot solars

El govern es vanta d’haver desbloquejat la construcció i posada en funcionament d’energies renovables els darrers dos anys que sumarien 1.600 MW de potència, superant una dècada de paràlisi que ha situat Catalunya a la cua de l’Estat en la producció d’energia eòlica i fotovoltàica. El president Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, han fet avui balanç dels dos anys de vigència del decret d’acceleració del desplegament de les energies renovables, després de reunir-se amb els agents implicats en la seva implantació.

En dos anys, la Generalitat ha atorgat autorització administrativa a 104 projectes de renovables -98 parcs solars i sis parcs eòlics- que sumen un total de 1.484,79 MW de potència, de manera que els promotors d’aquests projectes ja disposen de l’aval administratiu per començar a construir aquestes instal·lacions. A més a més, ha concedit l’acta de posada en servei a sis instal·lacions renovables que sumen 106,58 MW. Es tracta de dos parcs fotovoltaics, els de Talarn i Olost, i quatre parcs eòlics: els dels Barrancs (Vilalba dels Arcs) i Punta Redona (Gandesa/Pinell de Brai), de Naturgy; el de Solans (Cabacés) i el de La Collada (el Perelló).

Amb tot, el conseller ha admès que entre eòlica i la solar només sumen al voltant del 10% de la potència instal·lada en matèria energètica a Catalunya. Les renovables avancen més lentament que la resta de la Unió Europea i sobretot, molt pitjor que a la resta de l’Estat. El 2021, el conjunt de les energies hidràulica, eòlica i fotovoltaica va assolir nivells de generació del 46,7% de la demanda real estatal, però la mateixa estadística traslladada a les 42 comarques catalanes davallava fins al 17,5% dels consums.

“Fa dos anys no es tramitaven projectes, i si no s’autoritzaven és molt difícil que veiessin la llum”, ha assegurat el conseller Mascort, que ha dit que hi haurà qui pensi que s’avança “a poc a poc”, però que s’ha “començat un camí que ja no s’atura”.

Aragonès calcula que aquesta aposta per les renovables pot generar 188.000 llocs de treball a Catalunya fins al 2030. “Catalunya avança cap a un model energètic net, distribuït i reforça el camí cap a la sobirania energètica”, considera. Tot i això, caldria produir deu vegades més d’energia renovable per assolir l’objectiu.

En l’únic àmbit de renovables que Catalunya pot presumir és en la generació d’energia per a l’autoconsum. Hi ha 92.000 plaques d’autoconsum instal·lades, una xifra similar a la que produeix una central nuclear, tot i que termes de generació energètica una central produeix molta més energia que totes aquestes instal·lacions d’autoconsum, pel major nombre d’hores de producció.

LA XIFRA

104
parcs de renovables s’han posat en marxa, la majoria, 98, solars i quatre d’eòlics els dos últims anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Figueres s’aboca a les Fires i Festes de la Santa Creu

FIGUERES

Colau acusa el PSOE d’haver tolerat el ‘lawfare’ que ara pateix

barcelona
SOCIETAT

El barri gironí del Pont Major, un dels ‘Barris amb Futur’ de la Generalitat

girona
societat

Oposicions per cobrir 9.344 vacants de docent

barcelona
seguretat

Busquen un ganivet perdut a la cuina de Quatre Camins

barcelona
societat

Alerta per inundacions fins demà al matí

barcelona
enogastronomia

Els caves de Guarda Superior, al marge de les mesures extraordinàries per la sequera

Barcelona/TIANA
energia

Vandellós II incia l’operació de recàrrega de combustible

barcelona

Concentració a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis contra els barracons

sant julià de ramins