El dèficit de pluja s’acarnissa amb les grans capçaleres internes
Les del Llobregat, el Ter i la Muga han registrat l’últim any 902 mm menys de precipitació, com si no hagués plogut en tot un any a la del Ter
Els pantans de les conques internes vorejaven ahir al matí el mínim històric, amb el 19,17%
Les capçaleres dels principals rius de les conques internes –el Ter, el Llobregat i la Muga– han registrat en conjunt en els tres últims anys un dèficit pluviomètric superior al 26% respecte a la mitjana. Així ho indica un informe del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que es va presentar dimarts a la Comissió Interdepartamental de la Sequera, fet que explica en gran part que els embassaments de les conques internes, dels quals beu un 90% de la població catalana, voregin ara mateix el seu mínim històric, que data del 16 de novembre del 1989, quan –encara sense el de la Llosa del Cavall– van baixar al 19,1%, per a un total de 117,49 hm³ emmagatzemats. Ahir a quarts de deu del matí, en conjunt estaven al 19,17%, amb un total de 133,135 hm³. Dels quals, 121,34 corresponen al sistema Ter-Llobregat, que alimenta l’àrea metropolitana de Barcelona. A les set de la tarda, passat el petit front de pluges d’ahir, les xifres romanien pràcticament igual, en els 133,229 hm³, un 19,18% (121,42 al Ter-Llobregat).
L’estudi del SMC revela que entre l’octubre del 2020 i el del 2023, a la capçalera de la Muga, on el dèficit s’enfila per sobre del 32%, sumats hi van deixar de caure 862 mm respecte a la mitjana, que en un any és de 890 mm. És a dir, que en tres anys hi ha plogut el mateix que habitualment hi plou en dos. “A l’episodi de pluges del 19 i 20 d’octubre, a la capçalera de la Muga, no hi va caure ni una gota”, constatava Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Al Ter, també amb vora el 25% menys de pluja, i al Llobregat, amb gairebé un 22% menys, la situació també és molt preocupant. I, de fet, s’ha aguditzat encara més l’últim any, quan han caigut 902 mm menys en el conjunt de les tres capçaleres. És a dir, és com si en l’últim any no hagués caigut ni una sola gota per nodrir el Ter. Aquí no plou sobre mullat, sinó ben al contrari: s’eixuga sobre sec.
Reyes, que deia que segons el mateix SMC són els pitjors registres pluviomètrics des del 1915, ho comparava en tot cas amb l’últim gran episodi de sequera viscut a Catalunya, el 2008, i constatava que, si llavors va venir d’una sequera pluviomètrica “de 15 o 16 mesos”, ara s’està ja en els 36. “Hem necessitat el doble de temps per baixar al 20% als pantans”, insistia. Això sí, també exposava que l’activació del pla especial de sequera l’octubre del 2021 ha permès dosificar i allargar més la disponibilitat de les reserves, fins al punt que en els últims dos anys s’han abocat uns 260 hm³ al sistema (més que un pantà de Susqueda sencer) entre dessalinització, regeneració i perforació de nous pous, per a la qual cosa, per cert, s’ha creat un nou fons de 10 milions per als ajuntaments. S’afegeixen així als 50 milions en ajuts per a la millora de la xarxa, per als quals s’han fet fins a 700 sol·licituds. “Si el gener del 2021 el 85% de l’aigua que es consumeix venia dels embassaments, ara només és el 50%”, destacava.
Ara mateix hi ha menys de 125 hm³ als pantans del Ter-Llobregat, àrea que entrarà en emergència si baixen dels 100. I això passarà, si no plou gens, al desembre, o fins i tot abans, a final d’aquest mes. “Novembre, desembre i gener solen ser mesos amb poca pluja, continuarem baixant”, pronosticava Reyes. Si això es compleix –de fet, ara ja hi ha 37 municipis al país en emergència–, a més que s’enduriran les restriccions ja en vigor sobre el consum industrial, el reg agrícola i els jardins a l’àrea de Barcelona, caldrà rebaixar de 230 a 200 els litres per habitant i dia que surten dels dipòsits en alta, fet que pot obligar els ajuntaments a reduir la pressió a la xarxa –ja se n’han fet proves– o fins i tot a fer talls. I és que aquesta xifra, recordava Reyes, inclou els 100 litres de mitjana que gasta cada persona a casa, però cal sumar-hi la resta de consums en oficines, gimnasos, restaurants i negocis en general, a més de les pèrdues a les canonades.
L’ACA, entretant, ja ha enviat requeriments a 250 municipis pels consums excessius a l’agost. Amb les dades del setembre ja a la mà, ara podria iniciar expedients sancionadors a aquests 250 municipis i 40 empreses.
L’Espluga tindrà aigua de l’Ebre al setembre
L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) tindrà enllestida la connexió amb la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) el setembre de l’any que ve. El municipi, que fa més d’un any que encadena talls puntuals i s’abasteix amb camions cisterna, rebrà així aigua de l’Ebre i podrà resoldre els problemes d’abastiment habituals, tant entre la població com en la indústria. Les obres consistiran en una canonada que sortirà de la xarxa del CAT a Montblanc i que arribarà fins al dipòsit de Sant Miquel de l’Espluga, i costaran prop d’1,7 milions, dels quals l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’aportarà 1,2 i la Diputació de Tarragona, 445.000. La resta la posarà l’Ajuntament, segons es va anunciar ahir en un acte cobert per l’ACN amb el director de l’ACA, Samuel Reyes; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noem í Llauradó, i l’alcalde, Josep Maria Vidal.
La idea de connectar l’Espluga a la xarxa del CAT ve ja del 2003, quan es va fer una primera reserva. El 2021 es va posar a licitació l’obra, que havia de costar un milió però que amb els sobrecostos per la guerra a Ucraïna va augmentar un 70%, amb la qual cosa el concurs va quedar desert i ha calgut refer el projecte amb el preu a l’alça. En els últims dos anys l’Ajuntament ha destinat més de mig milió d’euros a pagar les cisternes, fins a 35 al dia –avui encara en són deu–, fet que ha creat un forat en les finances municipals que es cobrirà en part amb l’augment de la tarifa, sobretot per als grans consumidors. Ara encara hi ha talls 11 hores diàries, de 22 a 9 h.
