Medi ambient

Barcelona, a les portes de l’emergència hídrica

Tot i que ja només la meitat del consum ve de pantans, l’ACA decretarà dimarts mesures al sistema Ter-Llobregat per preparar el pas a final de desembre a l’alerta màxima per sequera

Les conques internes, al 18,5%, mínim històric

L’aigua que ve de pous i pantans a l’àrea barcelonina cau del 95% al 42%

Els llums d’alarma fa mesos que estan engegats, però ara sí que la situació ha entrat en una fase crítica. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) decretarà dimarts l’estat de preemergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, del qual beu tot el territori que hi ha per sota els pantans de les conques hidrogràfiques d’aquests dos rius. És a dir, l’àrea metropolitana de Barcelona, gran part de la Catalunya Central i bona part de les comarques gironines, on viu la major part de la població del país. Es tracta d’una fase intermèdia que de fet no està prevista en el pla especial de sequera (PES) vigent des del 2020, ja que després de l’estat d’excepcionalitat en què es troba aquest territori des de fa vuit mesos ja hi ve directament l’emergència, que es decreta quan els pantans baixen del 16%, un fet que es preveu que passi la segona quinzena de desembre. Ahir, els embassaments de les conques internes contenien ja menys de 130 hm³, encara amb un mínim marge perquè suposa un 18,5% de la seva capacitat, si bé específicament els del Ter-Llobregat ja han caigut als 118 hm³.

Es tracta, doncs, d’un nou mínim històric que continua baixant cada dia des que es va batre fa una setmana –l’anterior a les conques internes datava del 16 de novembre del 1989, quan estaven al 19,08%, si bé llavors hi havia una mica menys d’aigua que ara, 117,4 hm³, perquè no hi havia encara la Llosa del Cavall– i per això l’ACA no vol esperar més i dictarà ja demà passat un seguit de mesures pont que serveixin per conscienciar la població i preparar el pas cap a la fase d’emergència, que ja es veu inevitable assumides també les escasses expectatives d’un episodi generós de pluja en els propers mesos. De fet, no se’n té cap esperança fins a l’abril o maig. “L’emergència és a tocar i hem de fer aquesta transició”, resumia aquesta setmana el director de l’ACA, Samuel Reyes. “El canvi és important entre excepcionalitat i emergència, on les restriccions són més intenses, i així fem el pas comunicatiu, també perquè la ciutadania prengui la màxima consciència”, justificava, tot admetent que fins ara els habitants d’aquest territori poc han notat les restriccions que ja s’hi han imposat. Durant aquest “mes o mes i mig” que duri la preemergència, doncs, es pretén anar fent l’adaptació amb mesures transitòries que segons ell no impactin tant en l’economia i permetin reduir consums en l’àmbit urbà, garantint l’abastiment domiciliari a partir del nivell de reserves de què es disposa.

Si bé fins dimarts no es concretaran les mesures, després d’haver avaluat les dades de l’octubre, Reyes avançava que no aniran “gaire lluny” de les que fixa el PES, segons el qual l’estat d’emergència, que avui ja s’aplica a 34 municipis de la conca de la Muga, Riudecanyes, Duesaigües i Vallirana, prioritza garantir l’aigua de boca. Es prohibeix del tot el reg públic i privat, sigui agrícola (tret de la supervivència dels fruiters) o de jardins i zones verdes; es prohibeix rentar el vehicle, si no és en un establiment específic, els usos industrials es redueixen en un 25% i es rebaixa també al mínim l’ús recreatiu, prohibint-se així omplir piscines amb aigua dolça.

En els tres anys que s’acumulen ja amb un règim pluviomètric per sota de l’habitual, es calcula que han anat a parar uns 300 hm³ menys d’aigua als pantans de les conques internes. O sigui, el que s’hi consumeix en uns deu mesos, ja que en una situació de normalitat es gasta un hm³ al dia de mitjana. Això sí, els esforços realitzats des que fa dos anys es va activar ja el PES han permès reduir tant el consum total com la part que se n’agafa dels embassaments. Així, si el gener del 2021 en venia el 85% de l’aigua, ara la xifra ha baixat al 50%, ja que la resta s’ha suplert amb l’augment de la dessalinització, la regeneració i l’aigua subterrània, que han aportat “com Sau i dues vegades la Baells”, segons exemplificava Reyes.

Només enguany, el govern ha mobilitzat més de 100 milions per potenciar aquestes fonts alternatives: 40 per a obres d’abastament en alta (nous dipòsits i plantes), 50 per a la xarxa en baixa (sobretot per la digitalització que la fa més eficient) i 10 més que ha tret ara per cercar nous pous –molts municipis agafaven ara dels pantans el 100% de l’aigua, i durant anys no han utilitzat les reserves que tenen subterrànies, recordava Reyes–, als quals cal sumar 1,2 milions per sufragar cisternes i obres d’emergència. “Sense totes aquestes mesures, els embassaments ja estarien buits”, sentenciava el director de l’ACA, que tampoc descarta recórrer a l’arribada de vaixells, perquè “s’han d’analitzar totes les solucions”.

També aquesta setmana, Aigües de Barcelona, que abasteix la regió metropolitana, encara afinava més i deia que si un any normal el 95% de l’aigua consumida “està vinculada al clima” (ve dels pantans o aigües subterrànies), en l’actual situació de sequera extrema la xifra ha caigut al 42%, mentre la resta ja és dessalinitzada i regenerada. La companyia va constituir el febrer del 2022 un comitè de sequera que ha anat aplicant mesures, com l’enviament d’aigua regenerada riu amunt des de la depuradora del Baix Llobregat, perquè la capti la potabilitzadora de Sant Joan Despí i la reintrodueixi a la xarxa, una mesura que es va iniciar amb 200 litres per segon i ara puja als 1.500. Igualment, es fa servir aigua regenerada per a l’agricultura des del canal de la dreta del Llobregat, i per a la neteja de carrers i reg de zones verdes en diversos municipis de la comarca. A més, es fa una captació parcial d’aigua del Rec Comtal i s’ha posat en marxa la potabilitzadora a la Llagosta.

El consum domèstic mitjà a l’àrea metropolitana és ara de 105 litres per persona i dia, mentre que la mitjana catalana és de 117 i l’estatal, de 131. La reducció de pèrdues a la xarxa i la major responsabilitat dels més de tres milions de persones a què dona servei Aigües de Barcelona han permès reduir de manera destacada el consum, ja que ha passat de 230 hm³ l’any el 2007 als 190 del 2022. Des de la darrera sequera, doncs, s’han estalviat més de 600 hm³ a la regió, gairebé com quatre pantans de Sau.

Qui fixa les restriccions a casa?

En una situació d’emergència, el PES limita a 200 litres per persona i dia els que poden sortir dels dipòsits públics, comptant usos domèstics (la mitjana és d’uns 100 a les conques internes) però també els d’indústries, negocis i serveis. Més, és clar, els que es perdin en pèrdues a les canonades. Si l’emergència es fa més extrema, fins i tot, el límit podrà baixar a 180 o fins i tot a 160 litres. L’ACA, però, no gestiona els abastaments, i com a molt pot emetre recomanacions, ja que són ajuntaments i operadors els que fixaran les mesures i restriccions que creguin convenients, que també poden ser minves de pressió o talls, per complir la ràtio fixada. El govern només pot permetre excepcions puntuals en la limitació a proposta d’un departament o dels ens locals, i per raons d’interès públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Prop de 3.000 persones marxen per Palestina a Barcelona

baRCELONA
MOBILITAT

L’ús del transport a demanda a l’Horta de Lleida creix un 30% en un any

LLEIDA
ROMANYÀ DE LA SELVA

Malestar dels gestors forestals de les Gavarres per les curses que s’hi fan

ROMANYÀ DE LA SELVA
SOCIETAT

Neix al Zoo de Barcelona una gasela dama mohor, espècie en perill crític d’extinció

BARCELONA
MEDI AMBIENT

L’alcalde de Santa Susanna demana a la ciutadania que estalviï aigua

SANTA SUSANNA
trànsit

Transit justifica el tall de l’AP-7 i la C-25 per seguretat viària

barcelona

La Rambla necessita atencions

Girona
Francesc Ventura Ribal
Adjunt a la direcció de l’àrea d’inclusió social de la Fundació la Caixa

“Busquem empreses que sàpiguen veure el talent en les persones”

GIRONA
societat

L’alcalde Antoni Farrés tindrà un passeig a Sabadell

Sabadell