Medi ambient

societat

L’estat avança en la tramitació de la línia de MAT entre Grañén i Pierola

La Generalitat s’hi oposa i ha anunciat mesures legals

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir dissabte l’autorització administrativa prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica al parc eòlic Lupus (de 49,5 MW de potència) i les seves infraestructures d’evacuació a les províncies d’Osca, Saragossa, Lleida, Tarragona i Barcelona. Això suposa que el govern estatal fa un pas més en la tramitació de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Grañén (Osca) i els Hostalets de Pierola (Anoia). La Generalitat no veu de bon ull aquest projecte de MAT, que va rebre la Declaració d’Impacte Ambiental sense l’informe de biodiversitat favorable del Govern, i per això ha anunciat mesures legals per aturar-lo.

“Estem indignats”, va etzibar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, el setembre passat, retraient al Ministeri de Transició Ecològica la “deslleialtat institucional” amb l’aprovació de la Declaració d’Impacte Ambiental Grañén-Pierola i va acusar l’estat de “canviar contínuament les regles del joc” amb la tramitació de les línies de molt alta tensió.

Mascort defensa que aquest projecte de MAT passa per 135 quilòmetres de Catalunya i genera un gran impacte paisatgístic i natural. “Travessa molts espais protegits del nostre país i no contempla ni les mesures necessàries de soterrament ni de compensació”, va carregar el titular d’Acció Climàtica.

El govern espanyol ha obviat la forta oposició territorial i el BOE va publicar ahir dissabte la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines on es donava l’autorització administrativa prèvia a l’empresa del grup Forestalia per a impulsar el parc eòlic Lupus i totes les infraestructures MAT associades. La mateixa resolució recull l’alt grau d’oposició i les al·legacions contràries al projecte d’ajuntaments aragonesos, catalans, Consells Comarcals com els de l’Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Segrià, diferents departaments de la Generalitat, entitats ecologistes i Unió de Pagesos, entre d’altres.

“En tots els casos, el promotor ha respost a les consideracions indicades, documentant les seves respostes amb la informació presentada, i manifestant com a criteri habitual col·laborar en tot moment amb les entitats locals en el desenvolupament dels projectes”, ha indicat la Direcció General de Política Energètica i Mines, segons documenta l’Agència ACN.

Ara, el promotor de línia MAT entre Grañén i Pierola té un període de tres mesos per fer modificacions al projecte abans de concedir-li l’autorització administrativa de construcció. “No s’atorgarà aquesta autorització de construcció fins que no hi hagi informe favorable de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i s’actualitzin els informes de viabilitat d’accés a la xarxa i de compliment de condicions tècniques de connexió a la subestació de Pierola de 400 kv, propietat de Red Eléctrica”, precisa el BOE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona