La ‘guia Michelin dels pobres’, al dia

Les entitats calculen que cada dia hi ha entre 1.200 i 1.500 persones que dormen als carrers de Barcelona o en refugis casuals. “No és que no vulguin anar a albergs, és que tampoc hi ha places suficients”, diu el responsable de la comunitat de Sant Egidi, Jaume Castro, que lamenta que hagin desaparegut els tres centres d’acolliment nocturn on podien recórrer els qui no tenen cap informe de serveis socials. Amb aquesta situació s’ha trobat la Doris, que freqüenta els menjadors de la comunitat i es va trobar sense saber on anar quan va marxar de l’alberg per problemes de convivència. “Ens va venir plorant per si sabíem d’algun caixer que fos segur per passar la nit”, explica la responsable dels serveis als sensesostre de la comunitat, Raquel Sancho, que tot i les gestions no va poder-la derivar a cap servei sense l’informe de l’assistenta social. “S’han de buscar espais estables i tenim molts hotels, pisos i albergs tancats per la pandèmia que els podrien acollir”, assenyala el responsable de la comunitat a Barcelona, que veu “insuficients” els recursos i demana a les administracions públiques que augmentin el nombre de places. Segons recull l’entitat, hi ha una vintena de centres residencials d’acollida, amb unes 774 places públiques i privades, sense incloure els pisos d’inclusió o els allotjaments en pisos i hotels que subvencionen entitats i l’Ajuntament de Barcelona.

Des de fa disset anys l’entitat que atén el col·lectiu edita l’anomenada guia Michelin dels pobres, en què es recullen els serveis i més de 500 adreces on les persones que viuen al carrer poden trobar suport i acollida per menjar, rentar-se o dormir. Se n’han editat 2.250 exemplars que es distribueixen gratuïtament entre els usuaris dels menjadors socials i els treballadors de les entitats. Segons la guia, hi ha una dotzena de punts amb serveis de dutxa, un servei que es va ampliar a l’inici de la pandèmia però que s’ha anat reduint fins a un 30%. El catàleg ha hagut de revisar molts dels serveis que s’han vist afectats per la pandèmia, com ara els menjadors socials. Avui n’hi ha una trentena, onze dels quals depenen de l’Ajuntament de Barcelona, i en una quinzena les entitats no demanen res per servir els prop de 3.000 àpats diaris.

L’emergència de la Covid ha impactat en un col·lectiu que s’ha trobat de cop “aïllat amb tothom tancat a casa”, retreu Sancho, i amb molts espais tancats que els servien de refugi. “No es moriran de gana, però és inacceptable que es morin de fred”, denunciava la responsable de l’entitat hores abans que se sabés la mort d’una tercera persona sense sostre als carrers de Barcelona en una setmana. La policia va rebre ahir a la tarda l’avís dels veïns, al carrer Consell de Cent, del cos sense vida d’una persona que dormia en un portal. Segons la policia, la víctima no presentava signes de violència i només l’autòpsia determinarà si el fred ha pogut ser la causa de la mort, per una hipotèrmia. Des de les entitats, com Sant Egidi, lamenten que les places addicionals que s’amplien amb prop de 400 places disponibles quan les temperatures baixen a zero graus no es mantinguin durant tot l’hivern.