La pandèmia amaga un 12% dels càncers
El diagnòstic de nous tumors va caure un 38% durant la primera onada de la Covid-19
La recuperació parcial dels cribratges no fets dependrà de l’evolució del virus
La demanda de suport psicooncològic creix un 21%
A la llarga llista de conseqüències funestes que deixarà la pandèmia de Covid-19 caldrà sumar-hi, tot i que serà complicat de quantificar, un reguitzell de morts per càncer que no hauran estat tractats degudament per culpa d’un diagnòstic tardà o inexistent. Segons dades del Departament de Salut, el 2020 es van diagnosticar a Catalunya un 12% menys de casos de càncer respecte al 2019. En la primera onada, quan el sistema sanitari es va dedicar a combatre els efectes del coronavirus de manera gairebé monogràfica, els diagnòstics van arribar a caure un 38%. Després, l’activitat es va recuperar progressivament, però no completament. Que es pugui assolir la recuperació total dependrà del marge de maniobra que deixi el coronavirus en les pròximes onades, de manera que el panorama, vist el nivell de pressió assistencial actual, no és gens engrescador.
Les morts oncològiques derivades de la pandèmia no tenen tant a veure amb els pacients ja diagnosticats de càncer, que es van continuar tractant amb visites de seguiment telemàtiques o amb teràpies orals quan era possible, sinó amb els que es van deixar de detectar. Salut argumenta que la davallada en la detecció es deu a “les restriccions en la realització de proves, la reducció de les visites presencials a l’atenció primària, la menor derivació de pacients a centres hospitalaris i a la mateixa inquietud dels pacients a ser visitats als centres sanitaris per por a la infecció”.
La disminució dels diagnòstics de neoplàsies es va iniciar al març, va tenir el seu pic a l’abril i al maig ja va iniciar la recuperació. En aquesta frenada va tenir un pes rellevant l’aturada dels programes de detecció precoç de càncer de mama i de càncer colorectal. Els programes es van suspendre a mitjans de març i la represa progressiva es va iniciar al juny i es va generalitzar al setembre. A finals del 2020 ja s’havia pogut convidar al programa de cribratge el 60% de les persones que tocava durant aquell any.
Represa complicada
La represa del cribratge s’ha fet amb les noves mesures de protecció contra la Covid: desinfecció addicional d’espais i equipaments i protecció dels professionals i participants. Tot plegat fa que per fer les proves calgui més temps que abans, i això també complica la recuperació de les agendes. “Si l’evolució de l’epidèmia ho permet, durant aquest any 2021 es preveu recuperar part de l’activat de cribratge no realitzada durant el 2020”, indiquen fonts oficials de Salut.
“Els diagnòstics nous són el que més ens preocupa. Els pacients diagnosticats ja els tenim en el radar i ens hem reorganitzat per atendre’ls”, confirma el cap del servei d’oncologia mèdica de Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, el doctor Josep Tabernero.
En una entrevista a l’ACN amb motiu del Dia Mundial del Càncer, que se celebra avui, Tabernero remarca que rere la disminució dels diagnòstics hi ha la limitació de recursos del sistema sanitari: “Per molt que anem obrint nous dispositius, els recursos sanitaris són finits i els professionals, també. No es tracta només de més llits. També calen més TAC, més endoscòpies, més de tot. Si fas un TAC per diagnosticar complicacions de la Covid-19, no en pots fer per diagnosticar càncers de pulmó. Si magnifiques una àrea, la resta queden disminuïdes”, exposa.
Seqüeles mentals
Amb aquest panorama, la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer reclama a les autoritats sanitàries que incrementin els esforços per restablir la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics en tot el sistema sanitari. A més, remarca que l’impacte de la pandèmia sobre els malalts de càncer ha comportat un increment d’un 21% en la demanda de suport psicooncològic. Sentiments com l’angoixa, la por, la culpabilitat, la tristesa i la incertesa, molt habituals durant el procés oncològic, s’han incrementat en aquesta nova situació.
LA XIFRA
Increment d’assajos innovadors
Afortunadament, no tot han estat regressions en temps de pandèmia. La Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer que impulsa la Fundació ”la Caixa” al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia ha establert el 2020 un rècord en la participació de pacients en assajos clínics de fases primerenques en oncologia. En plena pandèmia i malgrat les limitacions i restriccions que afectaven el campus universitari de l’hospital Vall d’Hebron, la unitat va aconseguir que 1.262 pacients participessin en 256 assajos clínics, 74 dels quals eren assajos que es van iniciar en aquest període. Això suposa 140 pacients més tractats pel que fa al mateix període de l’any anterior.
Malgrat que la supervivència al càncer continua millorant, encara hi ha tumors sense tractaments efectius. Per als pacients que els pateixen, els assajos clínics representen l’oportunitat d’accedir a teràpies més innovadores quan ja han provat altres tractaments estàndard sense èxit, i obren la porta a l’aprovació de nous fàrmacs.
