Medi ambient

L’autoprotecció estalvia riscos

Els Agents Rurals posen d’exemple el foc a la urbanització Font de Sant Llorenç, a Lloret, controlat gràcies a les franges

A banda, però, alerten que parcel·les descuidades i tanques vegetals són molt inflamables

Un dels incendis d’aquest estiu, que va quedar en tot just set hectàrees cremades a la urbanització Font de Sant Llorenç de Lloret, “podria haver-se complicat molt més”, diu Sergi Fontseca, agent major d’incendis del cos de Rurals a la Selva. Va originar-se a peu de la GI-682, entre Lloret i Tossa, quan una furgoneta frigorífica va començar a cremar en marxa i els aïllants de la caixa isotèrmica van esdevenir una gran bola de foc. Les flames van pujar muntanya amunt, empeses per la marinada. Però tot i que Fontseca destaca que les franges perimetrals de la urbanització “van funcionar bé”, a l’interior de la zona residencial l’agent encara alerta de problemes.

Els danys en alguns habitatges van ser menors. Per Fontseca, “en bona mesura van ser conseqüència d’algunes parcel·les sense edificar i sense manteniment”. El cos d’Agents Rurals cada any supervisa l’estat d’urbanitzacions en matèria de protecció d’incendis: a més de les franges de protecció, inspeccionen per exemple l’estat de parcel·les verges o la seguretat de les construïdes. El 2020 a la regió de Girona van fer 98 inspeccions, però la solució no sempre és fàcil, ja que depèn que els ajuntaments sancionin o executin desbrossades subsidiàriament, i no sempre és fàcil localitzar els propietaris. “I de vegades, potser preferiran pagar la sanció, més econòmica que no pas els treballs forestals de neteja”, lamenta Fontseca.

L’agent també avança un altre aspecte que, cada cop més, voldrien regular: les característiques de les tanques vegetals –de xiprer o arbustos– en la majoria de xalets. També poden ser inflamables, i proposa materials amb menys càrrega incendiària, com ara el bruc, que crema ràpid i de manera continguda. A banda, esmenta el problema d’alguns propietaris que es resisteixen a talar alguns pins o reduir-ne el diàmetre en les copes: “Entenem que vulguin veure esquirols, ocells o pins, però pot ser que algun dia vegin flames a tocar de casa”, sosté.

Evitar desastres

Per Fontseca, “l’autoprotecció és fonamental, més encara en el context d’emergència climàtica” i condicions de més de 30 graus de temperatura, menys de 30% d’humitat i vents de més de 30 km/h, sostingudes aquest estiu durant setmanes. Recorda que les mesures van permetre controlar l’incendi de Lloret sense danys personals. Al municipi, de fet, molts no han oblidat el catastròfic foc dels Pinars, el 7 d’agost del 1979, amb 21 morts. Avui, els protocols han millorat, amb veïns conscienciats sobre què fer, malgrat que encara troben turistes nòrdics, per exemple, que desconeixen els riscos d’una barbacoa en parcel·les envoltades de bosc mediterrani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Pepita Perich rep el guardó al gironí de l'any dels Premis Generalitat

GIRONA

Reclamen a l’Escala que Catalunya reconegui el seu passat esclavista

l’EscaLA

Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència de Palau-Solità durant la pandèmia

Barcelona
MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

Barcelona
societat

Reus inicia els tràmits per crear la nova funerària supramunicipal amb Salou, Vila-seca i Constantí

Reus
educació

El lleure educatiu alerta que l’ACA els limita les acampades

barcelona
SEQUERA

Girona entra en fase d’excepcionalitat i adapta mesures contra la sequera

GIRONA
societat

Activen la prealerta del pla Inuncat a les conques del Siurana i el Baix Ebre

Barcelona