Societat
La nevada del segle
El 14 de desembre del 2001 va començar un temporal que va deixar més de mig metre de neu a Igualada, el registre més destacat des del 1944
Milers de conductors van quedar atrapats al tram anoienc de l'A-2
Igualada es va despertar un divendres, avui fa quinze anys, amb un fred que no presagiava el col·lapse absolut amb què acabaria el cap de setmana.
Albert Borràs, director de l'Observatori de Pujalt, recorda que les primeres previsions anunciaven només una entrada d'aire siberià molt fred i sec. Només el dijous a la tarda ja es pronosticava una nevada d'un màxim de 5 centímetres, una mica més rellevant en les previsions del mateix divendres. I cap al migdia, va començar a nevar.
Borràs defineix el temporal com “una sorpresa a 24 hores vista”, que es va intensificar per la convergència de vents de ponent i de llevant. El resultat, un gruix d'entre 50 i 55 centímetres a Igualada, el registre més destacat des del 1944. Els dies posteriors la situació es va complicar per les baixes temperatures, que van arribar a 10 graus sota zero. A tall d'exemple, Borràs recorda que “el dia de Nadal la màxima a Igualada va ser de 0 graus”.
Les baixes temperatures van convertir la neu en gel, fet que va obligar a treure-la amb martells neumàtics en alguns carrers on no toca el sol. Ho recorda el que llavors era regidor de Via Pública a l'Ajuntament d'Igualada, Jordi Riba. El regidor –avui a l'oposició– explica que “no s'esperava un temporal així ni en intensitat, ni en durada ni en temperatura”. La mobilitat a la sortida de les escoles va complicar el trànsit a la ciutat i la intensitat de la nevada feia que “passessis una llevaneu i al cap d'una hora semblava que no hagués passat”.
Però el desafiament més difícil a què va fer front la ciutat va ser rescatar els conductors que havien quedat atrapats a l'A-2. Desenes de voluntaris amb vehicles tot terreny i cadenes van acompanyar-los amb els equips d'emergències fins al pavelló de les Comes. Més d'un miler de persones van ser rescatades, i Riba recorda: “Vam despertar uns quants cops durant la matinada el Marcelino”, que encara avui regenta La Casa de les Mantes. Des d'Emergències de la Generalitat Riba lamenta que “no van donar resposta”. La gestió de la nevada va provocar una allau de crítiques al govern municipal, format pel PSC i ICV. Riba reconeix: “Vam aprendre moltíssim”, i recorda que el pla d'emergències municipal recull moltes lliçons apreses el 2001.
La nit al cotxe
Josep Lluís González és un dels que van patir el temporal en primera persona. Treballava a Barcelona i tornava a la tarda per l'A-2: “Nevava feblement, no hi havia cap avís però m'estranyava, perquè pel sentit contrari no circulava ningú.” En arribar al Bruc, es va trobar el col·lapse. Va passar la nit dosificant el dipòsit de benzina per escalfar l'interior del cotxe de tant en tant i “amb una manta que tenia al maleter, una bossa de blat de moro i cinc Rössli, que llavors fumava”. González va anar fent dormides –“el fred em despertava”– i ningú els va atendre fins l'endemà, quan Protecció Civil els va donar entrepans. Al cap de poc va poder girar cua cap a Martorell, on va agafar un tren cap a Igualada. Amb el temps, no recorda haver tingut sensació de perill: “Sí que vaig passar molt fred i em vaig sentir molt sol, allà, amb el cotxe tapat per la neu.”
