parelles de fet
Catalunya estrena un únic registre de parelles estables
El conseller de Justícia afirma que amb la seva creació “s'allibera” els ajuntaments de fer-lo i “dona seguretat” a tots els ciutadans
La llei espanyola de la Seguretat Social obliga a estar dos anys registrat
Catalunya ja té, des d'ahir, un registre únic de parelles estables. Aquest era un compromís pendent del govern català després que moltes parelles grans o amb situacions límit es van trobar en un greu atzucac quan el març del 2014 el Tribunal Constitucional (TC), per unificar el criteri entre totes les comunitats, va establir que per assolir una pensió de viduïtat calia estar inscrit en un registre de parelles, requisit que el llibre segon del Codi Civil de Catalunya va suprimir el 2011, fixant dos any de convivència o que la parella tingui un fill.
“Amb la creació d'aquest registre volem donar seguretat jurídica a totes les parelles estables de Catalunya, visquin on visquin, i alliberem els ajuntaments d'aquesta feina”, va afirmar ahir el conseller de Justícia. Carles Mundó va detallar que dels 900 municipis catalans, uns cinquanta van crear els registres de parelles als anys 90, i la majoria, com els ajuntaments de Barcelona i Badalona, el van eliminar per problemes de duplicitats i de gestions, i també pel fet que va deixar de ser obligat en el Codi Civil català.
Les parelles de fet podran inscriure's en aquest registre únic de manera presencial a les seus de Justícia a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i a les Terres de l'Ebre, o via telemàtica. La Sandra i el Jordi, veïns del Prat de Lluçanès, amb el seu fill Aleix, van decidir anar ahir al registre de Justícia a Barcelona i es van convertir en la primera parella inscrita.
En Marc Sardà, que des de fa set anys conviu amb la seva parella, Iolanda Serra, també comparteix que s'inscriuran ben aviat al registre. “ Vivim a Tona, i aquí no tenim registre de parelles de fet. Ens inscriurem per tenir unes prestacions. La llei catalana és més avançada, però l'espanyola no t'equipara de tot al matrimoni, i per exemple no podem fer la declaració de la renda junts”, detalla Sardà.
Montserrat Fuentes va ajudar la seva mare a reclamar que l'Instituto Nacional de la Seguridad Social li reconegués la pensió de viduïtat. “Feia 28 anys que els meus pares vivien junts al barri del Poble-sec. No es van registrar mai, i amb tanta paperassa la meva mare volia deixar-ho.” Van portar el cas al jutjat i el van guanyar per pocs mesos. Era el setembre del 2013, quan encara no havia entrat en vigor la sentència del TC, ratificada pel Tribunal Suprem, el 2016, per unificar jurisprudència.
La magistrada Amaya Olivas Díaz, del jutjat social 12 de Barcelona, és testimoni de casos colpidors, en què ella ha dictat a favor de prestacions de viduïtat, revocades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver-hi la inscripció. “S'han produït situacions dantesques, que han afectat parelles molt grans, amb fills o en situacions de necessitat, a les quals es demanava un requisit que fins ara era d'impossible compliment, donat que el registre de parelles de fet va deixar de funcionar a Catalunya perquè no era necessari”, raona Olivas.
Jorge García, advocat laboralista, manifesta que és “molt important que les parelles es registrin”, i aclareix: “La llei de la Seguretat Social és una norma diferent del dret civil català.” El lletrat insisteix que l'any passat el Suprem va fixar que la convivència de més de cinc anys i estar registrats dos anys són dos requisits diferents i necessaris per obtenir la pensió de viduïtat. En el cas de les parelles estables, a més, cal demostrar una necessitat econòmica.
LES XIFRES
Una víctima de violència masclista obté la pensió
Una veïna de Barcelona ha aconseguit que un jutjat li reconegui la prestació de viduïtat, denegada per l'Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) el 2015, en haver demostrat que va ser víctima de violència masclista.
La titular del jutjat social número 12 de Barcelona, la magistrada Amaya Olivas, va donar la raó a aquesta dona, que demanava la pensió de viduïtat en al·legar que no havia deixat de conviure amb el seu marit fins al 2012 –tot i haver-se divorciat l'any 2005–, amb l'aportació del seu empadronament i que havia viscut violència de gènere. La llei general de la Seguretat Social fixa que les dones podran cobrar la pensió de viduïtat si “poden acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment del divorci”. A més de l'empadronament, la dona va aportar el testimoni d'un fill i un veí que van certificar l'infern de maltractaments viscuts. La magistrada Olivas considera que amb aquestes proves, admeses en dret, es cobreix el que reclama la norma i cita dues resolucions del Tribunal Suprem i del TSJC que interpreten el mateix. La sentència és ferma.
