Amb el cap ben alt

En una ciutat d’arquitectura com Barcelona és aconsellable caminar pel carrer amb el cap alt. Mirant enlaire, sempre s’hi descobreix algun o altre motiu d’interès o qualsevol altra circumstància de ciutat digna de ser contemplada. Pel barri de Gràcia, també és recomanable passejar-s’hi amb la mirada amunt, i aquests dies, més que recomanable, és obligat.

La festa major d’un dels barris amb més carisma de Barcelona sempre s’ha distingit pels guarniments dels carrers, on els veïns treballen durant mesos per transformar el paisatge urbà en boscos, fons marins, inferns, cels i tota mena d’espais màgics sorgits de la seva imaginació. Tanta fama s’ha guanyat aquesta pràctica que molts municipis del país, grans i petits, l’han adquirit com a pròpia. Aquest any, però, tot i que la festa major és una mica més normalitzada que la de l’any passat, les mesures per combatre la Covid encara manen i els guarniments dels carrers s’han limitat a la part aèria. Toca aixecar el cap.

En temps normals, els guarniments ocupen tot el carrer, amb portalades fantàstiques i figures de totes formes i colors que, per força, estrenyen el pas. Hi ha cues, hi ha contacte, hi ha el caliu humà que es genera en aquest tipus d’històries. Avui per avui, però, en temps en què els ciutadans han de caminar a un metre i mig de distància, s’ha considerat que aquesta obligació només es pot mantenir si els guarniments són aeris, deixant l’asfalt lliure, i això és el que passa aquest any a Gràcia, on sostres màgics i acolorits contrasten amb la grisor de l’asfalt de sempre.

El problema per a algunes comissions de carrers encarregades de la decoració és que la Covid-19 els ha condicionat l’activitat durant tot l’any. “No hem pogut fer els actes que tradicionalment duem a terme durant l’any per fer diners”, explica Susanna Font, del carrer Verdi del Mig, i sense diners no es pot invertir en un guarniment espectacular. És per això que en aquest carrer, enguany, tot el que penja de les parets és material de guarniment que ja es va fer servir en alguna edició anterior de la festa. A Verdi del Mig s’ho prenen amb resignació: faran activitats, però dins de les estrictes limitacions que marca l’organització, tenint clar que “la salut és el més important”, conclou la Susanna.

La restricció de guarnir només en alçada ja es va dictar l’any passat, però, a més, aleshores només els van deixar guarnir 20 metres de carrer i aquest any ja en poden fer 70, explica la Manolita, del carrer de la Providència. Aquí, encara que són pocs a col·laborar, s’han gratat una mica la butxaca per comprar bosses de plàstic verd amb les quals han fet fulles per cobrir un tram del carrer. “Les lianes que uneixen la fulla són de paper de diari”, especifica la Manolita, que explica que faran concert, “però amb la gent asseguda i amb cita prèvia”.

Com que és un any diferent, ha calgut recórrer a la imaginació més que mai per esquivar la penúria econòmica i, per exemple, al carrer Joan Blanques, s’hi ha construït un sostre que és un mar antàrtic amb un fons de color blau que és una tela que els ha regalat una empresa. “El porexpan amb què hem fabricat els peixos, els pingüins i els dofins ens el van donar en una obra que hi havia aquí al barri”, diu en Sergi. En aquest carrer també s’ha passat dels 20 metres de l’any passat als 80 del mar d’enguany, un projecte que s’ha tirat endavant amb incerteses, perquè l’evolució de la pandèmia no deixava clar què es podia fer i què no.

Al carrer Joan Blanques hi ha empenta i en el tram de baix de tot s’ha fet un guarniment carregat de positivitat. “Mirant amunt”, diu un dels que hi treballen, que fa notar que l’atrezzo és fet amb materials reciclats, com unes garrafes d’aigua que, enganxades, fan uns tubs llargs i, pintades, l’arc de Sant Martí.

La positivitat també s’ha apoderat del carrer Tordera, on del cel aquests dies hi pengen planetes. Mentre feineja, una veïna somriu per dir “res ens pot vèncer”, mentre la presidenta de l’associació, la Laia, explica que tot és diferent, però que ja està bé si es tira endavant la festa, una festa diferent, “una festa major d’emergència”, diu.