Societat

Del 2% de públic als cinemes a la marginalitat en les plataformes

Les lleis han fracassat en l’intent de normalització del català a les sales

L’oferta de continguts en línia, internet i les xarxes socials han arraconat encara més la llengua

Després de 42 anys d’esta­tut d’auto­no­mia, una llei de nor­ma­lit­zació lingüística apro­vada el 1983 i onze anys de vigència de la llei del cinema català, la situ­ació es manté ina­mo­vi­ble: els espec­ta­dors de cinema en català durant el 2020, comp­tant-hi films en versió ori­gi­nal, doblats i sub­ti­tu­lats, només van arri­bar al 2%. I no és pels efec­tes de la Covid: el 2019 van ser el 2,3% i, en els dar­rers 24 anys, el màxim asso­lit és del 4,4% (2012).

Si obrim el focus al con­junt del sec­tor audi­o­vi­sual, el pano­rama és igual­ment deso­la­dor: l’oferta en català a les grans pla­ta­for­mes de con­tin­guts (Net­flix, HBO, Ama­zon, Dis­ney+, Movis­tar+...) està per sota de l’1%, segons Pla­ta­forma per la Llen­gua. TV3 manté el lide­ratge tele­vi­siu a Cata­lu­nya amb una mit­jana d’audiència del 14%, però vivim en un con­text gene­ral de pèrdua de pes dels canals tra­di­ci­o­nals i de pro­ta­go­nisme crei­xent dels con­tin­guts audi­o­vi­su­als a inter­net i les xar­xes soci­als.

Els intents suc­ces­sius de nor­ma­lit­zar la situ­ació de la llen­gua al cinema han topat amb un mur infran­que­ja­ble. El decret de cinema en català, pro­mo­gut pel con­se­ller de Cul­tura Joan Maria Pujals a prin­ci­pis de 1999, exi­gia l’estrena en català, però les mul­ti­na­ci­o­nals s’hi van opo­sar i es va reti­rar. El juliol del 2010 es va apro­var per una majo­ria acla­pa­ra­dora al Par­la­ment (117 vots a favor i 17 en con­tra) la llei del cinema, que pre­te­nia cap­gi­rar a la situ­ació, poten­ci­ant la versió ori­gi­nal i esta­blint quo­tes del 50% de pro­jec­ci­ons en català. L’opo­sició fron­tal del sec­tor de l’exhi­bició, espe­ro­nat per les majors de Hollywood que amenaçaven de reti­rar les seves pel·lícules, va evi­tar que s’apli­ques­sin les quo­tes i el doblatge obli­ga­tori al català. El següent con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, va pro­moure com a con­tra­par­tida uns pac­tes amb el sec­tor (25% de pro­jec­ci­ons en català) que mai s’han com­plert.

Diver­ses cau­ses

L’eco­no­mista i peri­o­dista Pol Cruz-Coro­mi­nas, asses­sor de Pla­ta­forma per la Llen­gua per a la reforma de la legis­lació audi­o­vi­sual, creu que aquesta situ­ació tan nega­tiva té diver­ses cau­ses: “En pri­mer lloc, no s’ha fet com­plir nor­mes amb què es bus­cava esta­blir uns mínims de quo­tes a sales, com la llei del cinema. En segon lloc, des de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques no s’ha entès mai, o pot­ser tot just comença a enten­dre’s ara, que l’àmbit audi­o­vi­sual és estratègic tant en la difusió de la llen­gua com en la cre­ació d’ima­gi­nari col·lec­tiu. Si hagués estat així, s’hau­ria vist que el català només serà nor­mal en aquest àmbit si hi ha una estratègia inte­gral en tots els fronts.”Pol Cruz-Coro­mi­nas és crític amb el govern català: “La Gene­ra­li­tat no ha dit mai de manera pública i clara per què no fa com­plir la Llei del Cinema, si cal amb períodes tran­si­to­ris i aju­des públi­ques. La nos­tra per­cepció és que falta volun­tat política perquè, en pri­mer lloc, cal­dria deci­dir què es fa amb les objec­ci­ons que hi va pre­sen­tar la Comissió Euro­pea en el seu moment (dient que la llei bene­fi­ci­ava el cinema en cas­tellà), i en segon lloc perquè hi ha por a una reacció dura per part d’algu­nes sales de cinema radi­cal­ment en con­tra de les quo­tes.”L’eco­no­mista i peri­o­dista enu­mera diver­ses pro­pos­tes de Pla­ta­forma per la Llen­gua per rever­tir aquesta situ­ació: rede­fi­nir el paper de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als perquè ofe­reixi una oferta potent per als públics infan­til i juve­nil; esta­blir obli­ga­ci­ons i incen­tius a les pla­ta­for­mes; repren­dre la llei del cinema apro­vada i no des­ple­gada, i una estratègia de suport públic a cre­a­dors de con­tin­gut ama­teur per a les xar­xes soci­als.

LA XIFRA

4,4
és el màxim històric
del percentatge d’espectadors de cinema en català, l’any 2012, per un 96,6% en castellà.

LA FRASE

El català només serà normal en l’àmbit audiovisual si hi ha una estratègia integral en tots els fronts
Pol Cruz-Corominas
assessor de Plataforma per la llengua en lleis audiovisuals

La nova llei audiovisual, al centre del debat polític

L’avantprojecte de llei audiovisual d’àmbit estatal que es tramita actualment ha portat el tema del català al centre del debat polític. ERC no va presentar una esmena a la totalitat del pressupost, a finals d’octubre, gràcies al compromís del PSOE que la nova llei d’audiovisual protegirà el català i les altres llengües cooficials a través de quotes de producció de les plataformes (Netflix, HBO, Amazon...) en versió original catalana i quotes de doblatge i subtitulació al català. La llei s’ha d’aprovar abans del 31 de desembre del 2021. Però les valoracions posteriors sobre l’acord no han coincidit. Des de les files del PSOE ja s’ha tret valor als compromisos. Una setmana després, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va negar que s’hagués acordat establir un percentatge, que només era “un compromís del govern de donar suport i defensar les llengües cooficials”.

Plataforma per la Llengua veu aquesta nova llei com una oportunitat de canvis i ha pressionat perquè les quotes no siguin només per a la producció, sinó també per al doblatge i la subtitulació en català. També exigeix que els “continguts prominents”, les produccions que apareixen a la pàgina d’inici de cada plataforma, es puguin veure en català i reivindica que el 60% dels continguts estiguin doblats i subtitulats en la nostra llengua.

Pol Cruz-Corominas, assessor de Plataforma per la Llengua en legislació audiovisual, destaca la importància de la nova llei: “Ens hi estem jugant hores i hores d’exposició a la llengua catalana, especialment entre nens i joves: és a dir, ens hi juguem com es percep la nostra llengua; el seu prestigi i el seu ús social.” Subratlla que “amb una sola llei hi ha molt en joc, perquè el que s’aprovi ara passarà a ser una realitat a partir de l’any que ve I si no ens mirem aquesta llei com el culebrot del dia a twitter sinó com la realitat que romandrà i les eines en favor de la llengua de les que disposarem durant anys, entendrem que no pot ser un tema de cap partit en concret sinó que hauria de ser de tots..”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia