JOAN B. CULLA
HISTORIADOR I PROFESSOR D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
“Catalunya sempre ha estat un país capgròs”
“La capital catalana sempre ha estat d’una mida desproporcionada respecte de la resta del país. Això sempre ha estat un avantatge, però ara veiem els problemes que ha comportat”
“Hi havia un clar desequilibri entre les zones urbanes i rurals pel que fa als avenços tecnològics. Durant molts anys, era més atractiu marxar del poble que quedar-s’hi”
REPTES DE FUTUR
És imprescindible conèixer el passat per tal de trobar les solucions per al futur. Joan B. Culla –historiador i, des del 1977, professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona– explica que tots els pobles poden fer una llista de greuges respecte de les ciutats. Ara bé, també opina que, actualment, les ciutats també poden argumentar els desavantatges que tenen respecte dels pobles, com són l’absència de zones verdes, la contaminació, el soroll i la brutícia. És evident que els dos escenaris tenen pros i contres, però és responsabilitat de la Generalitat eliminar o reduir aquests greuges.
La idea de Catalunya ciutat volia portar els avantatges de viure a Barcelona a tot el territori
Per trobar l’arrel del problema del despoblament d’algunes parts de Catalunya no podem mirar cinc, deu o quinze anys enrere. El desequilibri demogràfic va començar ja fa molts anys i pot haver arribat al seu màxim. L’historiador expert en història contemporània Joan B. Culla ha analitzat el fenomen.
En quin moment la població catalana va passar a ser urbana?
Després del 1714, Catalunya emprèn una sèrie de canvis de modernització econòmica pel que fa a l’agricultura, el comerç... A mitjan del segle XVIII, i gràcies a aquests canvis, neix la Revolució Industrial. Això fa que molta gent es mogui a les ciutats, sobretot a Barcelona.
Com d’importants van ser aquests moviments?
A Barcelona vivien al voltant de 35.000 habitants just després de la guerra de Successió, i cap al 1800 ja en tenia 125.000. Aquest creixement és per la necessitat de mà d’obra a Barcelona. Allà es començarà a configurar el que serà la ciutat fins a mitjans del segle XX: un imant que va atraure gran part de la població agrària de Catalunya
I què feien de les propietats un cop marxaven?
Catalunya té un factor diferencial: el dret successori. Totes les propietats passaven a l’hereu o a la pubilla, fet que va provocar que molta gent s’hagués de guanyar la vida a la ciutat.
I la resta de Catalunya?
És evident que aquesta industrialització no va arribar a tot arreu. En zones com ara el Pirineu, el Prepirineu i parts de l’interior, on se seguia amb l’economia tradicional, el creixement de població era molt escàs o fins i tot nul. Fer la vida a Barcelona tenia molts més incentius.
El desequilibri ja va començar a ser molt gran, doncs.
Catalunya ha estat, durant 250 anys, un país capgròs. És a dir, amb una capital desmesuradament grossa per a la mida del país. Això ha representat un gran aparador al món, però també ha creat problemes, com s’està veient actualment.
La Mancomunitat es va proposar que tots els ajuntaments tinguessin policia, escola, biblioteca, telèfon i carretera.
Durant el segle XIX i part del XX, no hi ha cap discurs que hagi criticat la sobrepoblació de Barcelona. La Mancomunitat sí que va mantenir una visió del conjunt del territori, però no tenia prou eines. Ara bé, en aquells anys, va néixer el concepte de Catalunya ciutat.
Catalunya ciutat?
Els intel·lectuals proposaven un model per conservar l’equilibri demogràfic en què volien apropar a tothom els avantatges que oferia viure a Barcelona. Com es pot imaginar, la situació política del segle XX no ho va permetre.
Com va afectar la dictadura a totes aquestes migracions interiors?
Els moviments dins de Catalunya es van reduir, ja que la modernitat havia arribat a zones rurals i viure a Barcelona ja no era tan atractiu. Als seixanta, es van produir grans onades d’arribades de la resta de l’Estat espanyol. Venien amb l’objectiu de trobar una feina moderna en la indústria o els serveis. Per això gairebé tota aquesta població es va concentrar a les zones urbanes. Ningú no hi venia per fer el mateix que feia al seu poble.
Llavors, quan es va començar a detectar el problema?
Catalunya va tenir els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura, ja que la Segona República va ser massa curta per poder aplicar polítiques municipalistes. El primer que es va fer va ser millorar la vida en barris que havien crescut molt amb la dictadura.
Quina serà la tendència els propers anys?
Veiem que hi ha un canvi de mentalitat. Molta gent dona més importància a respirar aire net que a tenir quatre cinemes a deu minuts de casa. A més, les noves tecnologies estan obrint un munt de possibilitats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
