Societat

Recuperades les restes d’un soldat republicà a Agramunt

La troballa s’ha fet excavant al jaciment medieval del Pilar d’Almenara

Les restes òssies d’un soldat republicà de la Guerra Civil han estat localitzades al glacis del Pilar d’Almenara, al municipi d’Agramunt (Urgell). La troballa es va fer durant una excavació arqueològica promoguda per l’Ajuntament d’Agramunt en un jaciment de període medieval de la torre del Pilar d’Almenara, duta a terme entre l’11 i el 15 de juliol.

La descoberta va sorprendre els arqueòlegs ja que no es tenia constància de la presència de restes enterrades en aquella àrea, i menys encara al costat de la torre medieval. La informació de l’excavació s’afegirà a la de les set fosses que hi ha documentades al terme municipal d’Agramunt en el mapa de fosses de Catalunya.

Les restes localitzades corresponen a un individu masculí adult que, d’acord amb els materials que es van trobar associats a l’enterrament, pertanyia a la infanteria republicana i podria estar relacionat amb un búnquer defensiu proper. Tot i això, ara per ara, és desconeixen les causes de la seva mort o la seva identitat.

Amb l’extracció d’una mostra de teixit ossi s’espera obtenir el perfil genètic de l’individu, per poder-lo encreuar amb els perfils genètics dels familiars de què disposa el Programa d’identificació genètica, centralitzat pel laboratori de genètica de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Amb caràcter previ, els familiars interessats a fer-se una prova genètica han d’estar inscrits en el Cens de persones desaparegudes.

L’objectiu final, en tots els casos, és identificar i retornar les restes a la família. En cas que no fos possible determinar-ne la identitat, les restes serien inhumades al cementiri del municipi on van ser trobades.

Agramunt va ser un espai d’immediata rereguarda republicana del front del Segre durant la Guerra Civil, que es va mantenir estable entre l’abril i el desembre del 1938. En aquest entorn hi ha documentades fosses originades per l’existència de punts sanitaris, com ara a Montclar i Mafet, i també hi va haver enfrontaments a partir de l’ofensiva franquista sobre Catalunya, iniciada el 23 de desembre del 1938.

D’altra banda, el Pilar d’Almenara és una torre de guaita d’uns quinze metres d’alçada i uns set metres d’amplada construïda al segle XI després de la conquesta cristiana d’Agramunt. La torre se situa al capdamunt d’una de les puntes més altes de la serra d’Almenara i controla tota la plana d’Urgell. Durant la Guerra Civil, l’exèrcit republicà hi va construir un búnquer i unes trinxeres per defensar l’entrada a la població d’Agramunt i els accessos cap a la Segarra.

Aquesta intervenció arqueològica és una mostra de les intervencions sobrevingudes en fosses que la Direcció General de Memòria Democràtica fa habitualment, a banda de les actuacions programades al Pla de fosses. Aquest 2022 se n’han dut a terme set, la majoria de les quals iniciades com a recollides de restes en superfície que han culminat en l’obertura d’una fossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona