Franco, a la brossa

Diuen que tot i tothom té un preu i que només cal fixar-lo. Si això és així, una imatge del dictador Francisco Franco, convenientment emmarcada, també. Però no, no és així, encara que sembli el contrari.

A principis d’aquest mes de setembre, la botiga Te Tiro los Trastos, una de les que formen part del gran complex del Mercantic de Sant Cugat, l’antiquari més gran del país, va rebre un lot de productes provinent d’un pis que s’acabava de buidar. En un domicili, hi tenen cabuda moltes coses i, pel que sembla, en alguns encara hi ha qui hi viu, o hi vivia, sentint una certa admiració pel cabdill feixista. Efectivament, entre els productes del lot, hi havia una fotografia del dictador, presa el 1930, sis anys després que fos ascendit a general de brigada i es convertís així en el militar d’alta graduació més jove de l’exèrcit espanyol. L’home hi apareix amb el bigotet negre enganxat als narius i s’abriga amb una espectacular capa amb un alçacoll de pell.

La fotografia és coneguda i, en els arxius que es poden consultar a internet fent una recerca del personatge, hi apareix com una de les destacades, i també amb un preu si se’n vol fer ús amb finalitats editorials. Internet ve a ser la versió moderna d’una botiga d’antiguitats, llocs on, remenant, s’hi troba de tot, fins i tot alguna sorpresa o algun disgust.

La imatge del retrat de Franco damunt d’un sofà, al costat de caixes de cartró i de jocs de taula antics, com un de màgia, dins la nau que fa de botiga de Te Tiro los Trastos, té el seu impacte, però també la seva explicació. Consultada la direcció de Mercantic sobre el fet que s’exposi una imatge del dictador al recinte, i consultada la botiga per part de la direcció de l’antiquari –sorpresa per l’eventualitat que un producte d’aquestes característiques es pogués posar a la venda–, la resposta és simple, i el més important: convincent.

Quan una botiga d’antiguitats rep un lot, es fa una tria. El lot arriba complet, en aquest cas amb tot el que hi havia dins del pis que es va buidar. Els productes rebuts es treuen de les caixes de cartró i s’estudia, un per un, el valor de venda que poden tenir. Del lot, se’n fan dues parts: l’una se la queda la botiga i l’altra es porta als Encants de Barcelona, on s’ofereix en subhasta. En el cas del retrat de Franco, és cert que va estar exposat algun dia damunt d’un sofà, amb aparença d’estar a la venda, però era allà esperant destí, el qual va ser, finalment, la brossa. “El van llençar; això no es ven”, van especificar amb alleugeriment les fonts de Mercantic consultades.

No és el primer cop que es detecta la presència d’una imatge de Francisco Franco en un antiquari. El mes de gener passat, una botiga de la fira d’antiguitats que s’organitza a Cardedeu un diumenge al mes venia fotocòpies d’una imatge del dictador. La direcció de la fira ho desconeixia, va obrir una investigació i es va demanar que es deixés de vendre el producte. “I ens han fet cas”, diuen.

Pel que fa al retrat de Franco amb capa i alçacoll de pell, es desconeix de quina paret penjava. Són objectes que tenen origen en pisos on els propietaris han passat a millor vida. És a dir, si més no, es pot tenir la certesa que a Catalunya hi ha un adulador menys del feixisme i un retrat més a la brossa.